Un veritable negoci familiar. Així es pot definir l’entramat que dos joves -un noi i una noia- van muntar amb la mare d’un d’ells per vendre droga al menor i al major a La Mina, a Sant Adrià del Besós. Segons el ministeri fiscal, que els ha portat a judici gràcies a les investigacions dels Mossos d’Esquadra, es tracta d’una mena de supermercat, amb servei a domicili inclòs, que utilitzava un argot propi, amb una mare que portava la comptabilitat amb mà de ferro, on tothom tenia un rol i fins i tot, van desenvolupar un extraordinari departament de queixes de clients insatisfets.
El judici als tres encausats començarà dimarts i és previst que s’allargui fins dimecres, a la secció 21 de l’Audiència de Barcelona. A tots se’ls demana penes de 4 anys i mig de presó per tràfic de drogues, menys a una de les acusades, a qui se li imputa, a més, dos anys per un delicte de tinença il·lícita d’armes, per una pistola pneumàtica que la policia va confiscar durant l’entrada i escorcoll del seu domicili. Una acusació a la qual s’arriba gràcies a la profusa investigació dels Mossos d’Esquadra, que hi van posar la banya durant gairebé un any.
Un comercial i l’artesà
Concretament, la policia del districte de Sant Martí va començar a investigar en profunditat el cas el febrer de 2018. Unes sospites dels moviments en un domicili els van posar sobre la pista. Amb autorització judicial, els Mossos van començar a parar l’orella a les converses i els moviments dels dos sospitosos gràcies a la intervenció dels telèfons de tots dos. De fet, aquestes converses han servit als analistes policials per vertebrar quin sistema comercial i de fabricació havien dissenyat els ara processats.
Segons la tesi policial, tots dos estaven associats en la compravenda, subministrament i manipulació de substàncies estupefaents. En concret, la seva mercaderia general era el haixix, la marihuana, l’heroïna i la cocaïna. Tot i que la seva seu empresarial era a La Mina, subministraven a d’altres punts de venda o correus de distribució, coneguts com a ‘camells’. Tots dos gestionaven el negoci però cadascú tenia una responsabilitat particular. Per exemple, un d’ells s’encarregava de l’obtenció del gènere i dirigia la política comercial, és a dir, buscava els clients. L’altra dels acusats, no tan donada a les relacions socials, era l’encarregada de custodiar la droga, preparar-la i “consumar-ne la venda”. La unió feia que tots dos anessin al 50% dels beneficis.
La “niña”, la “rubia”, el “niño” i la “infusión”
Ateses les converses telefòniques, els Mossos van poder fer un seguiment, no només de les seves rutes comercials sinó del sistema de venda i de distribució. Un dels punts fonts del sumari de cas és el diccionari de sinònims que tenien pel seu catàleg de mercaderies. És a dir, cada producte que tenien a la venda tenia un nom en clau. Així la cocaïna era anomenada comercialment com “niña” o “rubia”. L’heroïna com a “niño”; el “marrón”, el haixix i “la infusió”, la marihuana. Després, amb la incorporació de nous productes, s’ampliava la gamma com ara “azul” per referir-se a una heroïna més barat, més low cost.
De fet, l’èxit de l’empresa també ha estat la causa del seu tancament. Les converses, poc discretes en el seu contingut, han ajudat els investigadors a recollir tots els detalls del negoci i poder articular un relat del tot incriminatori. Les converses interceptades entre febrer i desembre de 2018 que consten al sumari relaten la quantitat de clients que havien arribat a incorporar a la seva cartera. Fins i tot, perfeccionant els productes o canviant els sistemes d’elaboració. Per exemple, quan el juny treballen amb un nou tipus d’heroïna convenen que l’han de fer “meitat i meitat” i “dos i dos” perquè “sinó, no quadra” per poder vendre les dosis a un preu raonable. De fet, el llistat de preus minorista de l’entramat oscil·la entre els 10 i els 50 euros.
Una comptable de confiança i un departament de queixes
El negoci funciona a quart creixent. Va tan bé que els dos socis decideixen que cal agafar un comptable que endreci els números. Això sí, ha de ser algú de màxima confiança. I qui millor que una mare d’un dels socis per aquesta tasca? Així, el setembre de 2018, la societat contracta la mare d’un dels socis que a més de ser fiable, vigilarà segurament si mengen bé i es posen la jaqueta si fa fred. La mare compleix les expectatives i aporta innovació al negoci.
Com exemple, normalitza la situació financera de l’empresa, controla més les despeses i fins i tot assumeix condicions laborals com atendre la clientela. Però una de les seves aportacions clau consisteix en el sistema de recepció de queixes. En aquest sentit, els Mossos d’Esquadra referencien una conversa del 16 de setembre on la mare atén un client que s’ha queixat de la qualitat de la droga perquè no “té pegada”. La mare parla amb els seus patrons i els recomana solucions com el reemborsament o el bescanvi. De fet, en aquest cas concret hi ha una errada en la producció perquè hi haurien posat més “sal” de la que tocava.
Finalment, els Mossos van entrar als domicilis dels sospitosos el desembre de 2018. En l’entrada i escorcoll hi van trobar les llibretes de les anotacions, ganivets de tall pel haixix, instruments per a la manipulació i comercialització de la droga, targetes de crèdit, terminals mòbils i targetes SIM, diners en efectiu i una pistola pneumàtica. Entre el material i les converses el ministeri fiscal fa l’agost i demana 4 anys i mig de presó per a tots per un delicte de tràfic de drogues -contra la salut pública- del 368.1 del Codi Penal i una multa de 2.616 euros a una de les acusades, la que no és la mare, dos anys de presó més per tinença il·lícita d’armes.
