Treballadors socials acusen una gerent municipal de gratificar diversos càrrecs

Presenten una querella per presumpte tracte de favor en el pagament d'hores extra durant el confinament

La junta de personal, el comitè d’empresa i sindicats de l’Ajuntament de Barcelona han presentat aquest dimecres als jutjats una querella contra l’exgerent de l’Institut Municipals de Serveis Socials (IMSS) Laia Claverol. L’acusen de prevaricació i malversació de fons públics. Segons la querella, fa un any es van atorgar gratificacions extraordinàries per hores extres fetes durant el confinament per la covid, però només se n’haurien beneficiat un 11% dels treballadors socials, i tots ells són càrrecs intermitjos i alts.

Els empleats de base es queixen que ells també van fer hores extres i no se’ls ha gratificat i que no consten els registres horaris fets pels seus caps i segons els quals han cobrat un plus. Així, s’han pagat complements extraordinaris a 123 dels 1.104 treballadors de l’IMSS, la majoria, segons els querellants, càrrecs directius o de gestió. Per això, els representants dels treballadors consideren que s’han de fer més transparents els criteris d’atorgament d’aquestes gratificacions i durant mesos han requerit al consistori que els faciliti el registre horari d’aquests càrrecs beneficiaris.

Segons ha explicat a l’ACN l’advocada que ha presentat la querella, es dona la circumstància que tots els beneficiaris haurien treballat exactament les mateixes hores extres, siguin d’un barri o un altre. A més, molts d’ells ja cobren regularment un complement retributiu per dedicació extraordinària.

L’Ajuntament ho justifica

Per la seva banda, fonts municipals han explicat a l’ACN que l’IMSS i tot el seu personal van ser declarats serveis essencials des del 12 de març amb motiu de la irrupció de la covid-19. A diferència d’altres serveis, com Guàrdia Urbana i Bombers, que tenen plantilles estructurades en tres torns i caps de setmana, els serveis socials i el seu personal adscrit funcionen en horaris de dilluns a divendres. Per tant, durant els mesos de març, abril, maig i juny un total de 123 persones van haver de fer dedicacions extraordinàries en caps de setmana per atendre necessitats derivades de la gestió de la pandèmia en l’àmbit de residències, d’equipaments per a persones sense sostre, d’atenció social bàsica, d’alimentació, l’obertura de 700 places per acollir persones sense llar perquè es poguessin aïllar en condicions dignes o bé la multiplicació del repartiment d’àpats a domicili, entre moltes altres actuacions.

D’aquesta manera, i amb la voluntat de poder tenir disponible de nou les plantilles al 100% per la segona i tercera onada de la covid-19, al mes de juliol i d’acord amb el que estableix el conveni col·lectiu, es va establir un criteri objectiu per pagar les hores extraordinàries que aquestes persones van fer: haver realitzar hores extraordinàries en festiu i cap de setmana, fixant sempre quatre hores de feina com a mínim per poder compatibilitzar el dia. Addicionalment, els primers tres dies treballats es van compensar amb un dia de festa addicional i va a ser a partir del quart dia que aquestes gratificacions es van pagar. És a dir, afecten a persones que, en tot un mes, van descansar com a molt quatre dies i sempre seguint el barem que estableix el conveni col·lectiu per a cada categoria professional.

La tinença d’alcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI lamenta la presentació d’aquesta querella, i entén que “no existeix cap base que la justifiqui”. Igualment ha transmès a Claverol el seu suport. Claverol va ser nomenada el 15 de juny passat gerent de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, i també és gerent de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI.

Més informació

Nou comentari