El govern d’Ada Colau farà un gir al Canòdrom de Sant Andreu aquesta tardor i el convertirà en un ‘Ateneu d’Innovació digital i democràtica’. L’antiga seu de carreres de llebrers va ser remodelada per Xavier Trias i des de la seva estrena el 2016 ha acollit dos projectes privats: primer una incubadora d’start-ups culturals, que va fer fallida, i després una consultora per a empreses. Un grup d’empresaris també va voler-hi fer carreres de drones però la idea va topar amb la legislació i va quedar en no-res.
Ara l’espai dependrà de la tinença de Cultura, que lidera el comú Joan Subirats, i els propers 4 anys acollirà activistes i investigadors dedicats a reinventar la política. L’Ajuntament ja ha tret a licitació la selecció de l’empresa que gestionarà l’equipament. El cost estimat de l’encàrrec és d’1,5 milions d’euros per dos anys inicials més una pròrroga de dos anys més. La data d’inici prevista era l’1 de setembre, però la paràlisi burocràtica durant l’estat d’alarma ha endarrerit el concurs, que accepta ofertes fins al 4 de setembre.
Les bases inclouen punts tan específics –haver organitzat “esdeveniments d’innovació tecnològica d’entre 100 i 200 persones”, per exemple– i el termini per presentar-s’hi és tan curt –un sol mes i en ple agost–, que fan difícil una gran concurrència d’aspirants. Més endavant el consistori té prevista una segona licitació per obrir una cafeteria a les grades del Canòdrom, que passarien a obrir al públic cada dia.
L’edifici és molt gran i diàfan però no ofereix gaires metres quadrats útils al seu interior. Tot i així, s’ha compartimentat per encabir-hi una sala d’actes amb capacitat per a 120 persones, tres sales de reunions, quatre espais tipus coworking amb més de 70 places, recepció i despatxos, un magatzem, dues aules d’ordinadors i sala d’exposicions.
Què s’hi farà
El nou Canòdrom preveu “acollir un ecosistema de projectes i iniciatives al voltant de la tecnologia crítica, la democràcia participativa i la cultura digital”, diu el contracte. El departament de Joan Subirats vol destinar aquest edifici icònic del barri obrer de Congrés-Indians a “laboratori ciutadà en tecnologia i democràcia”.
L’empresa gestora seleccionarà els projectes en “residència temporal” al Canòdrom, que seran 5 enguany, 10 l’any vinent i 20 l’any 2022. Els àmbits de treball dels beneficiaris són molt propers a l’ideari de Barcelona en Comú: “Ciberfeminismes”, “procomuns digitals”, “sobirania tecnològica” i “emergències climàtiques i habitacionals”. També tenen molts punts de similitud amb les línies d’investigació de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la UAB, que va fundar i dirigir el mateix Subirats.
Tres beneficiaris fixes
A més a més, l’Ajuntament estableix de partida 3 projectes que tindran “residència permanent”: la Comunitat Decidim –l’eina de participació ciutadana creada el passat mandat pels comuns–; una quota fixa d’iniciatives digitals feministes i “videojocs amb perspectiva crítica”. Tots tres disposaran d’espais de treball i per a organitzar els seus actes i assemblees al Canòdrom, sense haver de pagar cap taxa d’ús.
El consistori també estableix de partida una sèrie d’activitats d’alfabetització digital que haurà de coordinar l’adjudicatària. Per una banda, hi haurà una “antena” del Cibernàrium de Barcelona Activa. Impartiran cursos gratuïts per combatre la bretxa digital i formació en software lliure per a cooperatives i onegés. D’altra banda, hi haurà un Punt Òmnia d’inclusió social, amb ordinadors a disposició d’entitats i veïns.
Empreses, fora
En canvi, la gestora privada que ara plega –liderada pels germans Simon i Dídac Lee, aquest últim exidrectiu del Barça– deixa rere seu diferents contractes amb petites empreses o autònoms que usen l’espai com a coworking. L’Ajuntament es compromet a “facilitar-los al màxim la transició” però no vol que continuïn després del “canvi de model d’equipament”.
Activitats pel barri
La futura adjudicatària també s’haurà de fer càrrec de diverses activitats adreçades als veïns, sota el programa paraigües Canòdrom Obert. Per exemple inclourà el cinema a la fresca que ja ofereix el cicle d’estiu Grades Obertes o una nova iniciativa de memòria històrica que recuperi els records sobre les curses de llebrers als anys 60 i 70. També haurà d’acollir almenys 2 activitats de la festa major del barri i dedicar un mínim de 25 hores anuals a la Xarxa comunitària de Congrés-Indians.
4 
