Posi’n a Google les paraules “carrer d’Amposta, 40 Just Eat”. Hi trobaran restaurants que ofereixen comandes a domicili, com Rey de la India; Thailand Wok and Sushi; Nico’s Pizzas; Indian Town, Pizzeria 2×1, Tandoori, Sushi Lovers, Gust de Italia, Tapas 365, Sushi passion, i així fins a 18 cartes de 18 suposats establiments de restauració.
Oficialment, però, en els baixos del número 40 d’aquest petit carrer del barri de la Font de la Guatlla només hi ha un restaurant, Wok and More, que ocupa els baixos d’una finca amb una vintena d’habitatges. És una de les moltes cuines fantasma que operen a Barcelona. L’Ajuntament ha anunciat que prohibirà aquests negoci, i també els supermercats fantasma, dins del teixit urbà. Si, com es preveu, el ple municipal del 27 de gener aprova la nova regulació, aquestes cuines, i amb limitacions, seran desplaçades al polígon industrial de la Zona Franca. En el cas dels supermercats, se’ls oferirà obrir al públic i bé convertir-se en magatzem de venda de productes a l’engròs però en cap cas a domicili.
Cascs per esquivar el soroll constant
I què succeeix quan una cuina fantasma està ubicada en una finca amb veïns? Aquest és el cas del J.A, que explica al TOT Barcelona que des de fa mesos la seva vida dins de casa està “totalment condicionada per aquest negoci”. La zona de descans de casa seva està just a sobre del final del local, on es cuina i on hi ha la maquinària. “El soroll és constant des de les 12 del migdia i fins a les 2 de la matinada, quan tanquen. És un soroll que recorda al motor d’un gran vehicle, tota l’estona encès. He de posar la tele més alta per no sentir-lo, i quan vaig a dormir m’he de posar uns cascs amb música perquè és impossible que no se’t clavi al cervell el rum rum constant”, alerta aquest veí.
Aquest soroll és, de fet, la torna per no tenir ja les fortíssimes olor de menjar que el J.A tenia per tota la casa fins fa ben poc. “Durant l’estiu vaig optar per tancar totes les finestres malgrat la calor, perquè si les obria, pujava una bafarada insuportable. Si treia el cap per la finestra era com si posés el cap dins d’una olla de menjar fregit, insuportable. I és clar, no podia estendre la roba perquè quedava totalment impregnada d’olors“, relata aquest veí.
Risc d’incendi i seguretat de la finca
Després de mesos sense veure solució, va decidir trucar a la Guàrdia Urbana. “Ja he trucat diverses vegades a la nit i m’ha contactat la policia de barri, però el cert és que fa més d’un mes i no he tingut cap resposta més enllà que l’expedient està obert, però que tenen molta feina en aquests moments”. Abans ja havia contactat amb la immobiliària que li gestiona el lloguer, que va aconseguir que l’administrador del local llogat fes que les finestres quedessin tancades. “Ara no hi ha pudor, però més soroll, perquè sense sortida de fums hauran posat una campana extractora potent”, considera en J.A. Una situació que, no obstant, també el fa patir per la seguretat de la finca: “Tant si aquest negoci és legal com si no, cal una inspecció que ens garanteixi als veïns de la finca la seguretat, que si hi ha un incendi no sortirem tots cremats”.
Barra lliure de menjar a canvi de callar
Però a més, en J.A ha intentat parlar també amb el responsable de la cuina fantasma. De fet, explica que el responsable li va oferir un tracte. Ell li donava el seu telèfon i cada vegada que sentís massa soroll, l’avisaria i pararien les màquines per cortesia. A canvi, deixaria de queixar-se a la policia. El veí afectat no va considerar com a solució els avisos, i un altre dia va tornar per parlar amb el responsable. Va ser aleshores quan li va oferir un altre pacte: “Em va dir que sempre que volgués baixés a buscar menjar sense problema. M’ha ofert més d’una vegada barra lliure de menjar perquè calli”. Un intercanvi que naturalment no ha acceptat. “A casa he perdut la llibertat, em condiciona totalment i penso seguir batallant per viure en pau”, sentencia aquest veí, que també ha anat al districte de Sants-Montjuïc, on li han demanat que faci una instància.
“No aporten res al barri”
El local que ara acull aquests 18 restaurants era fins no fa massa un bar de barri. “Allà podies fer l’entrepà, conversar amb la gent, un lloc tranquil. Hem perdut un establiment i ara tenim un negoci que no sabem ni si és legal ni si compleix amb la normativa de seguretat mínima. Aquests negocis no fan barri, l’empobreixen”, sentencia el J.A, que confia a guanyar aquesta batalla si l’Ajuntament aprova la prohibició: “Espero que la facin complir, perquè si no ha de passar dels titulars, aquesta normativa acabarà essent com les cuines, fantasma”, rebla.
1 
