En Miquel Prats és veí del barri del Raval de tota la vida. Un equip del TOT Barcelona l’espera un dimecres a les 21 hores sota casa seva, situada al carrer de Joaquim Costa. Just davant de la seva porteria té un bar. La gran quantitat gent que passa i traspassa per anar als locals d’oci nocturn del carrer van fer que els balcons de la seva finca s’omplissin de pancartes amb el lema Demanen silenci i respecte. “No hem aconseguit gran cosa. Quan el bar tanca hi ha clients que es queden per aquí fins a les 3 de la matinada. Hem passat tot l’estiu sense descansar”, lamenta el Miquel.
El drama del soroll és la raó per la qual Prats és, a més de veí del Raval, portaveu de la Xarxa Veïnal Contra el Soroll (XAVECS), formada des de fa mesos per entitats d’arreu de la ciutat que lluiten pel dret al descans dels veïns. En el cas del Raval, XAVECS té detectats diversos focus de soroll, especialment, els establiments d’oci nocturn. Reconeix que, mentre hi passegem, el panorama del carrer de Joaquim Costa encara és tranquil, però ja ens avisa que a partir de les 22h, i sobretot les nits dels caps de setmana, s’omple de gom a gom i es converteix en un “gueto lúdic”. “Arribem a mitjanes setmanals de fins a 70 decibels de soroll. És com si hi hagués una aspiradora funcionant dins de casa”, assegura.
Un altre focus de soroll: les botellades i els skates
Dos focus més de soroll, apunta Prats, són les botellades i els skates (patinadors). Com bé saben els veïns del Raval, la plaça per excel·lència on trobar aquesta combinació és la dels Àngels. Hem passat de les 21.30 hores i hi ha menys persones de les que hi ha normalment bevent o escoltant música a la plaça. Prats, però, ensenya el motiu: un furgó dels Mossos: “És poc habitual veure’ls aquí”. Paral·lelament, mostra una segona prova que anuncia que abans de la seva arribada, probablement, hi havia molta més gent. “Tota la brossa i les llaunes que hi ha a terra són de les persones que han marxat en estampida quan han arribat els Mossos”, insisteix.
Pel que fa als skates, assegura que és un altre dels problemes “constants” que viu el barri. Els qui més els pateixen, afegeix, són els veïns del carrer de Ferlandina, a tocar de la plaça. “Aquí tenim una veïna que mai descansa”, afirma mentre assenyala el seu balcó. Més enllà dels skates, Prats recorda com algunes terrasses també han condicionat la vida del veïnat. A mesura que camina en direcció a la plaça d’Emili Vendrell explica com una de les seves terrasses va fer que uns veïns marxessin del pis que consideraven casa seva. “Des de XAVECS no estem en contra de les terrasses, sinó de reduir els horaris a certes hores de la nit”, matisa.
Des d’un altre punt del districte, al barri Gòtic, d’habitatges amb poca capacitat d’aïllament i carrers estrets, recorden que el soroll limita la vida dels veïns des de fa aproximadament 30 anys. Martí Cusó, membre de l’Associació de Veïns del Gòtic, que pertany a la XAVECS, subratlla que en el cas del Gòtic prové de “la massificació” de bars, restaurants i locals d’oci nocturn que van arribar fa temps amb intenció de quedar-se. Ho especifica amb un exemple: “Al carrer d’Escudellers gairebé hi ha el mateix nombre de finques que d’establiments d’aquesta mena”. Aquest monocultiu, sentencia, “és el resultat d’anys donant barra lliure a la restauració i el turisme”. Per tal d’aturar-ho, un pla d’usos del 2018 va prohibir donar més llicències, però pel que sembla, per al Gòtic ja era tard.
El carrer dels Escudellers i les places Reial i George Orwell
La possibilitat que ja sigui tard es veu en el fet que, segons Cusó, hi ha problemes de convivència en tres zones sorolloses del barri: el carrer dels Escudellers, la plaça Reial i la de George Orwell. Una dada, “curiosa” sobre la plaça Reial és que, més enllà que les terrasses ocupen una bona part de l’espai públic, poden tancar més tard que les de la resta de la ciutat. “Està tot pensat per satisfer el turisme”, denuncia.
Constats els problemes, cal posar sobre la taula una de les conseqüències de no dormir bé ni descansar. Una d’elles és malmetre allò que necessiten totes les persones per poder viure amb normalitat: la salut mental. Així ho manifesta Cusó, qui a més afegeix que una altra conseqüència és, precisament, un dels grans problemes que té Gòtic des de fa temps: la pèrdua de veïns. “Qui s’ho pot permetre marxa del barri”, lamenta.
En el cas del Raval, la salut dels veïns també s’ha vist afectada pel soroll. A banda d’impedir dormir, Prats alerta que ha fet que hi hagi “una gran quantitat de persones angoixades, nervioses i irascibles a les quals la situació els ha alterat l’ànim”. Això no és tot. Per als veïns que aquest estiu s’han pogut permetre encendre l’aire condicionat i tancar les finestres per apaivagar el soroll, han hagut d’assumir importants pujades en la factura de la llum. “Un mes vaig arribar a pagar 220 euros, el doble que abans”, assegura.
Molts comerços tradicionals han desaparegut
La tendència dels darrers anys del districte de Ciutat Vella de focalitzar-se en l’obertura d’establiments de restauració o d’oci nocturn també es palpa durant el passeig que el TOT Barcelona fa amb Prats pel carrer de Joaquim Costa. La seva fesomia comercial ha canviat molt des que ell era petit. El bar 33/45, diu, era una ferreteria; el bar que hi ha a tocar del carrer del Carme era un banc, l’establiment de menjar preparat Komo en Kasa era un quiosc i l’obrador Can Pan era un videoclub, entre altres exemples que denoten com el pas del temps i els canvis econòmics poden fer que un barri perdi part de la seva identitat.
Un punt de vista que es troba a les antípodes del d’aquests dos veïns és el del director del Gremi de Restauració de Barcelona, Roger Pallarols, que considera que, pel que ha vist a les concentracions contra el soroll, “són unes 40 persones les que es queixen per les terrasses”. “És una opinió minoritària. Tot i que és respectable, mostra que no entenen què vol dir viure en una ciutat on hi ha moltes activitats econòmiques”, defensa. I conclou: “El seu model de ciutat és del toc de queda i el de no saber conviure”.
Pel que fa a les terrasses, l’Ajuntament ha reduït l’horari de les del carrer d’Enric Granados, al barri de l’Esquerra de l’Eixample i les places Sol, Revolució, Vila de Gràcia i Diamant, al barri de la Vila de Gràcia. En les pròximes setmanes o mesos se sumaran altres zones d’arreu de la ciutat on, segons els sonòmetres que es van instal·lar el passat estiu, hi ha massa soroll. En totes elles s’hauran de recollir les terrasses a les 23 hores de diumenge a dijous i a les 00 hores de divendres i dissabte. Per a Pallarols, aquesta mesura és també errònia. “Abans ja comptàvem amb els horaris més reduïts de tot Catalunya i Espanya. Les botellades i l’incivisme són el que, en general, alteren la vida quotidiana”, avisa.
Fa dues setmanes, quan es van posar en marxa les darreres reduccions d’horaris, les queixes del Gremi de Restauradors van aparèixer a les capçaleres de diferents diaris de la ciutat, com havia fet anteriorment. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va sortir en defensa dels veïns: “Estem a favor de la restauració, li hem donat suport i li continuarem donant suport, però no serà a costa del descans dels veïns”.
Una altra mesura encara més recent és la prohibició de mantenir els supermercats de 10 carrers de Ciutat Vella oberts entre les 22 i les 7 hores. Tal com ha informat l’Ajuntament, la mesura entra en vigor aquest dimecres i s’aplicarà als carrers de Joaquim Costa, Ferlandina, Paloma, Guifré, Tigre, Peu de la Creu, Carme, Escudellers, Nou de Sant Francesc i Nou de Zurbano. L’objectiu, ha afegit el consistori, és també tenir cura del dret al descans del veïnat.
Caldrà veure si serà possible recuperar-lo.
3 
