El moviment veïnal barceloní feia temps que intuïa que l’estiu d’enguany seria, com a poc, complex. El 2023, Barcelona va recuperar amb escreix el ritme d’acollida de turistes previ a la pandèmia, i el 2024 es preveu encara més dur per als habitants de Ciutat Vella i els barris del front marítim. Unit al retorn dels visitants, la ciutat pateix una crisi residencial sense paral·lel històric; i mentre els pisos es queden buits, l’espai públic està cada cop més ocupat per esdeveniments que, tal com lamenten diverses associacions de veïns dels barris més afectats per la turistització, són cada cop més aliens a les vides i interessos dels barcelonins. Ja durant el mes d’abril, des de l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic, així com des de diverses entitats associades, asseguraven al Tot Barcelona que aquest seria un estiu calent; en què, a sobre d’unes condicions materials insostenibles per a la ciutadania, el moviment agafaria una forta embranzida. El passat dia 8 de juny, en una primera manifestació, prop de dos milers de joves van sortir al carrer en crit contra aquesta tendència; i aquella primera espurna es reeditarà el dia 6 de juliol, amb una mobilització que els convocants preveuen “massiva”. “Totes les intuïcions dels darrers mesos s’han confirmat”; sentencia el portaveu de l’entitat, Daniel Pardo, a aquest mitjà. I s’ha fet amb escreix: “La indignació davant l’espoli i l’explotació vinculats amb el turisme comença a ser transversal, generalitzada”; fet que dibuixa a l’horitzó, segons el membre de l’Associació de Veïns del Gòtic i portaveu de Resistim al Gòtic Martí Cusó, un potencial “esclat social”.
La possibilitat d’esdevenir el centre del discurs públic de l’estiu barceloní és, fins a cert punt, una sorpresa per als moviments contra el turisme. Es tracta d’una base social de molta “feina de formigueta” -una tasca més vinculada al barri i als col·lectius de proximitat que, assegura Pardo, està darrere de qualsevol èxit que es pugui assolir-. Fins i tot en els moments de major pressió turística a Barcelona, just abans de la pandèmia, Cusó reconeix que “hi havia hagut molt poca mobilització al voltant del turisme; molta feina interna, però no tant cap enfora”. La lectura, però, és que la conjuntura d’aquest any impulsa la seva capacitat d’acció col·lectiva. Amdbós implicats s’emmirallen en les potents mobilitzacions de Balears i Canàries, on els estralls del turisme s’han tornat prou perniciosos perquè hi hagi marxes i accions de cert pes. “Es fa un salt d’escala, principalment perquè els impactes són innegables”: els moviments socials identifiquen el vincle causal -no complet, però sí present- entre la massificació turística i l’esclat dels preus dels lloguers a la capital del país; entre altres qüestions. “La Barceloneta va arribar a tenir un 30% de l’habitatge destinat a usos residencials com a pisos turístics il·legals”, apunta a aquest diari Manel Martínez el portaveu de l’associació de veïns del barri -un dels més afectats pel fenomen, atesa la seva proximitat a la platja; i amb diferència el que veu més a prop el perill de la Copa Amèrica-.
Malgrat que la Barceloneta ha estat un dels espais on històricament el veïnat més s’ha articulat contra els excessos del turisme -cal recordar quan, just després de la pandèmia, prop de dos milers de persones s’hi van manifestar per denunciar la proliferació de pisos HUT il·legals- Martínez veu poca projecció en les mobilitzacions a curt termini. No perquè no hi hagi capacitat d’atracció al moviment -ell mateix assegura “combregar amb molts dels punts” amb què es presenta la manifestació del pròxim dia 6-; sinó pels escassos efectes que han aconseguit tenir sobre les administracions. “Fins i tot si la marxa té molt d’èxit, fins a on arribarà? Com respondran les autoritats?”, qüestiona el portaveu, tot declarant-se “escèptic” respecte de l’afany institucional per escoltar la veu articulada dels veïns. Preguntat sobre la capacitat d’interlocució que la seva associació té amb l’Ajuntament, hi veu un problema similar. “A la nostra entitat sí que se’ns escolta; ara, que després s’apliqui el que demanem, això ja no ho crec”, comenta amb sorna. Cusó, per la seva banda, estableix el pròxim dia 6 com una sort de catalitzador per al moviment; un moment per mesurar les forces, però també per expandir-se de cara a un estiu en què aspiren a “girar les tornes”. A diferència del veí del Front Marítim, el del Gòtic preveu que els efectes sobre les vides de la ciutadania “farà que molta gent torni” al carrer de forma articulada.
Els vaixells com a símptoma
El potencial del moviment contra la turistització del 2024, a diferència dels seus predecessors és, per a Cusó, que no va només de turisme. L’afluència massiva de visitants, reconeix el veí del Gòtic, “és el que ens permet projectar els malestars”. Segons el darrer estudi del Centre d’Estudis d’Opinió, més del 55% dels ciutadans barcelonins rebutjarien -a diferents graus- que s’hagi de continuar fomentant el turisme a la ciutat. Ara bé, les demandes, si han de ser capaces d’articular una certa majoria social més enllà de capes ja polititzades de la societat de la capital, ha “d’anar més enllà” dels efectes del sector serveis. “El fons de la qüestió és el model de ciutat: que Barcelona s’està venent a les grans marques”, afegeix l’activista. Similar és l’apreciació de Pardo, que llegeix als nous suports al moviment un rebuig al “govern de la mà dels lobbies”. Les demandes, més enllà del civisme o la massificació que havien marcat l’històric del teixit social, amplien el seu punt de vista. Martínez, de fet, aporta una aproximació d’estructura econòmica. “Cal transformar i modular els sectors de la ciutat perquè el turisme pugui conviure amb l’economia productiva”; amb alternatives de més valor per als barcelonins, que deixin un “benefici tangible” als barris més enllà d’hotels i restaurants dirigits als forans d’alt poder adquisitiu.
Des dels moviments, en aquest sentit, apunten a la nova composició dels seus espais de lluita com una evidència que aquestes fronteres s’estan travessant. De fet, apunta Cusó, abans de la manifestació s’espera fer públic un manifest amb al voltant de 10 punts, “cadascuna d’elles representant a un sector”, des del sindicalisme de classe fins als moviments ecologistes. “Habitatge, drets socials… tots els problemes de Barcelona tenen a veure amb el model econòmic”, continua l’activista; i el repertori discursiu i d’acció col·lectiva del teixit social s’hi ha d’adaptar. Celebra, per exemple, els moviments de Comissions Obreres, que va convocar la passada setmana una vaga al Port Olímpic contra la Copa Amèrica. Aquesta mirada llarga és, de fet, el que Martínez identifica com el principal forat a curt termini per a les entitats de barri i la seva capacitat d’influència sobre les decisions polítiques. “Les associacions socials i veïnals hem de ser més representatives de com pensa el nostre entorn; incorporar gent més jove, ser més diversos i arribar a qui hem d’arribar”, especialment en un moment en què “s’ha pervertit la veu de la ciutadania”. “Si hem de ser espectadors sense ser actors, malament anem”, postil·la el veí de la Barceloneta.
Tensions i distensions de la Copa Amèrica
La previsió de mobilitzacions durant l’estiu, amb una escalada que enceta el pròxim dia 6 i que tindrà, tal com avança Cusó, moltes parades entre el juliol i la tardor, culmina sens dubte amb la Copa Amèrica. Tot i que els barris més afectats són els dels volts del port, amb la Barceloneta al centre, Pardo assegura que, a diferència de les marxes contra la desfilada de Louis Vuitton al Park Güell, “és un problema de tota la ciutat”. L’abast de la competició, assegura el representant de l’assemblea veïnal, fan que es percebi com una amenaça per al conjunt de barris turístics. “Jo visc al Gòtic -apunta l’activista- i ja notem la pressió turística que s’hi associa”. La conseqüència més evident -que fa preveure, de fet, que en vindran de pitjors- és l’escalada dels preus dels lloguers temporals a la zona. Mentre que els veïns de Ciutat Vella identifiquen ofertes superiors als 20.000 euros per una estada d’un mes a la ciutat, Martínez parla de pisos a “quatre o cinc mil euros per setmana”.
El representant dels veïns de la Barceloneta encara dubta sobre les afectacions durant els dos mesos de competició; en tant que confia que “molta gent ho seguirà per televisió” i que, per tant, l’afluència es notarà quan s’apropin les rondes finals, però no tant durant els mesos estiuencs. Les curses navals són, però, només un dels problemes contra els quals s’enfronten els habitants de la zona: l’oferta “sobresaturada” de macrofestivals els té ja prou acostumats a aquesta mena d’afluència durant un període estiuenc que, cal recordar, no és la temporada alta del turisme de Barcelona -aquesta arriba més cap a la tardor, entre finals de setembre i principis d’octubre, segons el sector hoteler-. Amb tot, Cusó celebra el que considera una forta adhesió a les marxes i accions que ja s’estan planejant: a la Plataforma No a la Copa Amèrica, recorda, ja s’hi han adherit més de 200 entitats, i tants altres particulars. “La mobilització serà potent”, assevera.
“Més fàcil” contra Collboni?
Entre els diversos canvis de ritme amb què s’han trobat les entitats veïnals i socials de la ciutat d’ençà de la pandèmia, no lluny del pòdium hi ha el canvi de govern municipal. Pardo, en aquest sentit, confirma l’escalada material, però també estètica, de la transformació comercial de la ciutat. “Hi ha moments bastant grotescos; tenim la sensació de ser a una junta d’accionistes, i no a un ple municipal”, ironitza el membre de l’Assemblea de Barris. Ara bé, més enllà de les diverses aproximacions discursives, les entitats neguen un canvi material de gran importància respecte de les anteriors legislatures. Martínez, de fet, és especialment dur amb els mandats de Colau en qüestions com la gestió de l’habitatge; un batzac que estén al període de Trias a Plaça de Sant Jaume. Sí que hi ha hagut, lamenta Cusó, una pèrdua en termes de contacte amb l’Ajuntament. “El govern anterior concedia tímids gestos d’escolta i recollida de demandes; aquest, directament, ha tancat la porta”, colpeja l’activista, tot denunciant una “estratègia de menystenir les mobilitzacions” contra les seves mesures insígnia. Amb tot, els ingredients són sobre la taula per a uns mesos de repunts de la capacitat de crida de la resistència contra els excessos del turisme. “El missatge és clar”; ara caldrà esperar al pròxim dia 6 de juliol per comprovar si les majories socials se’l fan seu.
2 
