Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
Vera Erofeeva: “La guerra acabarà per als ucraïnesos, però no per als russos”

Fa dos anys que la Vera Erofeeva (Moscou, 1982) va arribar a Barcelona amb el seu marit i els seus 6 fills, fugint de la seva ciutat natal. És una de les poques russes que ha acceptat una entrevista a cara descoberta. A molts barcelonins d’aquest origen els preocupa que fer declaracions pugui afectar el seu negoci, o senzillament diuen no voler capficar-se en “qüestions polítiques”.

Els cabells rossos de la Vera emmarquen una mirada decidida, mentre reflexiona sobre el passat i el futur de la seva pàtria. A Rússia la consideren “enemiga nacional”, diu, però aquí se sent segura. A Moscou tenia una bona vida, explica, i se li il·luminen els ulls recordant els teatres, els museus, l’òpera i les festes que freqüentava. Treballava en un programa de ràdio cultural i la vida li somreia, fins que la guerra al Dombass ho va enfosquir tot. Va assistir a protestes –aleshores encara no prohibides– i un cop exiliada ha criticat al Kremlin a la premsa espanyola. Si torna al país que la va veure créixer, l’espera una cel·la: 15 anys de presó és la condemna per aquells que, com ella, van escapar abans de quedar emmordassats a la Rússia de Putin.

Si soc russa i vull escapar del país, quines són les meves opcions?

Ara mateix si ets estudiant ho tens més fàcil. Molts envien els seus fills a l’estranger, per exemple a Armènia o Geòrgia, perquè són països barats i no necessiten visat. Imagina’t: Tens 20 anys i estàs sol a Armènia, sense res. Però és millor que estar a Rússia, o que anar a combatre a Ucraïna, en el cas dels homes.

Però a Rússia el servei militar és obligatori. Els estudiants universitaris poden lliurar-se’n?

De moment, sí. Si estàs a la universitat, el servei militar es posposa. Si no, t’ubiquen a l’exèrcit. Però quan la campanya militar fracassi, hi haurà una militarització total dels homes d’entre 18 i 28 anys. És per això que, qui pot, envia els seus fills fora. 

Tampoc estan en la situació més favorable per fugir. No poden treure divisa estrangera perquè se’ls ha exclòs del sistema SWIFT, ni utilitzar la VISA. I, com a efecte col·lateral de les sancions, la conversió de rubles a euros ha disminuït molt el seu poder adquisitiu.

La comunitat internacional ha fet el que ha pogut sense veure’s involucrada a la guerra. Però les sancions, d’alguna manera, han beneficiat a Putin. Han demostrat als russos que per la resta del món ells ara són els enemics, i han dificultat que gent innocent pugui fugir. Tinc una amiga que treballa a un hospici infantil. Després d’un mes de sancions, ja no té material ni medicines per cuidar dels nens malalts. A Rússia no hi ha prou insulina pels diabètics, per exemple. 

Diu una enquesta del Levada Center –una organització russa independent– que el 60% dels russos mai ha sortit del país, i que només un 28% té passaport per viatjar fora. 

Ni un 20% dels russos poden permetre’s fer vacances fora de Rússia! Fins i tot els que tenen passaport i poden pagar-se el trasllat, ara estan atrapats a dins del país.

Vostè es va avançar i va marxar abans. Veia venir la guerra?

Ningú l’esperava. Bé, quasi ningú. L’estiu passat vaig conèixer una noia russa que fa molts anys que viu a Barcelona. Em va dir: “No estic segura de si anar a Moscou a veure la meva família perquè un enginyer amic meu està construint un búnquer especial a prop de la frontera amb Ucraïna i diu que Putin vol començar una guerra”. Jo vaig pensar que era una teoria conspiranoica…

Però alguna cosa devia intuir, si va marxar de Moscou amb tota la família.

Un rus conviu sempre amb la possibilitat de perdre-ho tot. Ja ens ho deien els nostres pares i avis, que havíem d’estar preparats. Ells això ja ho van viure amb Lenin i Stalin. Rússia acostuma a devorar els seus fills, i ara ha arribat l’hora de l’àpat.

Quan nota vostè a Moscou que alguna cosa no va bé per a la seva família?

Quan Navalni va ser condemnat per primer cop, fa ara 6 anys, ens van dir a la ràdio que no podíem mencionar artistes ucraïnesos, que no podíem dir la paraula “ucraïnès”. Les companyies internacionals amb les quals treballava el meu marit van començar a anar-se’n de Rússia i els projectes eren cada cop més petits i més pobres. 

Llavors va ser una fugida meditada amb temps.

Jo tinc 6 fills. No puc empaquetar les coses i anar a viure a la platja de la Barceloneta així com així. Vam estar 8 anys planejant-nos-ho per poder estalviar, vendre el nostre apartament de Moscou i comprar una casa a Barcelona mitjançant un programa d’inversió. 

I per què a Barcelona?

Espanya és el país amb el programa d’integració més atractiu.  I Barcelona perquè m’encanta la ciutat!

El seu entorn es va sorprendre quan van marxar?

Ningú entenia per què sacrificàvem el nivell de vida que portàvem allà per venir a viure aquí sense cap garantia. Hem perdut la nostra vida, sí, però és el preu a pagar pel futur dels meus fills. No és un bon moment per ser russa. 

Ho diu perquè s’ha sentit discriminada per ser russa en algun moment?

No, no. Al contrari. Quan la guerra va començar, vaig anar a un meeting ucraïnès a Plaça Catalunya. La gent cridava “mort als enemics!”. I vaig adonar-me… que jo era l’enemic! 

Se sent culpable?

Per una part sí, però al mateix temps he de pensar en els meus fills. Hem de canviar la situació dins del país, és clar, però ara mateix és impossible. El mecanisme repressiu és brutal. Teníem una oportunitat i la vam perdre. 

No creu que la gent s’organitzarà?

La majoria pensa que si s’amotlla a la versió oficial, no els passarà res. Crec que hi haurà una altra onada de protestes quan la gent comenci a morir de gana, però no ho sé, perquè d’alguna forma el poble rus ha aplaudit aquest discurs de Putin de “no necessitem res de vosaltres”. En fi, tots necessitem sentir-nos orgullosos d’alguna cosa. Pensen: “Ens hem mort de gana durant dècades, podem fer-ho un cop més”. 

La desinformació tampoc ajuda.

Quan es va bombardejar l’hospital de Mariúpol on hi havia dones embarassades, la versió oficial era que allò era fake, un fotomuntatge. Molts creuen ferventment que és mentida. I que no hi ha una guerra, sinó una “operació especial”. Hi ha gravacions de mares russes trucant els seus fills que estan a l’exèrcit i dient-los que no pot ser que estiguin a Ucraïna. No s’ho creuen.

L’opinió pública russa confia que l’“operació especial” acabarà aviat, per tant?

La majoria prefereix pensar que es tracta només d’un procés polític, que Europa és l’enemic. Que ens odien i ens hem de defensar. Hi ha molta gent que pensa que la guerra acabarà i que tot estarà bé. 

I vostè?

La guerra acabarà per als ucraïnesos, però no per als russos. La guerra amb Ucraïna no només ens ha aïllat de la comunitat internacional sinó que també ha dividit el país. Viurem una guerra interna durant dècades. Jo sé que no tornaré a veure la meva mare.

On són ara els seus pares?

A Sant Petersburg. La meva mare està envoltada de gent que combrega amb el Kremlin. Està segura de moment, però la seva filla és enemiga de Rússia. Tampoc poden escapar perquè ma mare cuida de la meva àvia, que té quasi noranta anys. 

No té cap esperança de tornar?

Sé que jo no veuré Rússia reconstruïda. Potser els meus fills.

Ucraïna té uns vincles molt estrets amb Rússia, molts ciutadans d’ambdós països tenien amics i coneguts de l’altre costat de la frontera. 

La guerra amb Ucraïna és quasi una guerra civil. Nosaltres teníem una dona ucraïnesa que tenia cura dels meus dos fills petits. Va viure amb nosaltres durant 9 anys. Quan va començar la guerra, vaig enviar-li un missatge preguntant-li si estaven bé, si necessitaven quelcom. Em va bloquejar. També tinc uns amics russos que la guerra va enxampar-los treballant a Kíiv. Ella estava embarassada del seu tercer fill i esperaven els visats per anar a Portugal, on vivia la mare d’ella, perquè volia donar a llum allà. Però no podien marxar perquè eren russos. Així que van quedar-se en un pis, amb vistes panoràmiques de les bombes caient sobre Kíiv, fins que l’ambaixada va remetre’ls els passaports. 

Ja hi ha 15.000 detinguts per protestar contra la guerra. Estan tornant a viure la Gran Purga?

Hem tornat al 1937. Les mares que van amb els seus fills a deixar flors al consolat ucraïnès són detingudes i els nens apartats. No pots sortir amb un cartell que digui “no matis” o “pau”. A qui té família fora li revisen totes les comunicacions amb l’exterior: els missatges del mòbil, Facebook, Instagram, Telegram… 

Podria ser això la segona part d’un conflicte no resolt, un deute històric?

Després de la repressió d’Stalin, no vam reconèixer oficialment els crims que s’havien comès ni a totes les víctimes del règim. Aquest era el temor dels nostres pares i dels nostres avis. Fa poc, Putin va tancar un memorial de Moscou que recordava els camps de treball dels Gulags d’Stalin. Al meu fill de 9 anys li agrada la història i està sofrint, perquè veu que som al mateix temps els jueus que fugien i els nazis que els perseguien. 

Ha rebut alguna ajuda?

No és el nostre torn de ser víctimes. Vaig després de quatre milions d’ucraïnesos. Amb aquest relat no intento igualar el que estan patint els ucraïnesos, però sí que vull mostrar que en paral·lel existeix també aquesta realitat russa.

Més notícies
Un grup de ciutadanes ucraïneses canten l'himne en la manifestació contra la guerra a Ucraïna a plaça de Catalunya de Barcelona, amb una pancarta pel tancament de l'espai aeri al país / Sílvia Jardí (ACN)
Notícia: Un de cada quatre barcelonins, disposat a defensar Espanya en una guerra
Comparteix

Un de cada quatre barcelonins, disposat a defensar Espanya en una guerra

El 65% no s'allistaria per defensar el país d'una invasió, com ha passat amb Ucraïna, segons 'Electomania'
Notícia: Un de cada quatre barcelonins, disposat a defensar Espanya en una guerra - Mobile
Ciutadans bielorussos protestant contra la guerra i la invasió russa d'Ucraïna, a plaça Catalunya / QS
Notícia: Barcelona enviarà dos vehicles de rescat a Ucraïna
Comparteix

Barcelona enviarà dos vehicles de rescat a Ucraïna

L'objectiu és assistir en zones bombardejades pel govern de Rússia
Notícia: Barcelona enviarà dos vehicles de rescat a Ucraïna - Mobile
Edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB) / David Zorrakino (Europa Press)
Notícia: La Universitat de Barcelona acull dos mestres que són refugiats d’Ucraïna
Comparteix

La Universitat de Barcelona acull dos mestres que són refugiats d’Ucraïna

Aleksander i Maryna Martynenko s'uneixen a les facultats de Medicina i Ciències de la Salut i Economia, respectivament
Notícia: La Universitat de Barcelona acull dos mestres que són refugiats d’Ucraïna - Mobile
Retrat de Josep de Ribas, exhibit al Museu Hermitage de Sant Petersburg
Notícia: Les arrels barcelonines de la ciutat ucraïnesa que Putin amenaça
Comparteix

Les arrels barcelonines de la ciutat ucraïnesa que Putin amenaça

L'almirall d'origen català Josep de Ribas va ser un dels fundadors d'Odessa, on el seu record és omnipresent
Notícia: Les arrels barcelonines de la ciutat ucraïnesa que Putin amenaça - Mobile

Nou comentari

Comparteix