Imagineu que, després de mesos de patir fogots, insomni i una sequedat vaginal que us feia la vida impossible, trobeu una solució. Un tractament que us retorna la tranquil·litat i el control sobre el vostre cos. Ara, imagineu que tot això s’esvaeix d’un dia per l’altre. Milers de dones a Espanya estan vivint aquest malson, veient com la qualitat de vida recuperada s’esfuma per un problema de subministrament que ningú no veia venir (o sí?).
Aquesta crisi silenciosa no només afecta dones menopàusiques, sinó també persones trans que segueixen teràpies hormonals d’afirmació de gènere, submergint-les en una incertesa que colpeja directament la seva salut i benestar. Quin és l’origen d’aquesta situació alarmant que està deixant moltes sense la seva medicació essencial?
El problema principal se centra en el medicament Lenzetto, un dels més prescrits per a la teràpia hormonal transdèrmica, que figura a la llista de desabastiment de l’AEMPS des del passat mes de març. Mercè Barau, vocal de l’Oficina de Farmàcia del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, confirma que les pacients estan “molt nervioses” i la interrupció sobtada del tractament pot provocar una tornada dràstica dels símptomes. (És com tornar a la casella de sortida, però sense joc).
L’efecte dominó d’una escassetat inesperada
És vital diferenciar entre el desabastiment total i la falta de subministrament, on el producte arriba a comptagotes. El cas de Lenzetto és el primer: simplement no hi ha. Aquesta absència ha generat un efecte dòmino brutal, traslladant la demanda a altres formulacions amb estradiol, com Evopad, que ara pateixen també la tensió i els retards a l’hora d’arribar a les farmàcies del nostre país.
Lenzetto s’administra per via transdèrmica, una opció còmoda i eficient. Davant la seva manca, els ginecòlegs han recórrer a alternatives com pegats, gels, cremes o comprimits. Però el veritable inconvenient sorgeix aquí: aquests productes, amb una demanda menor, no estaven preparats per l’allau de noves prescripcions. (Clar, el laboratori no pot duplicar la producció d’un dia per l’altre, però la paciència té un límit).
La interrupció d’aquests tractaments no és una simple molèstia. És una pèrdua dràstica de qualitat de vida. Imagina recuperar la vitalitat, dormir vuit hores i sentir-te tu mateixa, per després veure com els fogots et desperten a mitja nit i la sequedat vaginal torna a fer-te sentir incòmoda cada dia. Això afecta directament el nostre dia a dia, el nostre estat d’ànim i fins i tot la nostra productivitat.
El problema no és la manca de l’actiu, sinó que el nostre sistema no estava preparat per absorbir un canvi tan ràpid de la demanda. I la que ho acaba pagant, som nosaltres.
L’històric darrere la demanda disparada
Durant dècades, la teràpia hormonal per a la menopausa ha estat envoltada de controvèrsia. Alguns estudis van suggerir un augment del risc de certs càncers, frenant tant la seva prescripció com la seva acceptació. Això va provocar que moltes dones optessin per no utilitzar-la, o que els metges fossin més cauts, deixant a moltes en un patiment innecessari.
Però la ciència avança, i anàlisis posteriors han matisat aquelles conclusions, demostrant que els riscos no es podien generalitzar a totes les dones ni a tots els tractaments. Aquesta revisió crucial ha obert una nova porta. Sumem-hi la major visibilitat i normalització de la menopausa (per fi!), i tenim l’equació per a un augment significatiu de la demanda.
Aquesta nova perspectiva ha estat reforçada per canvis importants com l’anunci de la FDA dels Estats Units el novembre del 2025, que va retirar algunes advertències de l’etiquetatge. La comunitat mèdica i les pacients han recuperat la confiança. Ara, les receptes d’aquestes teràpies tornen a ser una opció prioritària per millorar el benestar de milers de dones.
Solucions reals i l’amenaça al nostre butxaca
La realitat és que, tot i que l’estradiol com a principi actiu existeix, el problema rau en la disponibilitat de les presentacions i el preu. Mentre que Lenzetto, Evopad o Progevera estan finançats, moltes alternatives no ho estan. Això significa que, si trobes un substitut, hauràs de pagar-lo íntegrament (un cop dur per a la nostra economia familiar, sens dubte).
Mercè Barau apunta a una solució intel·ligent i urgent: ampliar el finançament a les fórmules magistrals. Aquestes preparacions individualitzades que les farmàcies poden fer a mida per a cada pacient –ja sigui una dona menopàusica, una persona amb menopausa induïda o una persona trans– podrien ser la clau definitiva per garantir l’accés equitatiu a tothom.
Les previsions apunten a una recuperació del subministrament cap a finals d’any, normalitzant-se el 2027, però la farmacèutica és prudent. La fabricació de medicaments és un procés complexíssim, que requereix controls i temps. Així que, mentre esperem, què podem fer per no quedar-nos desprotegides i sense opcions?
Aquesta situació és un clar avís: la nostra salut hormonal és massa important per deixar-la en mans de la sort o dels vaivens del mercat. Estar informades, conèixer les alternatives i exigir solucions és més que necessari. Perquè, al final del dia, el que està en joc és la nostra capacitat de viure amb plenitud.
