L’Ajuntament de Barcelona triplicarà els punts per tocar música al carrer. D’aquesta forma, passa de tenir-hi 18 indrets habilitats, tots al districte de Ciutat Vella, a 50. Un dels objectius és que hi hagi presència a tots els districtes de la capital catalana. “Com a transició, el proper mes de juny s’iniciarà una prova pilot que portarà la música al carrer a cinc districtes”, explica l’Ajuntament, a través d’un comunicat.
L’ampliació d’aquest circuit s’emmarca en el desplegament del Pla de Drets Culturals de l’Ajuntament de Barcelona, presentat ara fa un any. En concret, en un dels punts inclosos dins de la mesura Cultura i espai públic es defensa el dret a l’accés i a la participació cultural al carrer i que recull una bateria de propostes d’actuació “amb una mirada transversal i ambiciosa”, com la posada en marxa d’El Cilindre d’Horta, una nova fàbrica de creació centrada en l’art urbà; la incorporació de la mirada cultural en la planificació urbanística de la ciutat; l’impuls de les superilles culturals; la constitució d’una Comissió de Nit per abordar de manera conjunta els reptes a l’entorn de la nit i la seva dinàmica cultural, o la incorporació del principi de l’agent de canvi, habitual al Regne Unit, per preservar l’ecosistema de sales de música i concerts en directe.
Cultura arreu
“La nova mesura neix de la defensa de l’espai públic com a un dels escenaris principals de la vida cultural de la ciutat. I, per tant, cal garantir-ne l’accés per permetre el dret a la ciutat i a la participació cultural de manera sostenible, atenent necessitats i realitats molt diverses i fent compatibles aquests usos amb la convivència veïnal”, argumenta l’Ajuntament. “La mesura és un recull de projectes i línies d’actuació que busquen reconèixer i posar en valor les expressions culturals que tenen lloc a l’espai públic i generar les condicions adequades perquè s’hi desenvolupin. Inclou una bateria d’actuacions, amb pressupost i calendari de desplegament ja definits, que impliquen l’actuació coordinada entre diferents agents i entitats socials i culturals i es caracteritzen per la transversalitat, també entre les àrees de decisió política implicades en fer possible el seu desplegament”, afegeix. És per això que els reptes marcats són els següents:
- Aportar la mirada cultural a la planificació urbana de la ciutat per garantir la conservació del patrimoni, l’expressió de les memòries i l’exercici de la creativitat.
- Garantir l’ús cultural de l’espai públic i l’expressió de totes les pràctiques presents a la ciutat
- Aprofundir en noves formes d’ús cultural de l’espai públic i en la recuperació d’altres que s’havien perdut
- Incorporar la mirada ambiental en la reflexió, la creació i l’execució de l’acció cultural.
- Reduir els desequilibris existents entre els usos culturals de l’espai públic en les zones i barris diversos de la ciutat.
Habilitar espais per a grafitis
L’Ajuntament també contempla habilitar espais per a fer-hi grafitis. “La mesura estableix un sistema per planificar i gestionar totes les intervencions artístiques d’aquestes disciplines que es duguin a terme a la ciutat, amb la definició i l’impuls de tres tipus de murs (Oberts, Regulats i d’Intervenció excepcional) mitjançant els quals poder desplegar propostes d’art urbà a l’espai públic”, diu.
Cal “dissenyar una estratègia d’actuació compartida i atenta a les necessitats de totes les parts. També s’estableixen diferents accions per a la protecció de la música en la normativa urbanística, com les inspirades en el principi de l’Agent of Change britànic, que davant qualsevol nou ús del sòl preserva els preexistents. Aquesta figura està pensada, entre d’altres per protegir les sales de música i concerts en directe davant noves promocions d’habitatges o canvis en els planejaments urbanístics”, argumenta l’Ajuntament.
