Les associacions de veïns, les històriques, saben que tota conquesta popular requereix, com a condició sine qua non, ser un corcó. No només a l’inici o en la part transcendent d’una negociació, sinó durant tots i cadascun dels moments del procés. Fins al dia del gran anunci final. Doncs bé, el col·lectiu Salvem l’Alzina i les Casetes d’Encarnació ha necessitat menys d’un any per aprendre la lliçó. El mandat passat van aconseguir protegir l’alzina bicentenària i van veure com s’aprovava inicialment el pla que facilitaria que s’hi fes un espai verd, una escola bressol i habitatge públic. Ara, però, els suports explícits a aquesta proposta han disminuït i, a més, el recinte que reclamen ha quedat abandonat i envoltat de runa. Per això, la plataforma prepara una nova gran acció de cara a l’aniversari del dia que es van rebel·lar contra l’enderroc de l’arbre històric, el 8 de novembre del 2018.
Si els primers mesos van ser la cara per al moviment en defensa del patrimoni del barri de la Vila de Gràcia, aquests darrers n’han estat la creu. Van perdre el contacte directe amb el seu fortí. Un jutge els va desallotjar perquè la propietat, Encarnación Invest SL, fes l’apuntalament d’una part de les finques. Des de llavors, al febrer, els veïns mobilitzats no hi han pogut tornar a entrar. “El desallotjament va ser un pretext per fer-nos fora i ara tot ha quedat als llimbs. Hi ha amiant a l’aire lliure, hi ha trastos. És un perill per a la salut del barri i per a les plantes del jardí”, apunten fonts del col·lectiu.
L’estat del jardí i de les casetes l’han descobert agafant una escala i traient al cap per sobre del mur. N’han fet fotografies i ho han denunciat públicament. Tot i això, fins al moment, no hi ha hagut cap canvi. Tampoc pel que fa a una de les principals preocupacions que tenien, la de la runa amb presència d’amiant de la qual es volien desfer.
La part de l’estructura amb amiant que encara no s’ha netejat, denuncien els veïns mobilitzats / Salvem l’Alzina
En la determinació política per a l’expropiació de les finques 13, 15 i 17 del carrer Encarnació tampoc no s’ha avançat. De fet, si de cas, s’ha retrocedit. Es va poder comprovar en l’últim plenari del districte de Gràcia, la setmana passada. En aquell consell polític es va informar de l’avenç inicial de la modificació del Pla General Metropolità (MPGM) per transformar els terrenys en espai apte per a equipaments municipals, habitatge i zona verda. És el pas previ perquè el govern d’Ada Colau pugui justificar-ne l’expropiació, insisteixen des de l’Ajuntament. Però els vots positius al voltant d’aquesta idea van perdre un partit pel camí: ERC.
De l’aprovació inicial de la MPGM que es va fer l’abril passat, en la comissió conjunta del consistori, a aquesta votació de districte, el grup d’Esquerra Republicana ha passat del sí a l’abstenció. La consellera republicana Olga Hiraldo ho va justificar en el desconeixement de “l’abast” del procediment contenciós-administratiu “que va presentar la propietat i que pot augmentar el cost” de l’operació.
Segons va xifrar el regidor Eloi Badia, es calcula que el preu final de l’expropiació vorejaria els 4,7 milions d’euros. Tanmateix, el procés que ha activat la família propietària podria elevar el cost total. La força de la propietat –i el retret de l’oposició al govern– és que en un principi se’ls va arribar a concedir la llicència d’obres i d’enderrocament. Volien fer 28 habitatges i 42 places de pàrquing. Però quan s’hi van posar, els va ploure el rebuig veïnal. I a posteriori, la rectificació del govern.
De dir-li “nyap” a votar a favor
Ara, el grup que també ha canviat la seva posició respecte al futur de les casetes, però en sentit invers a ERC, és el partit socialista. Des de dins del govern amb els comuns, el projecte es veu diferent. Fa tan sols sis mesos, Daniel Mòdol (PSC) ho va qualificar de “nyap urbanístic” i de “giragonsa per no fer el ridícul”. També va posar en dubte el valor patrimonial de les casetes. Així, de manera preventiva, van decidir abstenir-se.
La setmana passada, per contra, els dubtes es van esvair i s’hi va votar a favor. Finalment, la votació del districte va tirar endavant amb el vot de BComú i PSC i l’abstenció de la resta de formacions. El següent pas –i decisiu– és que la MPGM passi pel plenari de l’Ajuntament i s’aprovi per majoria absoluta, com marca la normativa. D’aquesta manera, el suport actual dels regidors del govern (18) no seria suficient. Caldria el compromís d’almenys tres polítics més. En aquest cas, si Esquerra Republicana tornés a sumar-se al sí al projecte, el conflicte quedaria resolt. De moment, però, no hi ha res en ferm.
Mentrestant, la propietat no aclareix la possibilitat d’un pacte amb l’Ajuntament en el contenciós-administrariu, tal com desitja el govern. Els representants d’Encarnación Invest SL han rebutjat respondre les preguntes d’aquest diari.
Mobilitzar el barri de nou
I els veïns aguanten, organitzats però espantats. “Estem preocupats per si això no tira endavant. Tot és massa volàtil quan acaba en les mans dels partits”, lamenten fonts del moviment Salvem l’Alzina. De fet, des d’aquella aprovació inicial, a l’abril, cap partit no s’ha reunit amb ells. Ara bé, el col·lectiu té clar que “el futur passa per tornar a la pressió veïnal, especialment ara que s’apropa l’aniversari”, insisteixen. Preveuen una gran acció. “Volem mobilitzar el barri de nou”, concreten.
Així, si bé els darrers mesos han mantingut les assemblees i les activitats a sota de l’alzina, al carrer Manrique de Lara, ara es vol donar un cop de puny sobre la taula. “Nosaltres fa un any que estem organitzats i això ja és una mostra que no marxarem. Queda rematar la feina”, avisen. Per aconseguir-ho, els caldrà que es resolguin les al·legacions del pla urbanístic i es disposi del projecte definitiu. En aquell moment, arribarà al ple de l’Ajuntament i es farà la votació definitiva. Segons fonts municipals, es descarta que això succeeixi aquest octubre. Per tant, la decisió arribarà després de l’aniversari i de l’acte de pressió als grups polítics. Aquell dia, els veïns mobilitzats buscaran la seva segona victòria. L’arbre bicententari va quedar blindat el març. Ara, falta saber el futur de tot allò que l’envolta. Un espai, ara per ara, ocupat per deixalles.
