El 2019 va ser l’any de bandera de la massificació turística a Barcelona. La capital del país va batre rècord de visitants en el que semblava el punt àlgid d’un model de ciutat ofert a les rendes estrangeres. Durant els mateixos mesos, els efectes del turisme sobre els barris van fonamentar, també, la resistència contra el fenomen: poc després de les eleccions municipals que es van saldar amb el govern de coalició entre Comuns i PSC, les entitats veïnals i socials barcelonines demanaven, entre altres qüestions, substituir el Consorci de Turisme de Barcelona per un ens “encarregat de controlar el sector, aturar la concessió de llicències turístiques o traspassar la taxa turística al consistori per dedicar-la polítiques socials. La pandèmia va aturar ambdues trinxeres, i tot apuntava que els límits del sector s’havien ben abastat. Tres anys després, però, es tanca el 2023 amb més creueristes de la història de la ciutat, més de 12 milions de viatgers i a l’espera del primer d’una sèrie de macroesdeveniments en la línia dels somnis hotelers prepandèmics, la Copa Amèrica.
Malgrat que l’aturada turística durant la pandèmia podia demostrar el fonament de part de les reclamacions del teixit social –la necessitat, per exemple, d’una economia diversificada que no faci dependre la ciutat del visitant–, les entitats i associacions de veïnes i veïns lamenten que la tendència va ser la contrària. “El turisme és inqüestionable durant la pandèmia; ens diuen ‘mireu què passa quan no hi ha turistes'”, lamenta Martí Cusó, membre de l’associació de veïns del Gòtic, un dels barris més afectats per la massificació turística. El 2024, però, enceta amb una munió de factors que es creuen amb l’allau de viatgers: la sequera, les lluites de la pagesia o la resistència contra el Hard Rock i els Jocs Olímpics d’Hivern fan bullir l’olla de la resistència contra el monocultiu, esperen des de les entitats, amb tanta intensitat com fa mitja dècada. “S’estan donant les condicions per a un nou cicle de mobilitzacions”, declara Daniel Pardo, de l’Associació de Barris pel Decreixement Turístic.
La Copa Amèrica, per a les fonts socials consultades, pot servir de catalitzador –per evident en el seu batzac a la vida dels veïns de la ciutat– perquè Barcelona torni a sortir el carrer; i més després d’un 2023 atapeït de turistes. “El turisme torna a ser el tema recurrent dels consells de barri del Gòtic”, lamenta Cusó. Els efectes, però, poden ser encara més profunds: mai els barcelonins havien sabut què era “recuperar els seus espais” com els anys posteriors a la pandèmia. La realitat social posterior suggeria, per a Pardo, que “havia de replantejar-se tot”; però la gestió ha estat exactament l’oposada. Els veïns dels districtes més colpejats per la turistització han “tornat a perdre els espais recuperats de cop i volta i en molt poc temps, de forma molt violenta i sobtada”: de places i carrers vivibles s’ha saltat en qüestió de mesos als milions de forans. “És probable que a l’estiu torni a esclatar”, preveu Cusó.
Els hotels més enllà dels turistes
Val a dir que, si bé des dels moviments socials detecten que els veïns de la ciutat tornen a patir pel forat que el turisme massiu pot deixar als barris, històricament aquest patiment no ha estat un agent de militància prou fort. “La lluita antituristització desperta més simpaties que no pas mobilització”, lamenta un Pardo prudent que refreda les expectatives: “Ja veurem com van les coses amb les accions que es puguin donar al voltant de la Copa Amèrica”. És cert, però, que el turisme no està sol en la llista de greuges dels barcelonins –si bé tots ells poden catalitzar en el sector–. L’economia del visitant se situa al centre d’un model econòmic íntimament relacionat amb “la sequera i l’habitatge”; tot plegat una inèrcia que porta, segons avisa Cusó, “a un boom imprevisible, però no pas accidental”.
En aquest sentit, els moviments llegeixen una tensió tectònica més intensa que ara fa cinc anys, atesa la munió de factors que ancoren la vida dels barcelonins –tots ells en íntima relació amb la massificació turística–. En aquest sentit, “està havent-hi col·laboració i treball conjunt interessant amb les lluites en defensa del territori”, celebra Pardo, per adreçar conjuntament “l’emergència climàtica, la sequera i la manca de perspectives de futur”. Una “crisi múltiple” que no havia estat evident en altres pics de resistència contra la taca d’oli hotelera. Des de l’Assemblea apunten, per exemple, a l’apropament amb els postulats de part de la resistència de la pagesia; els interessos compartits amb les associacions contràries als macroprojectes dins i fora de Barcelona, o fins i tot a les estructures de treballadores com les cambreres de pis i altres víctimes de la gig economy vinculats al turisme. Fins i tot amb el món del treball, projecten “hi ha manera de trobar col·laboració” que articuli el decreixement turístic amb el benestar laboral. “Fa falta no només decréixer, sinó redefinir les prioritats i línies econòmiques”, sentencia Pardo. El pròxim estiu serà clau, observant els moviments socials, per aconseguir-ho.
