Els Jocs Olímpics de Barcelona 92 van posar la ciutat per primera vegada al mapamundi del turisme. La capital de Catalunya començava a construir una identitat turística internacional i a posar en valor patrimoni arquitectònic i paisatgístic fins aleshores reservat gairebé exclusivament a locals i turistes de proximitat. Trenta anys després, el turisme de masses és una arma de doble tall per a la ciutat i ja no tot són beneficis. I gestionar els costos és la gran carpeta oberta que ningú gosa obrir de bat a bat.
“Barcelona ha de deixar de promocionar-se com a ciutat turística. No li cal més publicitat, sinó menys turistes a la ciutat, i en especial a Ciutat Vella”. La diagnosi la fa el regidor del districte de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, després d’un estiu en què la capital del país s’ha acostat a les xifres prepandèmia del sector turístic -en nombre de turistes però no en volum de negoci-, i on s’han intensificat les “aglomeracions” de Setmana Santa al centre. “El turisme s’ha de governar i s’ha de regular”, insisteix Rabassa en conversa amb el TOT Barcelona, tot recordant que l’administració local “té la competència de l’espai públic i el turisme és un sector econòmic que es beneficia dels carrers i les places de la ciutat sense pagar res a canvi”.
La restauració i el comerç demanen més turisme
Després de dos anys en què la Covid-19 va obligar a fer una pausa al turisme a arreu del món, aquest primer estiu de nova normalitat ha revifat, i amb força, un debat que la ciutat arrossega des de fa anys sobre la fórmula, fins ara desconeguda, que permeti la convivència entre una activitat econòmica clau en la riquesa del tot el país i el dret del veïnat a viure i gaudir del seu barri.
Des del sector de la restauració es fa una lectura oposada sobre com s’han de gestionar els fluxos de visitants a la ciutat, i s’alerta que una “actitud turismofòbica” pot “destruir” el teixit econòmic de la restauració, que segons dades del Gremi de Restauració, aporta el 6% del PIB i dona feina a 80.000 persones només a Barcelona.
“Hem estat dos anys amb negocis enfonsats i amb famílies sense ingressos, i ara sembla que no hem après res? Voler limitar el turisme quan tenim a sobre una crisi energètica i inflacionista és temerari”, alerta el director del Gremi de Restauració de Barcelona, Roger Pallarols. “Ens agradaria una actitud constructiva i afavoridora dels pilars econòmics de Barcelona per comptes d’opinions fetes des dels despatxos”, afegeix.
El comerç alerta que necessita el turisme massiu per sobreviure
En una línia molt semblant es pronuncia Barcelona Oberta, entitat que aplega 22 eixos comercials de la ciutat. “Turisme de Barcelona ha anat a buscar els mercats que més ens interessaven i ha tingut èxit, per tant, ara no podem parlar de restringir turisme o tornar a sortir als diaris internacionals perquè ataquin un bus turístic, i Gràcia no pot estar plena de pintades contra el turisme. No ens podem permetre aquesta imatge ni com a ciutat ni com a comerç”, lamenta la directora general de Barcelona Oberta, Núria Paricio.
Al seu parer, posar restriccions al turisme és “un tret al peu de l’Ajuntament contra el teixit comercial, la restauració i en general, contra els barcelonins, perquè la gent, si no ve a Barcelona anirà a altres ciutats”. A parer de l’entitat comercial, la qüestió clau no és limitar el turisme, sinó “tenir la ciutat preparada a nivell cultural, hoteler i de tota mena de serveis perquè gaudeixin de la ciutat amb respecte”.
Paricio afegeix un altre factor que al seu entendre justifica que no es limiti el turisme: “Els números no surten, el comerç, com la restauració, encara no ha repercutit en el consumidor l’increment de preus derivats de la crisi energètica i inflacionalista, per por a perdre clients. De debò que algú creu que podem suportar a nivell social que la meitat de la restauració i el comerç hagin de plegar si no arriben prou turistes? No es pot governar a cop d’ideologia, calen projectes per trobar alternatives realistes als grans fluxos turístics. Perquè a hores ara, el comerç del centre no pot viure sense un gran flux de turisme”, sentencia la directora general de Barcelona Oberta.
De fet, també la restauració avisa que pot venir una “tardor calenta” al sector: “Fins ara no hem apujat preus perquè el client de restaurant ens va ajudar molt en temps de Covid, però a la tardor ja no podrem resistir la pressió de la factura energètica i la inflació i ens veurem obligats a pujar preus”, alerta Pallarols, que fa una crida al consistori a “no posar pals a les rodes” i a “aprendre les lliçons” de la pandèmia, “en dos anys en què els serveis hem patit molt”.
En aquest punt, el regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, remarca que “la inflació afecta tots els negocis, des del paradista fins al restaurador, i els restaurants no poden sers uns privilegiats”. “Jo vull comerciants que cuidin el barri, i perquè estiguis ofegats no pots deixar de cuidar el carrer”. I també deixa clar que no hi haurà barra lliure per als restaurants: “Les terrasses no poden envair els carrers perquè els veïns tenen dret a un espai públic equilibrat”.
Més qualitat i menys quantitat?
Després de l’estiu, Barcelona és al cap del carrer. La següent tongada de turistes arribararà pels volts de Nadal, i el debat seguirà encès. Però és possible la fórmula de “més qualitat i menys quantitat” que el sector del turisme proposa com a punt d’equilibri? Jordi Rabassa creu que és una posició fictícia: “El sector turístic ha d’explicar com ho farà, perquè per qualitat ja ho han fet, apujant els preus, però no tot passa per un tema de preus. Quina és l’estratègia? Tinc la sensació que estan mentint, que el que volen realment és apujar preus i alhora portar més gent”, denuncia.
1 
