Ana María Banegas és mare de tres fills. Un de 25 anys, un de 23 i una petita de 7. Tots van ser desallotjats de l’edifici conegut com L’Armadillo, a la Vila de Gràcia, el passat febrer després d’arribar a un acord amb l’Ajuntament i la propietat, la marca immobiliària del BBVA. El pacte era reallotjar a les quatre famílies més vulnerables en un règim de lloguer social que s’encarregaria de facilitar l’empresa especialitzada en pisos de Cerberus, Haya Real Estate, qui va adquirir els immobles del banc. Cinc mesos després, Banegas denuncia que el pis que li han ofert és a Trinitat Nova, lluny del barri on fa 18 anys que hi viu. A més, lamenta que s’hagi obviat un informe psicològic que acredita que “el lloc segur per a l’estabilitat de la meva filla és l’escola Reina Violant”, on està inscrita, i el fet que la seva exparella, sobre qui pesa una ordre d’allunyament per maltractaments, visqui “a prop” de la finca que li han assignat.
Ho ha denunciat en una roda de premsa organitzada per l’Oficina d’Habitatge Popular de Gràcia, just al davant de la seu del districte, a la plaça de la Vila de Gràcia. Va ser el mateix indret on, a finals de febrer, després d’haver estat desallotjats de L’Armadillo, reclamaven solucions habitacionals clares. Des de llavors, Banegas ia seva família han viscut en dues pensions que els van facilitar els serveis municipals. Tanmateix, fa deu dies li va arribar la proposta definitiva. “Ara tinc por que si dic que no a aquesta proposta no pugui optar a cap ajuda”, ha expressat.
La portaveu de l’Oficina Popular d’Habitatge de Gràcia, la Maria, ha recordat que el compromís de reallotjament, si bé l’havia d’oferir en última instància la propietat, era un pacte que va negociar el govern municipal. A més, concreta que l’interlocutor sobre l’avenç en la recerca del pis per a la família de Banegas ha estat el mateix consistori. “Tot s’ha fet a través de l’Ajuntament”, ha detallat a aquest diari. Fins i tot la proposta del pis al barri de la Trinitat Nova. Per això reclamen “un habitatge digne” tot tenint en compte les circumstàncies personals de cada cas, especialment en una situació com la de l’Ana María Banegas, que vol quedar-se al barri on tant els seus fills com ella tenen “l’arrelament social”.
Segons explica la víctima de violència masclista al TOT Barcelona, el pare de la seva filla menor va amenaçar amb matar-la el passat 1 de gener. El dia 3 la jutgessa encarregada del cas dictaminava una ordre provisional d’allunyament. I mentrestant, esperen un judici que s’ha de celebrar el 25 de novembre d’aquest mateix any.
L’Ajuntament, disposat a seguir negociant
Pel que fa al cas explicat pel l’Oficina d’Habitatge Popular de Gràcia, fonts municipals han confirmat el seguiment sobre la situació de Banegas i han destacat que el consistori “continuarà mediant” per “trobar la solució més adient“. Alhora, però, han apuntat que la mare soltera ha accedit a visitar el pis ofert. Com a resposta, Ana María Banegas ha confirmat que ho farà com a mostra de col·laboració amb les gestions per trobar-li un espai on viure, però que això no significa que l’accepti.
A més, les fonts del govern municipal insisteixen que “l’Ajuntament ha parlat amb el BBVA per tal que assumeixi la seva responsabilitat a garantir un reallotjament digne d’acord a les necessitats de les famílies” i ha refermat que, mentre aquesta situació no es compleixi, se seguirà garantint un allotjament d’emergència als afectats.
En el mateix sentit, el col·lectiu de defensa de l’Habitatge ha indicat que, fins al moment, únicament tenen constància de dos relocalitzacions per part de la propietat dels expulsats de l’edifici ocupat. Les dues han estat aconseguides al barri de la Vila de Gràcia. Una d’elles ja hi està vivint i una altra està en procés d’entrar al seu nou pis en règim de lloguer social.
Cinc mesos abans
El dia del desallotjament, el conseller del districte i portaveu de la secció d’Habitatge, Robert Soro, va celebrar que la propietat assolís el compromís de disposar quatre pisos a quatre famílies en situació de vulnerabilitat social. El cas de L’Armadillo havia estat estudiat durant “un any i mig”, va apuntar Soro, pels serveis d’Habitatge i Serveis Socials per conèixer la situació de les unitats familiars que l’ocupaven i, per tant, hi havia un coneixement de la complexitat de l’espai. Segons Banegas, a dins van arribar a viure-hi 29 persones i 8 menors.
El BBVA, contactat per aquest diari, s’ha limitat a assegurar que està revisant els detalls de la denúncia pública de Banegas.
