L’escriptor barceloní Carlos Ruiz Zafón ha mort als 55 anys després d’una llarga malaltia, segons ha confirmat l’Editorial Planeta. Zafón ha estat un dels escriptors més reconeguts de les dues últimes dècades gràcies a llibres com L’ombra del vent o El laberint del esperits. Vivia a Los Ángeles des de feia molt anys i era allà a on s’estava tractant un càncer que patia des del 2018.
“És un dia molt trist per tot l’equip de Planeta que el va conèixer i va treballar amb ell durant 20 anys en què es va forjar una amistat que transcendeix tot allò professional”, ha dit l’editorial en un comunicat. “Seguirà molt viu entre tots nosaltres a través dels seus llibres“. De seguida que s’ha confirmat la notícia han començat a arribar missatges de condol de institucions i personalitats del món de la cultura.
Zafón va donar el salt a la fama amb L’ombra del vent, publicada l’any 2001, que va anar guanyant volada fins que va convertir-se en un fenòmen literari internacional que es va convertir en supervendes a països com els EUA, Austràlia, Xina o Itàlia. A més, és el primer llibre de la tetralogia del Cementiri del Llibres Oblidats, un espai mític situat al bell mig del Raval barceloní.
Juntament amb els altres tres llibres –El joc de l’àngel, El presoner del cel i El Laberint dels esperits–, Zafón va crear un interessantíssima trama ambientada a la Barcelona literària des de començaments del segle XX fins ara per parlar sobre la funció dels llibres i la importància de la literatura popular.
Un dels passatges dels seu cèlebre llibre L’ombra del vent descriu el carrer Arc del Teatre, a on Zafón situava el Cementiri dels Llibres Oblidats: “Todavía recuerdo aquel amanecer en que mi padre me llevó por primera vez al Cementerio de los Libros Olvidados. Desgranaban los primeros días del verano de 1945. […] Al llegar a la calle Arco del Teatro nos aventuramos camino del Raval bajo la arcada que prometía una bóveda de bruma azul. Seguí a mi padre a través de aquel camino angosto, más cicatriz que calle, hasta que el reluz de la Rambla se perdió a nuestras espaldas”.
Lluny del cinema
L’escriptor barceloní mai va voler que la seva tetralogia fes el salt a la gran pantalla tot i haver rebut diverses propostes. Considerava que seria un “error” transformar les seves novel·les en una altra cosa només per fer-les “més populars”. Zafón creia que les seves obres eren “”novel·les sobre els llibres, sobre els qui els escriuen, qui els llegeix, qui els ven, qui els roba, qui els destrueix… Són llibres sobre el llenguatge, la creació i el significat de la literatura”. En canvi, sí que va acceptar compondre les bandes sonores de les seves obres, que havia interpretat l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV).
5 
4 
