L’Ajuntament de Barcelona ha decidit blindar-se contra el lloguer incontrolat d’habitacions turístiques i el govern municipal ha aprovat una “suspensió de llicències preventiva” per evitar que es demanin autoritzacions abans de disposar d’una normativa municipal sòlida. El reglament aprovat per la Generalitat a principis d’agost dona un any perquè entri en vigor i els ajuntaments puguin definir-ne la lletra petita, però el consistori no vol que s’aprofiti aquest buit legal per registrar llars i que després no es puguin regular.
La tinent d’alcaldia d’Urbanisme, Janet Sanz, ha reclamat al Govern que “rectifiqui” i refaci el reglament per “donar més instruments als ajuntaments per aplicar millor la norma”. Els comuns, molts crítics amb el redactat de la norma, consideren que el text actual és insuficient perquè simplement reconeix l’existència d’una activitat i “traspassa als ajuntaments el desenvolupament final de la norma”, però no els dota ni de mitjans econòmics ni de capacitat legal per actuar. “Ens agradaria que es regulés de veritat l’activitat per evitar l’especulació“.
Un problema de concepte
Sanz ha explicat que les crítiques de l’Ajuntament al nou reglament de Turisme, a més de les mancances del redactat, es deuen a un problema de concepte. “Les habitacions turístiques també tenen un impacte en el mercat de l’habitatge perquè en lloc de compartir pis s’optarà per acollir turistes”, ha dit visiblement molesta Sanz, que esperava una actitud més cooperativa per part de la Generalitat, a qui acusa d’aprovar el reglament d’esquenes als ajuntaments.
La tinent d’alcaldia ha demanat fixar-se en ciutats com París, Amsterdam, Berlín o Nova York, que fa més temps que van regular el lloguer d’habitacions i amb els anys han detectat molts errors. “No s’estableixen límits temporals al lloguer de les habitacions”, avisa Sanz. “L’únic límit és que una mateixa persona no pot ser-hi més de 31 dies seguits”, però amb aquest plantejament un pis podria tenir llogada l’habitació 365 dies l’any.
Les inspeccions, un infern
El govern municipal tampoc està gens satisfet per la poca claredat del reglament respecte a la inspecció de pisos. “Què passa si els inspectors van a un pis i els obra la porta un turista? Hi podran entrar?”, s’ha preguntat. Un dels principals problemes que s’ha trobat l’Ajuntament a l’hora de controlar els pisos turístics il·legals és que la inspecció s’ha hagut de presentar moltes vegades al mateix pis per aconseguir accedir-hi i no volen que es repeteixi el mateix problema.
“La inspecció de pisos és molt cara i la norma també hauria d’oferir maneres perquè els ajuntaments la puguem finançar a través de la mateixa activitat turística”, ha reclamat. Un altre aspecte polèmic és que la Generalitat no ha volgut incloure un límit de temps per les llicències, un error que ja es va cometre amb els pisos turístics i que el consistori demana corregir per evitar abusos en el futur.
Qüestionada sobre si no és un bon recurs per a famílies que tenen problemes financers i poden aconseguir un sobresou llogant una habitació, la regidora d’Urbanisme ha etzibat que si la gent té problemes econòmics el que cal és una reforma estructural del sistema, no fer pedaços “a curt termini” que acabem perjudicant el dret a l’habitatge. “Els preus de l’habitatge no baixen perquè no hi ha una bona regulació”, ha insistit.
