Passa poques vegades que un partit deixi lliure un cadira de poder des de la qual pugui influir de manera directa o indirecta. Però passa. És el cas del Consell d’Administració de BTV, on Barcelona en Comú no ha proposat cap candidat -cada partit amb representació al consistori proposa un professional del món de la comunicació, naturalment afí a la seva ideologia- per substituir el periodista Carles Bosch, que va plegar el juny del 2021.
Bosch, que ja havia estat conseller en l’anterior mandat, va anunciar que deixava aquesta responsabilitat -havia estat nomenat novament el setembre del 2020- després que en la reunió del Consell d’Administració es decidís que al juliol s’acomiadarien treballadors de BTV. El director de la cadena pública alertava que hi havia una “situació econòmica crítica” que podia dur la televisió a la “fallida”, on els sous dels treballadors, aleshores 247, suposaven el 75% del pressupost. “Som un pou sense fons”, deia Sergi Vicente per argumentar l’acomiadament de 9 treballadors. L’Ajuntament, per la seva banda, confirmava que no faria més aportacions extraordinàries, després d’haver injectat 10 milions d’euros el 2020 i un el 2021.
Carles Bosch: “Vaig sentir que la meva feina era inútil”
El periodista Carles Bosch, que remarca que “no representava els Comuns”, sinó que aquest partit el va proposar com a perfil professional, explica en conversa amb el TOT Barcelona per què va decidir plegar en aquella reunió on es van acordar acomiadaments: “Va arribar un moment que la meva feina era inútil. El que jo pensava -per resoldre el conflicte- no influïa ja ni al grup polític que em va proposar ni a la resta de consellers. Ho entenc, és democràcia pura, però em va saber molt de greu que no poguessin seguir algunes vegades els meus consells o intuïcions, amb tot el respecte per a tothom”.
Bosch lamenta que els seus posicionaments no aconseguissin “ajudar a veure algun canvi d’actitud de cap de les parts”, de manera que va decidir plegar: “Em vaig sentir inútil”.
Barcelona en Comú encara no té candidat
Preguntat pel TOT Barcelona sobre aquesta qüestió, el partit reconeix que “encara està pendent fer el nomenament representant BComú”, però no fixa un termini per fer-ho. Així, mentre no es produeixi el nomenament de la setena cadira, al Consell d’Administració de Betevé hi ha aquests noms proposats per cada partit: Susana alcaide (PP), Álex Salmon (C’s), Iva Anguera (Valents), Francesc Orteu (Junts), Xavier Vidal (ERC) i Josep Maria Carbonell (PSC), aquest últim, vivint actualment fora del país.
El Comitè d’Empresa veu electoralisme en la decisió dels Comuns
Els treballadors de Betevé apunten a una explicació política per la qual Barcelona en Comú fa més d’un any que no proposa cap candidat per ocupar el lloc de Bosch al Consell d’Administració: “La sensació que tenim és que, a pocs mesos per a les eleccions, els Comuns no es volen mullar, volen evitar enfangar-se en el conflicte. I saben que qui mana realment a Betevé és Jaume Collboni -Betevé depèn orgànicament de la primera tinença d’alcaldia-, igual que a la XAL”, descriu a aquest diari el president del Comitè d’Empresa de Betevé, Roger Matamoros. “No té cap sentit que tinguin un any la cadira buida quan sempre havien tingut una persona, hi ha electoralisme”, sentencia.
Colau no rep els treballadors
De fet, Matamoros explica que han intentant reunir-se amb l’alcaldessa per parlar del conflicte laboral, però “mai no ens ha rebut”. Van poder parlar amb Jordi Martí, però els va deixar clar que només parlava en nom del partit i no com a regidor. Amb Collboni va ser tota una odissea, relata Matamoros, i després de molts intents, es va limitar a dir-los que “no interferiria en un conflicte laboral i que ens arregléssim amb el pressupost que teníem”, apunta el president del Comitè d’Empresa.
Sigui com sigui, després d’aquells 9 acomiadaments de l’estiu del 2021 en van venir 12 més aquest febrer passat. A més, Betevé no té contracte programa des del 2017. Pel que fa al conflicte laboral, Matamoros explica que el mes passat van interposar una demanda contra l’empresa perquè no havia aplicat els increments salarials pactats del 2021 i el 2022. “No vam arribar a judici i en la conciliació l’empresa va cedir i ha pagat”, però el problema, insisteix, és “que hi ha 21 persones acomiadades, i d’aquestes, 8 estan pendents de sentència del judici que vam tenir a finals d’abril”.
