S’apropa Sant Josep Oriol i el veïnat del Pi, a Ciutat Vella, es prepara per celebrar la seva festa major. La celebració començarà dissabte 19 de març i s’allargarà fins diumenge 27. Com cada any –amb permís de la pandèmia–, el matí del primer dia una gentada es congregarà per veure el ball dels 4 gegants originals del Pi, i entonarà cançons geganteres que s’han transmès de generació en generació.
La més popular data de 1798 i diu així: El Gegant del Pi ara balla, ara balla, / el Gegant del Pi ara balla pel camí. / El Gegant del Pi ara balla, ara balla, / el Gegant del Pi ara balla pel terrat. Haver-la cantat centenars de vegades no treu que molts barcelonins no s’han fixat mai detingudament en la lletra o, si ho han fet, s’han quedat amb el dubte de què significa.
Què són el camí i el terrat per on ballen aquestes figures icòniques? Per què tanta insistència en què ballin “ara”? Resolem el misteri i de pas recordem la llegenda d’aquests famosos personatges de la cultura popular de Barcelona.
Què són “el camí” i “el terrat”,
El camí i el terrat de la cançó són elements de la Rambla al segle XVIII. Concretament són els dos malnoms que es van popularitzar després d’una reforma urbanística. El passeig central va quedar elevat i enrajolat, cosa que a molts barcelonins els recordava als terrats dels edificis. Estava flanquejat per dos passos inferiors –les calçades, diríem avui– per on circulaven carruatges i altres vehicles. Dels passos a banda i banda se’n va començar a dir “el camí”.
Però això no és tot. Una lectura acurada porta a pensar que els gegants, abans de la cançó, no ballaven. ‘Ara balla, ara balla’, diu la lletra. Es refereix a 1798, any en què el capità general de Catalunya i duc de Lancaster va aixecar les prohibicions dictades per Carles III el 1780, segons les quals els gegants no podien participar en les processons de Corpus. Sense el veto, els gegants van poder tornar a ballar per la Rambla.
Qui era el Gegant del Pi?
Segons la cultura popular, el Gegant del Pi era un noi de Caldes de Montbui, famós per la seva alçada i la seva força colossal. Quan va saber que a Barcelona havia arribat un gegant d’Amèrica i que el rei havia organitzat una baralla, va voler provar la seva vàlua en un combat. Així, xino-xano, va dirigir-se cap a la Ciutat Comtal, acompanyat d’un pi que usava de bastó.
El gegant americà, al qual anomenaren el Gegant de la Ciutat, era un indi enorme que Colom havia portat d’Amèrica i que vivia al Palau de la Virreina, a la Rambla. Això no obstant, el pobre no tenia res a fer contra el gegant de la Masia Farrell. Aquest va agafar-lo d’una cama i, davant dels Reis Catòlics –que observaven estupefactes l’escena–, va enviar al Gegant de la Ciutat volant de tornada a casa. Així doncs la llegenda, com en la majoria de relats populars, fa quedar bé l’heroi local i deixa ben malament qualsevol adversari que se li enfronti.
