La reforma de la ronda de Sant Antoni del govern d’Ada Colau i que Jaume Collboni ha assumit, incomplint així la paraula que va donar durant la campanya electoral, li pot suposar un trasbals important a l’Ajuntament. Segons el Pla General Metropolità (PGM), la ronda de Sant Antoni és una “xarxa viària bàsica” i la remodelació que va aprovar Barcelona en Comú planteja una pacificació pràcticament total trencant, d’aquesta forma, amb el que diu el PGM. Dit d’una altra manera, una transformació com la que el govern de Collboni iniciarà el 8 de gener, en paraules del regidor de l’Eixample Jordi Valls, necessita una Modificació del PGM (MPGM) i no s’ha fet, assegura l’arquitecte i urbanista Antoni Renalias en una entrevista amb el TOT Barcelona. “Cal que Collboni aturi la conversió en zona de vianants de la ronda, és una xarxa viària bàsica”. Si la reforma arriba als tribunals, qui la porti probablement guanyarà, com ha passat amb Consell de Cent, que una jutgessa ha ordenat revertir, sosté l’expert. Fonts municipals reconeixen que en el projecte de la ronda no es va fer cap MPGM.
Renalias és arquitecte, urbanista i funcionari de carrera de l’Administració local. Acumula una trajectòria de més de quaranta anys a l’Administració pública, en molts casos en ajuntaments metropolitans, inclòs el de Barcelona, on va començar la seva carrera professional el 1974 com a assessor de la presidència del districte de les Corts i com a col·laborador en la redacció del PGM. A més, ha estat director d’Urbanisme i Serveis de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat (1988-1991), director d’Urbanisme i Serveis de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès (1991-1995), director d’Edificació de l’Institut Metropolità de Promoció del Sòl (1995-1999), director d’Urbanisme i Serveis i assessor de la Presidència de l’Ajuntament de Cerdanyola (1999-2003), director d’Urbanisme i assessor de la Presidència de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat (2003-2007), cap de gabinet de la Presidència de l’Entitat Metropolitana de Medi Ambient (2007-2011) i arquitecte de programes d’alcaldia de l’Ajuntament de Cornellà (2011-2016).
La ronda de Sant Antoni, un carrer que “distribueix trànsits”
“Un arquitecte no és ningú sense un paper a la mà”, diu en conversa amb el TOT al bar Zúrich de Barcelona per explicar què passa amb la ronda de Sant Antoni, una via que parteix l’Eixample i Ciutat Vella, i amb la resta de rondes internes de la ciutat, com la ronda de Sant Pau, Sant Pere i Universitat. “Les rondes són essencials per la circulació. Tenen el paper que els arquitectes en diem col·lectors. Distribueixen trànsits. Amb la reforma que es planteja es posa fi a aquest paper que té la ronda de Sant Antoni. El PGM diu molt clar que és una xarxa viària bàsica. A la ronda de Sant Antoni aquest paper és especialment important perquè distribueix el trànsit de cinc carrers verticals principals: Comte d’Urgell, Villarroel, Casanova, Muntaner i Aribau. Els carrers que desemboquen a la ronda no entren al Raval (nucli antic), distribueixen la circulació cap als dos sentits de la circulació. És un vial d’entrada i de sortida”.
Renalias afirma que Collboni té “l’oportunitat de fer bé les coses” i opina que cal que l’alcalde “deixi sense efecte” l’aprovació definitiva de la reforma que es vol fer. “Ho ha de fer el mateix òrgan municipal que va fer l’aprovació”. Si no opta per aquesta opció, l’Ajuntament es pot trobar amb què una altra reforma urbanística arriba d als tribunals, com la de Consell de Cent i la de Via Laietana (una altra xarxa viària bàsica), un cas que està pendent de sentència judicial. L’arquitecte i urbanista afegeix que el govern de la ciutat té diverses opcions possibles per la ronda, entre d’altres modificar el PGM si vol mantenir la reforma plantejada o recuperar la remodelació del 2018 que sí que és respectuosa amb el PGM. A grans trets, la proposta de fa cinc anys -que es va licitar i després anul·lar- plantejava ampliar voreres, un carril bici bidireccional al centre, més vegetació, pas del transport públic de pujada i baixada i reducció del nombre de carrils de circulació.
Segons Renalias, el projecte aprovat pels Comuns “vulnera el principi de jerarquia normativa contemplat a la Constitució i, per tant, és nul de ple dret. Un projecte d’urbanització és un document de gestió, que sempre està per sota de qualsevol document de planejament, com és el cas d’una Modificació del PGM. És a dir, un projecte d’urbanització no pot assumir decisions que li pertoquin a un document de rang jeràrquic superior, com és una modificació de planejament general”, subratlla l’expert.
“Prepotència i ignorància”
En opinió de l’arquitecte i urbanista, no haver fet una modificació del PGM per a la reforma de Sant Antoni “és demencial” i creu que darrere aquesta decisió hi ha molta “prepotència i ignorància”. Assegura que no hi cap informe de Mobilitat que avali la remodelació plantejada. “Em diuen que no hi és perquè si s’hagués fet l’informe, hauria estat desfavorable”. I afegeix que no ha estat capaç de trobar l’anunci sobre el projecte que ha de publicar-se en un mitjà de comunicació de gran tirada com obliga la llei. “No puc dir que no s’hagi publicat, però no l’he vist. La Gaseta Municipal -el butlletí oficial de l’Ajuntament- sí que el va publicar, però això no ho llegeix ningú”.
Fonts municipals diuen que no els consta que no s’hagi volgut fer un informe de Mobilitat sobre el projecte de la ronda, però no havien contestat al tancament d’aquest article si la proposta va estar en exposició pública ni les dates. Al llarg de les darreres setmanes, aquest mitjà ha preguntat en diverses ocasions al consistori sobre el futur de la ronda amb l’única resposta que si hi ha canvis ja s’explicaran. La mateixa tinenta d’alcaldia d’Urbanisme Laia Bonet va dir el 20 de setembre a la sortida de la comissió d’Urbanisme que no en podia parlar.
Al llarg de les últimes dècades, a Barcelona, s’han fet pacificacions sense modificar el PGM, però fins ara no hi havia hagut una sentència com la de l’eix verd de Consell de Cent. “La diferència amb Consell de Cent és que les transformacions s’executaven sempre amb consens i ningú ho acabava portant als tribunals”, subratllen fonts del PSC. Al Portal de l’Àngel, reformat el 1973, “hi va haver una batussa molt gran contra la conversió en zona de vianants, però al final la remodelació es va acabar fent amb consens”. El PGM actual data de 1976 i el Portal de l’Àngel ja hi apareix com a qualificació 5b, “via cívica”.
Consell de Cent, sense acords i sense modificar el PGM
A grans trets, el cas de Consell de Cent ha acabat judicialitzat perquè la reforma s’ha fet sense acords i sense modificar el PGM. D’aquesta manera, s’ha canviat una zona qualificada de “xarxa viària” en una zona convertida en zona de vianants en la qual no es garanteix la circulació de forma ininterrompuda, afegeixen fonts socialistes. A Sant Antoni, si s’acaba fent el projecte de Colau, els contraris a la reforma poden acabar portant el cas als tribunals, i es pot repetir un Consell de Cent. La sentència obliga a revocar les obres de conversió en zona de vianants. Molt probablement, la transformació de Consell de Cent no es tirarà enrere -la mateixa jutgessa va oferir una mediació després d’emetre el dictamen-, però pot fer replantejar com es fan projectes futurs a Barcelona. Les regles de joc han canviat.
El projecte de Colau
El projecte dels Comuns de la ronda Sant de Sant Antoni suposa una conversió en zona de vianants pràcticament total del carrer. El bus només passarà per un tram de la ronda (des de Villarroel a Comte d’Urgell) i a la resta estarà prohibida la circulació del vehicle privat -amb l’excepció dels veïns i serveis-. A més, es vol crear una gran plaça en el tram de Villarroel i Floridablanca i renovar la ja existent del Pes de la Palla. També s’elimina el carril bici segregat projectat inicialment i permet que aquests vehicles puguin circular per qualsevol punt de la ronda. Les places de càrrega i descàrrega previstes al tram entre Villarroel i Floridablanca es traslladen als extrems de la nova plaça i en el seu lloc es fa una gran zona de jocs infantils i es col·loquen parterres i vegetació. En total, el projecte destina 16.300 metres quadrats a usos ciutadans.
L’últim que ha parlat públicament de la reforma de la ronda de Sant Antoni ha estat el regidor de l’Eixample Jordi Valls. Va ser al Consell de Barri de Sant Antoni el 28 de setembre. Valls va explicar que la reforma amb el projecte de Colau començarà el 8 de gener. “Ja hem assumit que farem aquest projecte. Ho hem assumit com a govern i el farem com està definit”. Amb tot, Valls va destacar que hi ha aspectes de la reforma que caldrà debatre. El regidor es refereix a la càrrega i la descàrrega per vehicles comercials i als carrils bici, que el projecte de Barcelona en Comú elimina i permet que es pugui circular per tot el carrer.
En una entrevista a Línia Eixample, l’11 d’octubre, l’alcalde s’ha expressat en termes semblants al regidor. Ha destacat que cal acabar amb la provisionalitat de la ronda. “Aquí és on hi ha el consens veïnal i comercial”. Segons Collboni, el projecte s’ha de mantenir per començar les feines com més aviat millor, a principis de 2024, perquè estiguin acabades a mitjan 2025. “El projecte ja estava en procés de licitació i aturar-lo hauria significat posposar un any l’inici de les obres”. I ha explicat que es faran “petites modificacions” en la càrrega i la descàrrega” i en el pas de la bicicleta.
Collboni canvia d’opinió
Després d’estar bona part del passat mandat oposant-se al projecte dels Comuns per la ronda de Sant Antoni, votant en plenaris en contra del que deien els seus socis de govern i de prometre en campanya que paralitzaria la proposta urbanística de Colau, Collboni va sorprendre a propis i estranys a mitjan juliol -concretament el dia 13- i va decidir que no tiraria enrere la reforma de l’exalcaldessa. Bonet va dir que el seu govern executaria el projecte aprovat, tot i no haver-hi ni consens veïnal ni polític i admetent la contradicció del seu partit, “perquè és més important la urgència de la reforma que no pas el model concret”. La Plataforma d’Afectats per la Llosa de Sant Antoni, contrària a la pacificació total de la ronda, va acusar Collboni de mentir durant la campanya electoral i va obrir la porta a portar la reforma als tribunals.
Fonts de l’advocacia de Barcelona veuen molt probable que algú acabi presentant un contenciós als tribunals si Collboni no atura la conversió en zona de vianants de la ronda. La idea està sobre la taula, tot i que encara no s’ha pres una decisió definitiva a l’espera de veure què fa finalment el govern. Les mateixes fonts adverteixen que la tramitació no es va fer de forma correcta com ja va passar i s’ha demostrat en el cas de Consell de Cent.
Les obres encara no s’han adjudicat
El 6 de juliol, dies abans que el PSC oficialitzés el seu incompliment electoral, el TOT Barcelona va explicar que al govern de Collboni li quedaven vuit dies -fins al 14 de juliol- per prendre una decisió sobre el futur de la ronda de Sant Antoni i aquest admetia que se seguia amb la idea de parar el projecte de Colau. El 14 acabava el termini perquè les empreses que volien fer la reforma presentessin les seves ofertes. La decisió de l’Ajuntament va ser ampliar fins al dia 21 de juliol aquest termini, el que va fer pensar que la reforma no s’aturava. Ara, més de dos mesos després d’aquest tràmit, les obres encara no han estat adjudicades.
Un partit que de forma clara demana que s’aturi el projecte de Colau és el PP. En conversa amb el TOT, el president del grup municipal Daniel Sirera diu que demanarà a la comissió d’Urbanisme d’octubre que es paralitzi la transformació prevista. Sirera subratlla que hi ha molt malestar perquè l’alcalde va incomplir la seva paraula amb el veïnat de la ronda. “Instarem a Collboni a revocar la reforma de la ronda de Sant Antoni promoguda per l’anterior govern, a paralitzar la licitació i a tornar al pla consensuat amb els veïns de 2018”. El PP portarà una proposició que haurà de ser votada per tots els grups.
2 
1 