Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
6 punts de Barcelona on sentir-se a “la Nova York del Mediterrani”

Nova York és la ciutat que mai dorm, la ciutat dels gratacels, la ciutat dels somnis i les oportunitats. I hi ha una cita apòcrifa sobre Barcelona que la defineix com “la Nova York del Mediterrani”. Exagerada o no, la comparació se sustenta en unes quantes similituds geopolítiques i també en punts concrets de la ciutat comtal que recorden molt a la metròpoli americana.

Ni Barcelona ni Nova York son capital d’Estat, però han aconseguit posicionar-se al món amb perfil propi. Les dues toquen al mar i són lloc de peregrinació dels fans del millor disseny i dels esports. Barcelona té fins i tot la seva pròpia Estàtua de la Llibertat, que no és tan grossa com la de Nova York, però fa el fet. I Nova York té el seu propi gat de Botero, com el del Raval! Fem una repassada dels punts en comú que comparteixen la Gran Poma i la capital catalana.

Estàtua de la Llibertat a Barcelona

El monument original fou un regal de França pel centenari de la independència dels Estats Units i ha esdevingut un símbol no només de Nova York ni del país americà, sinó de la llibertat com a concepte. L’estàtua va ser dissenyada per l’escultor Auguste Bartholdi i se situa des de 1886 a l’entrada del port de Nova York, a Liberty Island. Però la imponent escultura, de 46 metres, no és filla única. Té unes quantes germanes petites repartides pel món i una és a Barcelona.

L’estàtua va arribar a Barcelona per la inauguració de la biblioteca Arús el 24 de març del 1895, nou anys després que s’inaugurés la de Nova York. L’encàrrec el va fer Rossend Arús a l’escultor Odoardo Luis Razzauti, especialista en bronze que va fer una rèplica de dos metres d’alçada. A més té una petita diferència amb l’original: al llibre que subjecta amb la seva mà esquerra no posa la data de la independència nord-americana, sinó que hi ha gravades les paraules Anima Libertas (llibertat de l’ànima, en llatí).

La biblioteca Arús conté una petita Estàtua de la Llibertat / Foto: Ajuntament de Barcelona
La biblioteca Arús conté una petita Estàtua de la Llibertat / Foto: Ajuntament de Barcelona

El Flatiron del Poblenou

Sense cap mena de dubte no podem passar per alt el nostre Flatiron de proximitat. La Casa Antònia Serra i Mas és un edifici noucentista que va ser construït el 1926 per l’arquitecte Ramon Puig i Gairalt, en el barri del Poblenou, al número 102 del carrer de Pere IV. Destaca per la seva forma triangular, els balcons arrodonits, els elements decoratius de la façana i el seu templet.

Rep el nom de Casa Antònia Serra perquè fou la propietària del terreny. A finals de la dècada del 1910, va encarregar l’obra a Puig i Giralt, qui va ser arquitecte municipal de l’Hospitalet de Llobregat. Se situa en un solar trapezoidal, amb un marcat angle agut, a la cruïlla dels carrers Pere IV, Pallars i Badajoz.

El gratacel a l’altra banda de l’Atlàntic va acabar-se de construir l’any 1902, era un dels edificis més alts de la ciutat, i un dels dos edificis més alts que hi havia a Nova York cap al nord del carrer 14. Amb el pas dels anys, l’edifici de cinc plantes a aquesta riba del Mediterrani s’ha convertit en una icona del barri i rep l’apel·latiu del “Flatiron del Poblenou”, per la forma semblant a l’original novaiorquès.

El primer gratacel de Barcelona

I parlant de gratacels, el primer gratacels de Barcelona es va acabar d’aixecar l’any 1944. Es tracta de l’Edifici Fàbragas, al carrer de Jonqueres 18, tocant a la plaça Urquinaona. Té setze plantes i el va dissenyar l’arquitecte Luis Gutiérrez Soto el 1936, pocs anys després que s’enllestís l’edifici Chrysler de Nova York. La façana de l’edifici barceloní evoca un gran vaixell, seguint l’estètica de l’Art Déco de l’època i feia de frontissa entre el barri centre i l’Eixample. De fet, es podia considerar l’inici de la nova Via Laietana, que s’havia urbanitzat entre el 1908 i el 1913, era el lloc més modern de la ciutat.

L'Edifici Fàbregas d'Urquinaona va ser el primer gratacels de Barcelona / Foto: Wikimedia - Enfo
L’Edifici Fàbregas d’Urquinaona va ser el primer gratacels de Barcelona / Foto: Wikimedia – Enfo

Les aspiracions de Via Laietana

La Via Laietana va ser el primer carrer modern de la ciutat, amb ella es va construir també el metro per sota. Era una via dedicada a les finances, la banca i el món empresarial. El Manhattan de l’època. Els edificis eren els més alts i actuaven de pantalla per tapar les construccions antigues de Ciutat Vella. La Via Laietana era l’eix econòmic de la ciutat durant els anys trenta i no és gratuït que s’hi aixequés el primer gratacels de la ciutat. Ara l’artèria afronta una esperada reforma per fer més fàcil el pas de vianants i la connexió dels barris que separa.

Vista de la Via Laietana / Foto: Flick'r - Spiterman
Vista de la Via Laietana / Foto: Flick’r – Spiterman

Guastavino i l’Estació Central de NY

Una altra connexió que comparteixen Barcelona i Nova York és la volta catalana. Efectivament, aquesta tècnica de construcció va fer el salt als Estats Units de la mà d’un arquitecte valencià que va deixar empremta a Barcelona, Rafael Guastavino. L’arquitecte va aixecar una sala hipòstila a l’antiga Escola Industrial amb voltes sostingudes amb columnes de ferro. I també va emprar aquesta tècnica de construcció amb la Casa Ramon Mumbrú, al carrer del Doctor Dou número 14.

Guastavino va marxar als Estats Units el 1881 sense saber parlar anglès, però va aconseguir patentar aquesta tècnica de construcció. Nova York i tots els Estats Units van omplir-se de les cúpules de Guastavino. Alguns dels treballs més reconeguts són la novaiorquesa estació Grand Central i l’Oyster Bar i Restaurant d’aquesta estació, el Great Hall de l’illa d’Ellis i part del pont de Queensboro, que uneix Long Island amb Manhattan.

Sala Guastavino o dels telers de l'antiga fàbrica Batlló, avui Escola Industrial / Oficina Española de Patentes y Marcas
Sala Guastavino o dels telers de l’antiga fàbrica Batlló, avui Escola Industrial / Oficina Española de Patentes y Marcas

El bessó del Gat de Botero

Per acabar aquesta repassada de connexions entre Barcelona i Nova York tornem a les estàtues. Perquè no ens podem deixar de mencionar el Gat de Botero que hi ha a la rambla del Raval, que compta amb una rèplica a Nova York. De fet, Botero compta amb 14 obres repartides per tota la ciutat, però el famós gat del raval té un germà bessó.

Escultura del Gat de Botero a Nova York / Foto: Flick'r - Wally Gobetz
Escultura del Gat de Botero a Nova York / Foto: Flick’r – Wally Gobetz

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Blai a juny 19, 2022 | 12:41
    Blai juny 19, 2022 | 12:41
    Només un matís: la Via Laietana sí que té un toc dels Estats Units, però no és pas Nova York ni Manhattan. Els proponents de la Via Laietana es van inspirar en les avingudes de Chicago per dissenyar-ne l'aparença i la funcionalitat (per exemple, via de doble sentit, mentre que a Manhattan la majoria d'avingudes són de sentit únic com a l'Eixample).

Nou comentari

Comparteix