Les obres del túnel de la Rovira costaran prop de tres milions d’euros més del previst inicialment. La reforma havia d’acabar el desembre del 2025. Però el juny passat el govern de Jaume Collboni es va veure obligat a introduir canvis en el projecte perquè la roca que es van trobar els tècnics a l’hora d’excavar era més dura del que pensaven. La conseqüència ha estat que les feines s’allargaran fins al primer trimestre del 2026 i s’encariran 2.966.294,28 euros, prop d’un 20% més. En total, el pressupost s’enfilarà fins als 17.805.185,17 euros. Tal com es pot veure en la imatge inferior, l’adjudicació a la Unió Temporal d’Empreses (UTE) formada per Acciona i Copcisa va ser de 14.838.890,89 euros [veure aquí].
D’ençà que l’enginyer en cap de l’Ajuntament, Oriol Altisench, va explicar al juny la perllongació de les obres, aquest mitjà ha preguntat diverses vegades pel sobrecost de la reforma. Finalment, aquesta es va fer pública en la comissió d’Urbanisme del 9 de desembre passat. L’encarregat de donar les explicacions va ser el gerent de Mobilitat, Infraestructures i Obres, Ricard Font, el qual va confirmar que s’han hagut de posar “mitjans addicionals” per una duresa més elevada de les roques de les galeries d’evacuació del túnel de la Rovira.
Però el sobrecost de prop de tres milions no ha estat únicament per aquest motiu. Segons Font, s’han introduït millores en les galeries i s’ha canviat el projecte des del punt de vista de la mobilitat, ja que inicialment estava previst que el túnel tanqués totalment tres mesos i finalment es va optar per deixar oberta la boca en direcció a la ronda de Dalt. A més, s’ha renovat el drenatge, la quan cosa facilitarà en un futur el manteniment del túnel. També s’han canviat balises i panells per adequar-les a la normativa vigent, s’han resolt unes fissures de la infraestructura i s’han fet millores en l’abastament energètic del túnel.
El ball de xifres
Al llarg del darrer any, i abans que s’aprovés el sobrecost, des del servei de premsa s’havia dit que la reforma costava 17,4 milions, un import que va més enllà de l’adjudicació inicial i de l’obra en si mateix (14,8 milions, als quals ara se n’ha afegit 2,9 més), ja que inclou altres conceptes com el projecte i temes de seguretat i salut i assistències tècniques, han detallat ara al TOT fonts municipals.
Sobrecostos a la Rambla i a la Meridiana
El sobrecost milionari que suposa la reforma del túnel de la Rovira no és un cas únic. Ben al contrari. Per exemple, el 20 de febrer del 2024, el TOT informava d’un increment del pressupost de les obres de la Rambla d’un 19,3%. Concretament, eren 1,6 milions més del tram Drassanes-Colom, enfilant-se fins als 10,8 milions per a la instal·lació de pilones antiterroristes, treballs arqueològics o millores en l’accés al Museu Marítim, entre altres actuacions. I la reforma de la Meridiana, entre Navas de Tolosa/ Josep Estivill i Felip II, es va encarir un 19,5%. En aquest cas va ser pel desviament d’una canonada de fibrociment d’aigua, excavacions manuals per l’aparició de restes arqueològiques, execució de més desviaments de trànsit dels previstos, millores en la xarxa de clavegueram i en la semaforització, i increments d’amidaments de demolicions, vorades, guals, mobiliari urbà i parterres. El cost addicional va ser de més de 762.000 euros, amb un pressupost total de més de 4,8 milions.
A aquestes modificacions pressupostàries a l’alça, la regidora del PP Sònia Devesa n’afegeix una altra, la d’un tram de la Via Laietana, entre el carrer de Joaquim Pou i la plaça d’Antoni Maura, per valor de més de 761.000 euros, amb un cost total d’aquesta part de la reforma de l’artèria de més de 4,8 milions, IVA inclòs. Entre les actuacions que es van haver de fer hi figuren la instal·lació de càmeres de seguretat i pilones antiterroristes fixes i retràctils. Devesa diu que el tipus de pilona la van fer canviar els Mossos i creu que abans d’iniciar l’obra el govern municipal hauria hagut de parlar amb ells per tenir clar quina pilona s’havia d’instal·lar.
En la comissió d’Urbanisme del 9 de desembre, la modificació del pressupost de les obres va tirar endavant amb els vots de tots els partits, amb l’excepció de Vox. Així i tot, alguns grups de l’oposició van carregar contra la gestió que se n’ha fet. Amb el sobrecost, “certifiquem que la planificació no era bona”, va subratllar el regidor de Junts per Barcelona Arnau Vives. El representant juntaire va retreure també al govern que les obres de pacificació del carrer de Pi i Margall, que van costar 13,6 milions, van necessitar aquest estiu passat prop d’un milió més per repavimentar el carrer. La remodelació de la via va ser impulsada durant el segon mandat d’Ada Colau, però els materials emprats (pedra de granit), juntament amb el pendent del carrer, no va aguantar el pas de vehicles pesants -com busos i camions d’escombraries- i el paviment es va acabar esquerdant. La tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Laia Bonet, va voler deixar clar que el problema no era ni de disseny ni d’execució sinó dels materials escollits per fer compatible la transformació del carrer en un eix verd amb el pas de busos i camions. La pedra de granit va ser substituïda per paviment d’aglomerat asfàltic.
Des de les files del PP, Devesa va esmentar que votaven a favor de la modificació pressupostària per no comprometre les obres d’una infraestructura “crítica” i pel fet que s’ha de garantir el compliment normatiu, l’eficiència energètica i la seguretat. Però també va denunciar algunes de les mancances que ara es corregien ja apareixien en els informes tècnics i “altres eren perfectament previsibles”. I va afegir: “L’increment no és un ajust. És de quasi un 20%. La contractació inicial no va estar a l’altura. És massa habitual que els sobrecostos es converteixen en norma. Demanem més rigor en la gestió d’aquests grans contractes públics”.
Estrenat el 1987
Les obres del túnel de la Rovira van començar ara fa un any, amb l’objectiu de millorar la seguretat, l’eficiència energètica, renovar el paviment i bona part de les instal·lacions, tractar les patologies estructurals, millorar la impermeabilització i el drenatge. El túnel es va inaugurar el 1987, cinc anys abans dels Jocs Olímpics, i uneix els barris del Baix Guinardó i el Carmel. Amb dos carrils per sentit de circulació i 1.300 metres de llargària, és una via d’entrada i sortida de la ciutat força important que connecta amb la ronda de Dalt. Des d’ERC, s’ha demanat fer un pas més i ha posat sobre la taula la necessitat que es faci un estudi per avaluar si és possible la circulació de bicicletes pel túnel, va valorar l’edil republicana Rosa Suriñach.
