Aquest cap de setmana, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, anunciava que Núria Feliu tindria una plaça a Sants amb el seu nom. No concretava ni quina plaça ni quan, si bé reconeixia que caldria seguir la normativa del nomenclàtor de Barcelona, que només permet posar el nom cinc anys després del tranpàs.
“És evident que aquesta dona santsenca pionera que ens representa a totes ha de tenir una plaça al barri de Sants”, va dir Ada Colau aquest cap de setmana.
De Joan Güell a Núria Feliu
Però aquesta nit, l’escamot Feliu s’ha avançat i ha començat la seva particular operació Feliu. Com si es tractés d’una campanya electoral, han substituït al mètode tradicionals d’enganxada de cartells. Un d’ells, al carrer de Joan Güell, que ha estat rebatejat com a carrer Núria Feliu.
I per què han triat aquest carrer? Justament perquè creuen que el nom de Joan Güell no mereix tenir un carrer a la ciutat. “Joan Güell era un negrer. Posem Núria Feliu a aquest carrer”.
Feliu, nascuda a Sants el 1941, va ser pionera de la Nova Cançó i referent de la cultura popular catalana que va destacar per interpretar boleros, cuplets, temes de jazz i èxits nord-americans de country en català. L’artista, amb mig segle de prolífica trajectòria, ha destacat pel seu impuls a la llengua catalana i el seu arrelament al barri de Sants, del que ha estat ambaixadora militant i on fins i tot té un gegant que la representa.
Núria Feliu es va retirar dels escenaris el 2005, tot i que la seva agenda d’actes culturals i veïnals es va mantenir molt activa fins fa dos anys.
En una entrevista al TOT Barcelona el 2019, la incombustible cantant de Sants recordava les seves incursions en política als anys 80 i 90 i reconeixia que CDC li va oferir ser “regidora, diputada i de tot”. Cantava als mítings, però no va exercir cap càrrec.
1 
