A la confluència del carrer de Rogent amb el de València, un edifici crida especialment l’atenció. Es tracta de l’immoble nou que la constructora i immobiliària Núñez i Navarro ha aixecat allí. En aquest solar hi havia des de fa prop d’un segle la Casa Estrella Coca, projectada l’any 1929 per l’arquitecte Antonio Pascual. Tot i ser un edifici quasi centenari, l’Ajuntament no l’havia catalogat i es va poder enderrocar. Ajuntament, veïns i Núñez i Navarro -per iniciativa de la promotora, apunten fonts de l’equip tècnic de Núñez i Navarro- van acordar que la façana de la nova finca d’habitatges fos mimètica a l’original. El cas també va ser la palanca perquè el consistori elaborés un pla de patrimoni dels barris del Camp de l’Arpa del Clot i el Clot, que protegeix un de cada tres edificis, 839 parcel·les en total.
El projecte es va començar a treballar el 2021, amb l’objectiu de garantir “la recuperació fidel de la imatge original de la façana, preservant-ne els valors patrimonials, materials i cromàtics”, i que s’adaptés a les necessitats constructives d’un edifici d’habitatges nou. El resultat “preserva la memòria urbana de la finca i assegura la continuïtat de la seva imatge dins del teixit de l’Eixample barceloní, combinant rigor patrimonial i tecnologia constructiva contemporània”, expliquen al TOT Barcelona fonts de l’equip tècnic de l’empresa.
“El valor urbà, simbòlic i social de l’edifici”
La Casa Estrella Coca va formar part del paisatge quotidià del barri durant prop d’un segle, amb una “presència reconeixible integrada en la memòria urbana, visual i emocional de l’entorn”. Segons l’equip tècnic de Núñez i Navarro, “el seu valor no residia en la monumentalitat sinó en la capacitat de construir continuïtat urbana, identitat i sentit de lloc”. La desaparició va obrir un debat sobre el paper d’aquests edificis en la construcció de la ciutat contemporània. I va ser en aquest context, que l’empresa va decidir, “abans de l’enderroc i de manera plenament voluntària”, que l’edifici d’habitatges que s’aixecaria en el mateix solar reproduiria fidelment la façana original de la Casa Estrella Coca. Darrere de la decisió, “no hi havia cap obligació normativa, sinó un posicionament conscient: reconèixer el valor urbà, simbòlic i social de l’edifici i garantir-ne la continuïtat en el temps”, sosté l’equip tècnic de l’empresa.
Una reproducció mimètica tan rigorosa va fer necessari un treball de camp “exhaustiu” abans de l’enderroc per tal de registrar tots els elements ornamentals i constructius que havien de ser reproduïts posteriorment. Es va elaborar una documentació fotogràfica de tots els paraments. També es van prendre mides i proporcions generals de la façana i es van extreure calques directes in situ dels esgrafiats del xamfrà. “Aquestes calques es van redibuixar posteriorment al taller per tal de perfeccionar les figures i garantir-ne la fidelitat formal”. El resultat va ser la confecció d’estergits, és a dir, tapissos perforats que van permetre traslladar el dibuix original a la nova façana amb total precisió.
D’altra banda, l’obra ha reproduït els estucs de l’edifici. La façana original presentava un estuc de calç tenyit en massa, elaborat amb calç amarada, sorra i pols de marbre, amb un acabat raspat. La riquesa destacava per la varietat de textures i matisos cromàtics, fruit de tècniques manuals tradicionals. La nova façana s’ha fet amb aquest sistema constructiu, “adaptant-lo al nou suport, però mantenint-ne l’expressió original”, destaquen des de l’equip tècnic de Núñez i Navarro.
Pedra artificial
La documentació prèvia a l’enderroc va incloure altres elements importants, com la cornisa del coronament amb les seves motllures i sanefes originals, les impostes, els emmarcaments de les balconeres, el sòcol de la planta baixa i les peces decoratives de la ventilació. Totes les peces es van projectar en pedra artificial “tenyida en massa, incorporant armadures internes d’acer inoxidable i sistemes de fixació mecànica ocults, un fet que garanteix tant la durabilitat com la seguretat del conjunt”. El sistema utilitzat durant l’execució va permetre reproduir l’aspecte original de la façana i garantir les prestacions tècniques exigides en l’actualitat.
Finalment, i pel que fa als acabats de la façana, es van aplicar veladures minerals i patinats específics sobre els estucs i les peces de pedra artificial. “Aquests tractaments permeten ajustar cromàticament els nous materials, aportar profunditat i matís als paraments i evitar una imatge excessivament nova, afavorint una integració natural dins del context urbà”, subratllen des de l’equip tècnic de Núñez i Navarro.
NN Wallery, art urbà a l’aire lliure
Abans d’iniciar la construcció del nou edifici, Núñez i Navarro va aixecar un mur en el solar en el qual l’artista urbà DXTR va pintar un mural efímer amb elements que homenatjaven la ciutat de Barcelona. Aquesta va ser la primera intervenció artística de DXTR a la capital catalana. Darrere d’aquest pseudònim s’amaga l’il·lustrador alemany Dennis Schuster, un artista urbà de Berlín que destaca per les seves obres d’art en murs de ciutats internacionals. El projecte va formar part d’NN Wallery, una iniciativa de Núñez i Navarro que transforma murs d’obra en galeries d’art a l’aire lliure.
La iniciativa, que va començar l’any 2018, ha permès reunir el talent de grafiters destacats i grans noms del món del còmic. Un dels murals que es pot veure fins a la tardor del 2027 està entre els carrers dels Madrazo i Alfons XII. És obra de Pilarín Bayés. És un tribut a la gent gran -en el solar es construirà una residència per a aquest col·lectiu- i ocupa uns 60 metres de llarg, 200 metres quadrats de superfície. Ara mateix, hi ha 18 murals a la ciutat, dels quals 17 són permanents i el de Bayés.
24 habitatges de lloguer
El nou edifici de Rogent amb València compta amb 24 habitatges que es poden llogar a partir de 2.695 euros al mes, detalla Núñez i Navarro en el seu web. Es tracta de pisos d’una, dues o tres habitacions tots amb terrassa. A la coberta, l’edifici incorpora una piscina comunitària. Als baixos, l’immoble disposarà de tres locals comercials, els quals encara s’estan reformant.
