Han passat els mesos, una campanya electoral i un canvi de govern, però, si fa no fa, l’aroma que es respira al voltant de la Nau Bostik és el mateix que fa un any. Els veïns més pròxims a l’equipament volen frenar el nou Pla de Millora Urbana (PMU) de la Sagrera que l’antic executiu va deixar dat i beneït abans d’acabar el mandat i que ha de servir per salvar l’equipament. La darrera Comissió de Govern del mandat va enllestir el document perquè l’actual executiu ho tingui tot de cara per tirar endavant el projecte. La nova reforma urbanística mantindria la nau i compta amb el suport de les entitats presents en aquest equipament i de l’Associació de Veïns, que admet haver signat un acord “no vinculant” amb el consistori.
Ara bé, malgrat que l’Ajuntament va afirmar aleshores que el pla és “fruit d’un procés participatiu fet amb el veïnat i entitats de l’entorn”, els veïns de la zona neguen que els hagin tingut en consideració. Un total d’11 comunitats de veïns, corresponents a 24 finques i 654 habitatges, a banda d’un grup de famílies de l’escola 30 passos, han presentat aquestes setmanes un document d’al·legacions en el qual indiquen el seu “rebuig total” a un pla que “crea” un equipament que “no és prioritari”. En aquest escrit, al qual ha tingut accés el TOT Barcelona, mantenen que la iniciativa “no compta amb el consens veïnal que presumeix un grup municipal” i detallen que només s’han produït “dues sessions participatives a la primavera de 2022” i una darrera el 27 de març per “informar de les conclusions” preses per l’executiu.
Malestar amb la fórmula escollida
Els veïns crítics demanen al nou executiu que “no aprovi definitivament la modificació del PMU del sector entorn Sagrera per a la conservació de la Nau Bostik”. Una demanda força explícita que la nova regidora del districte, la socialista Marta Villanueva, haurà d’analitzar amb calma. El canvi de cadires al districte és de fet, la principal esperança dels veïns de la zona, molestes amb la “unilateralitat” dels anteriors responsables. Amb el nou govern s’obre un bri d’esperança, ja que tot i que en un inici tots els grups van aprovar, a la Comissió d’Urbanisme, desafectar la Nau Bostik del pla urbanístic de Sagrera, en els darrers mesos del mandat alguns van distanciar-se.
El full d’al·legacions explica fil per randa els motius de la negativa veïnal, amb un to força crític amb els responsables polítics. “Aquesta nova determinació representa la ignorància de les necessitats dels veïns del barri”, escriuen en el document que han enviat a l’Ajuntament. De fet, un dels elements que es fa més èmfasi és la forma en què s’ha tramat el projecte, el qual aquests veïns s’atreveixen a qualificar de “pelotazo urbanístic”; a parer seu, l’empresa propietat de l’espai s’estalvia els elevats costos de la descontaminació [d’amiant] de la nau. D’altra banda, lamenten l’elecció de la forma urbanística adoptada per l’executiu –”una manera indigna d’esquivar l’aprovació de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona de la Generalitat”– i critiquen que s'”hagi aprofitat les dates preelectorals per no sotmetre-ho a debat en el ple del districte de Sant Andreu”. Malgrat tot, admeten que l’Ajuntament en cap cas ha comès cap il·legalitat.
L’amiant i l’edificabilitat tornen a centrar el debat
Una de les principals queixes de l’Associació de Veïns era que la Sagrera té pocs equipaments per al barri i que amb la Nau Bostik s’estava desaprofitant una nova oportunitat per ampliar-los. Aquesta queixa hauria de quedar superada després que l’Ajuntament es comprometés a finals de maig a decidir els futurs usos de la nau “de manera consensuada” amb l’associació veïnal i amb “la resta d’entitats representatives del barri”. Queda per veure si aquesta darrera definició integra o no les comunitats de veïns que signen les al·legacions. En tot cas, el consistori aposta per consensuar amb l’AVV els usos “provisionals i definitius” que finalment es decideixi ubicar en la Nau Bostik i també el model de gestió i les actuacions de rehabilitació que calgui fer.
Menys sort tenen els que reclamen que el barri deixi de créixer amb edificis alts. I és que, per salvar la Bostik, l’Ajuntament admet en una nota que ha hagut de “reubicar en l’entorn l’edificabilitat prevista fins ara en els sòls de la pròpia nau”. En altres paraules: els pisos que la Llave de Oro –constructora propietat del sòl– no podrà fer a l’espai de la Bostik, els ha de poder fer en un altre espai. Tot plegat farà que els futurs edificis que es construiran al carrer de Garcilaso passin de les 10 plantes previstes a les 12, i els de la plaça del General Moragues, de les 10 a les 16. “Es tracta de veïns afectats durant anys per les obres de l’estació ferroviària, i als qui se’ls disposarà una barrera visual enorme que els privarà no només de la llum solar, sinó del gaudi del resultat de les obres que van patint durant dècades”, diuen els afectats en les al·legacions. A més, el full lamenta que la modificació del pla redueix l’eix verd associat al projecte del Rec Comtal.
L’últim gran cavall de batalla, i segurament el que més preocupa als veïns de la zona, és la gran quantitat d’amiant que hi ha a les teulades de la nau. El full d’al·legacions recorda a l’Ajuntament l’únic estudi que s’ha fet dins ara és un de l’any 2021. L’antiga regidora del districte Lucia Martín es va comprometre, en l’última trobada amb els veïns i integrants de la nau, a tenir un nou estudi a “finals de maig”. Un estudi que les comunitats de veïns de l’entorn veuen “presumiblement poc fiable, ja que el consistori ha aprovat la modificació del pla abans de conèixer els resultats”. Fonts municipals admeten a aquest diari que estan treballant en els resultats de l’estudi, però que encara no poden donar detalls.
L’última esperança
Mentrestant, la política barcelonina ha fet un gir de 180 graus. El PSC ha recuperat el districte de Sant Andreu i pretén obrir una nova etapa. Els socialistes han estat contundents amb algunes de les últimes iniciatives dels Comuns als barris del districte; per exemple, assegurant en campanya que farien marxa enrere amb el sistema de recollida de residus ‘porta a porta’. Sobre la Bostik no s’ha pronunciat de forma tan franca, encara que va votar en contra del projecte en la darrera Comissió de Govern. Indubtablement, ara s’haurà de posicionar amb claredat –i més governant en solitari– sobre un problema latent a la Sagrera. En aquest sentit, el nou executiu diu al TOT Barcelona que encara està “estudiant el cas”. Un cas que ara comença (o no) de zero.
