Aquest dissabte el districte de Sant Martí ha sumat un equipament cultural. Es tracta de la biblioteca Gabriel García Márquez, ubicada al carrer del Treball, 219, i és la tercera més gran de Barcelona, amb 3.300m2. Ofereix un fons de més de 40.000 documents i està especialitzada en literatura llatinoamericana. Es troba en l’àrea d’influència de tres barris: Sant Martí, la Verneda i la Pau.
Serà la biblioteca número 40 de Barcelona. Però hi ha 33 barris que no tenen aquest equipament i que en alguns casos, com la Vall d’Hebron, el reivindiquen des de fa molts anys. Però què fa que un barri pugui gaudir d’aquests equipaments i un altre no? El gerent del Consorci de Biblioteques de Barcelona, Ferran Burguillos, explica al TOT Barcelona que aquest organisme es guia pels criteris del mapa de lectura pública de Catalunya del 2014, que d’acord amb uns estàndards internacionals, distribueix les biblioteques pel país. I en el cas de Barcelona, “a més a més es tenen en compte criteris com la densitat de població dels barris, si la biblioteca és de districte, i per tant, dona servei a diversos barris, o si és una biblioteca de proximitat. D’acord amb això, es dimensiona l’equipament s’ha de construir”.
Una biblioteca a “quinze o vint minuts” a peu
En aquest sentit, Ferran Burguillos detalla un dels criteris que seran rellevants en el nou pla de biblioteques, que el gerent del consorci creu que estarà enllestit abans que acabi el 2022: “Un criteri fonamental és que la població pugui accedir a una biblioteca en quinze o vint minuts a peu”. Per això, afegeix, “hi ha biblioteques ubicades en la confluència de diferents barris. És el cas de la García Márquez, a Sant Martí de Provençals però tocant a la Verneda”.
El nou pla de biblioteques –el vigent s’ha executat en un 95% segons el consorci, ja que només ha quedat pendent de construir la biblioteca de la Prosperitat, que ja està en concurs- ha de servir per “acabar de cobrir la resta del territori que encara no disposa de biblioteca pública”. A tall d’exemple, Burguillos assenyala el barri de la Marina del Prat Vermell, un barri en expansió on “caldrà donar servei”. En tot cas, Ferran Burguillos aclareix que no hi haurà 73 biblioteques a Barcelona, una a cada barri: “No és que cada barri n’hagi de tenir una, sinó que ha de tenir una biblioteca propera, de manera que tota la ciutadania tingui accés a la lectura”.
Biblioteques en construcció
El consistori té previstes noves biblioteques. La projectada al solar on hi havia la fàbrica La Ideal Plástica Flor, a la Prosperitat, no té data fixada de construcció. Però sí la nova biblioteca de Sarrià, llargament reivindicada pels veïns i que estarà enllestida la tardor del 2023. I el setembre del 2024, ha d’entrar en funcionament la biblioteca ubicada a l’antic cinema Pere IV per donar servei al barri del Besòs-Maresme.
Barris sense llibreria
I més enllà d’equipaments públics per a la lectura, molts barris no tenen cap llibreria a l’abast i han de desplaçar-se força per aconseguir un llibre, i en 25 dels 73 barris (un 34%) de la ciutat no hi ha cap llibreria. La mitjana de llibreries a Barcelona és de 19,4 per cada 100.000 habitants, si computem els 319 establiments que consten al directori de l’Ajuntament.
