Des del Tot Barcelona i Món Terrassa ens proposem fer un viatge per la història de la línia Barcelona-Terrassa de FGC, que ara compleix cent anys. Fem parada, sense pressa, a cadascuna de les 19 estacions que la conformen (des de Terrassa Nacions Unides a Barcelona – Plaça Catalunya). D’aquesta manera, descobrirem en una sèrie de reportatges, entrevistes i cròniques algunes curiositats, anècdotes, històries que donen vida a una línia que transporta anualment fins a 64 milions de passatgers -segons dades d’FGC el 2018-.
L’estació de les Planes, en la línia Barcelona-Terrassa de FGC, que ara fa cent anys
El 28 de novembre de 2019 fa 103 anys del primer recorregut en tren entre la plaça de Catalunya de Barcelona i Les Planes. El seu impulsor va ser l’enginyer industrial Carles Emili Montañés, que va aconseguir convèncer l’industrial americà Frederick Stark Pearson perquè invertís en el projecte. L’estació destaca pel seu edifici modernista construït entre 1916 i 1917.
L’edifici de l’estació a Les Planes | FGC
Les obres del perllongament de la línia de Sarrià fins a Les Planes es van iniciar el 1912 amb la construcció del túnel sota Vallvidrera. L’arribada del tren va tenir una gran importància perquè, per primera vegada, es connectaven els nuclis urbans del Vallès travessant directament Collserola. A més, va coincidir amb l’època daurada dels berenadors. En els anys posteriors milers de barcelonins van aprofitar el tren per pujar els diumenges a passar-hi el dia.
Les Planes és un barri del Parc Natural de Collserola amb prop de dues mil persones. Una de les seves peculiaritats és que forma part de dos municipis: Sant Cugat del Vallès i Barcelona. Depenent del barri planenc on estiguis, seràs barceloní o santcugatenc. El que pot semblar una anècdota, també comporta inconvenients en qüestions del dia a dia dels veïns, com ara la gestió de les urbanitzacions, aparcament o seguretat.
L’edifici de l’estació de Les Planes | FGC
Les Planes es va començar a formar com a un barri humil a la dècada dels anys 60 del segle passat de forma desordenada, amb persones que provenien de Barcelona i d’Andalusia. Els primers veïns es feien ells mateixos les cases i fins anys després no es van començar a aprovar plans urbanístics. Les administracions santcugatenca i barcelonina de l’època tampoc van aturar el creixement incontrolat i es van arrossegar durant anys uns dèficits urbanístics i socials que s’han resolt amb el pas dels anys. A partir del 2008 es va donar el gran impuls al barri, amb la urbanització de carrers, construcció de voreres, nou enllumenat, millora de la xarxa d’abastament d’aigua…
