Els llibreters de vell, al límit

La Fira del Llibre Antic, un oasi després de les pèrdues durant la pandèmia

La 69a edició de la Fira del Llibre d’Ocasió, Antic i Modern ha obtingut finalment el vistiplau de les autoritats i ha començat amb normalitat tal com estava previst. La fira més antiga d’Europa caminava per la corda fluixa i el Gremi de Llibreters de Vell ja es preparava per fer front a un daltabaix històric, després de pèrdues “incommensurables” durant la pandèmia. Finalment, però, ni la Covid-19 ha pogut aturar un gremi tan antic com els mateixos llibres. 

L’associació es troba ara en un moment de canvis per adaptar-se a un nou model: ha abandonat l’inventari per correu físic per atansar-se als catàlegs en línia, més dinàmics i sempre a disposició dels clients. La nova junta, nomenada durant la crisi del coronavirus i presidida per Marçal Font, té l’objectiu d’afrontar l’impàs generacional i de model de negoci per enfortir el sector en un moment tan complicat. 

Segons Font, la bona sintonia entre els llibreters veterans i els més nous permet que el relleu generacional es faci de manera natural i col·laborativa. “Com al poeta Foix, a nosaltres ens exalta el nou i ens enamora el vell: som així de sèrie, tinguem l’edat que tinguem!”, explica Font durant una conversa amb el TOT Barcelona. 

Protocol estricte

Una condició sine qua non per celebrar la fira d’enguany, que celebra la seva 69ª edició del 18 de setembre al 4 d’octubre, era seguir les indicacions de les autoritats sanitàries. El Gremi ha anat més enllà i ha proposat un protocol de seguretat a l’Ajuntament, que ha estat aprovat. El president afirma que per elaborar-lo s’han seguit les indicacions dels serveis d’epidemiologia, s’ha col·laborat amb empreses que es dediquen a fer infraestructures per a fires professionals i s’ha confiat en la mateixa experiència dels llibreters a altres fires. 

La pandèmia ha provocat que l’organització de la fira hagi funcionat a batzegades, però així i tot l’entitat es mostra optimista amb la resposta de la ciutadania: “Hi ha moltes ganes de tocar, olorar, descobrir i perdre’s entre llibres”. Per Marçal Font, la devoció pel llibre és “passió per navegar-hi, i això només ho aporten les fires i les botigues, internet no pot sadollar-la”. Assegura que el sol fet de celebrar la fira ja és una “injecció de moral i un bàlsam econòmic imprescindible” més enllà de quina caixa es pugui arribar a fer. 

La venda en línia no compensa les pèrdues 

Marçal Font assegura que sí que hi ha hagut un augment en la venda en línia per la pandèmia, però que aquest no ha compensat “ni de bon tros” tot el que s’ha perdut. El llibreter també lamenta que les informacions publicades als mitjans de comunicació no fossin prou fidels al que deien els reials decrets: “Es deia que Correus només repartia béns de primera necessitat, cosa que no era així i no es va rectificar”. “El periodisme ha estat una mica irresponsable i poc acurat”, es queixa. 

El Gremi també denuncia que moltes llibreries de vell, en tenir part del negoci enfocat a la venda en línia, no han tingut accés als ERTO i ajudes per cessament d’activitat i han hagut de pagar íntegrament els autònoms i la resta d’impostos. “Les institucions tampoc han tingut en compte, a l’hora de definir els ajuts, que una part significativa de la facturació anual la fèiem durant la primavera i ens compensava els fluixos mesos d’estiu”, es queixa. 

Fuensanta Garcia, més coneguda al món dels llibres com Santi, coincideix en afirmar que les vendes per internet no van tenir un increment tan significatiu. Però ressalta que els clients després de pagar les seves comandes demanaven que no els arribés el paquet fins que no s’acabés l’estat d’alarma per no posar en risc els treballadors. “L’únic dia que realment es va notar un increment en la venda en línia va ser el dia de Sant Jordi, quan encara estàvem confinats”, continua la llibretera i vicepresidenta del gremi. 

El Sant Jordi de juliol 

La iniciativa d’ajornar la celebració de Sant Jordi al 23 juliol va quedar molt limitada tant a Barcelona com a Badalona –on hi havia els actes més importants– pel rebrot d’estiu. “La prudència va fer que se suspengués la venda a l’aire lliure al Passeig de Gràcia, malgrat la contradicció palesa amb la no suspensió del comerç a botiga”, valora el president dels Llibreters de Vell. 

Font considera que altres factors van poder influir en la cancel·lació, com ara “la rebel·lió interna dins el Gremi d’editors, la mala comunicació i coordinació dels integrants del món del llibre i el fet de reduir a la indústria de la novetat editorial”. “Possiblement va ser un error deixar en mans de la Cambra del Llibre tota l’organització i prendre-la com a interlocutor de tot el món del llibre”, conclou el llibrer. 

El Mercat de Sant Antoni, l’últim en reobrir 

Després de 16 setmanes tancat, el Mercat de Sant Antoni va poder obrir de nou el 28 de juny. Per un mercat cultural que només obre els diumenges, la pèrdua ha estat colossal. La direcció del mercat va iniciar una campanya a les xarxes per mantenir la notorietat i proximitat amb els clients durant els mesos d’estat d’alarma. Així ho explica la presidenta del Mercat, Fuensanta Garcia, que insisteix en la seguretat de la reobertura. 

Al Mercat hi ha un control ferri del compliment de les mesures sanitàries, que es basen a tenir un control de l’aforament, diferenciar clarament les entrades i sortides per evitar que la gent es creui i a utilitzar gel hidroalcohòlic i mascareta en tot moment. 

“Seguim treballant per una cultura segura perquè els nostres lletraferits i col·leccionistes tornin a gaudir amb confiança dels tresors culturals que tenim diumenge rere diumenge”, recalca la presidenta, que ha hagut de pilotar la tornada d’un dels mercats més populars de la capital. 

El futur del gremi 

El president dels Llibreters de Vell, Marçal Font, considera que el llibre no és un bé de consum fungible, sinó un bé de conservació i pervivència del coneixement i la creativitat humana. Per això defensa el model de negoci dels seus agremiats: “Des de la Venècia d’Aldo Manuzio que les llibreries tenen més a veure amb el nostre model de negoci que amb el negoci de les llibreries de nou, que es dediquen a oferir novetat editorial de llibres amb molt poca volada als catàlegs i una necessitat de rendibilització molt ràpida”. 

“Una manera d’adonar-se de les dimensions és veure quin petit volum de títols i exemplars circula pel circuit de novetat respecte l’ingent volum de títols i llibres –fins i tot manuscrits anteriors al segle XV– que circulen per les llibreries del nostre sector”, insisteix Font. El llibreter es mostra convençut que per salvar els llibreters actuals de l’incommensurable daltabaix econòmic que han patit s’ha de deixar de reduir el món del llibre a la indústria de les novetats. “Els dos mons són complementaris i es necessiten l’un a l’altre”, conclou. 

Nou comentari