No tots escriptors volen que el seu llibre sigui un best-seller. És el cas de l’Anna-Priscila Magriñà, que fa 10 anys va redactar per a l’editorial Robin Book el llibre 1001 curiositats de Barcelona, sobre un text base aportat per Sílvia Suárez. Les dues firmen el llibre i els seus noms llueixen a la coberta de la publicació, que s’ha reeditat diverses vegades i es pot trobar a moltes llibreries físiques i virtuals. Aquest èxit, però, no beneficia a cap de les dues perquè no tenen els drets d’autor del text.
Magrinyà ha exposat el seu cas en un llarg fil de 25 piulades. En declaracions al TOT Barcelona, lamenta que per inexperiència va acceptar un preu tancat per redactar el llibre a partir del manuscrit de Suàrez, sense prou coneixements sobre copyright ni altres garanties d’autoria. Amb la il·lusió de veure publicat el seu primer treball, estava contenta amb els mil euros que li van pagar aleshores. Ara lamenta haver estat massa confiada i ha demanat que l’assessori l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana per revertir la situació.
“Les editorials normalment et mantenen els drets d’autor, sigui un llibre d’encàrrec o no, però quan vaig fer aquest llibre jo no en tenia ni idea i no sé què vaig signar realment”, reconeix. També recrimina a l’editorial que no les informi sobre reedicions ni versions de butxaca i se les vagin trobant per sorpresa a les botigues. També va haver de traduir el text al castellà sense ser traductora i va fer tots els actes de promoció del llibre gratuïtament.
L’editorial es defensa
L’editorial, contactada pel TOT Barcelona, defensa la seva gestió i recorda que els drets d’autor pertanyen des del primer moment al seu segell L’Arca. “L’editor tenia la idea de fer aquest llibre amb una estructura molt concreta i fins i tot ja tenia uns textos i un material”, assenyala una portaveu de Red Books, la firma hereva de Robin Books.
“Vam rebre el currículum de Magrinyà, ens hi vam reunir, se li va dir un preu i ella va acceptar l’encàrrec”, rememora. “Va fer la factura i se li va pagar”, afegeix. Red Books assegura que han rebut amb estupefacció la queixa pública de Magriñà: “Estem una mica al·lucinats i decebuts”. L’empresa insisteix que un encàrrec no comporta cap liquidació de beneficis per vendes, com sí que passaria “si un autor ve a l’editorial amb una idea seva original i se li publica”.
Així, sosté que legalment Suàrez i Magriñà “no són autores” del text sinó “redactores” i que els seus noms surten a la coberta per facilitar la firma d’exemplars el dia de Sant Jordi i les entrevistes de promoció. Sobre el volum de vendes, reconeix que el llibre “s’ha venut bé” però cal tenir en compte que “el mercat en català no és comparable” amb el dels best-sellers internacionals.
Reconeixement
Magriñà no ho veu així. “No vull que sigui una batalla entre el bé i el mal, jo no tinc el 100% de la raó… però ells tampoc”, assevera. “Quan un llibre triomfa, encara que sigui d’encàrrec, què menys que reconèixer l’aportació de l’autor”, apunta.
Ha escrit més llibres durant aquesta dècada, algun d’ells d’encàrrec, i mai ha tornat a quedar-se sense copyright: “Per sort la majoria d’editorials et tracten bé”. Recorda que els drets d’autor no són cap fortuna, tot just el 10% de les vendes anuals a repartir entre els autors del llibre. En el cas de 1001 curiositats de Barcelona, per tant, seria un 5% per a cadascuna. “Quedar-se els drets d’autor és una praxis que no s’hauria d’estendre”, reflexiona.
