Treballadors de l’Ajuntament de Barcelona estan en peu de guerra. Des de fa un mes exacte -el 5 de febrer-, empleats públics de l’àmbit dels Serveis Socials i les Oficines d’Atenció Ciutadana (OAC), entre altres, fan vaga una indefinida, amb aturades parcials. El detonant va ser la signatura del nou conveni col·lectiu per part dels sindicats majoritaris del consistori –CSIF, UGT i CCOO- amb un horari setmanal de 35 hores, que a Serveis Socials i les OAC no es compliria. Els sindicats que estan darrere la protesta són la CGT, la Intersindical i Ábacos. Denuncien una situació “d’emergència social i laboral”, segons Ábacos i la Intersindical.
Dimarts vinent, 10 de març, la Intersindical ha convocat per primer cop una vaga general a l’Institut Municipal de Serveis Socials. “No anirem a treballar. Sortirem a manifestar-nos”, afirma el delegat de la Intersindical a l’Ajuntament, Miquel Rubio, al TOT Barcelona. Els 1.500 treballadors, dels quals un 80% són dones, estan cridats a concentrar-se davant de la seu de l’institut del carrer de València. La idea és fer una aturada total un cop al mes. I si el conflicte no és resolt a l’abril o al maig, es podria plantejar una vaga general a tot el consistori. Rubio opina que a l’Ajuntament hi ha treballadors de primera, segona i tercera, i sosté que per primer cop el conveni aprovat suposa una pèrdua de drets laborals.
“Precarietat de la plantilla”
Segons la CGT, la mobilització ha superat ja les crítiques del nou conveni col·lectiu i s’ha convertit “en una esmena a la totalitat de la gestió social del consistori”, amb una llista d’espera d’un mes aproximadament. Per al sindicat, la “precarietat de la plantilla” es tradueix en una “degradació dels serveis cap a les persones més vulnerables”. I des de la Intersindical s’afirma que el nou conveni col·lectiu “és un atac frontal als nostres drets i a la qualitat dels serveis públics”. La Intersindical afegeix que s’ha passat d’un escenari de millora a un de retrocés. “Ens han retallat mesures de conciliació i flexibilitat que eren vitals per al dia a dia de la plantilla”, diu en un fil a la xarxa X.
🧵 FIL: Per què parlem del “CONVENI DE LA VERGONYA” a l’Ajuntament de Barcelona?
— Intersindical Ajuntament de Barcelona (@InterAjBCN) March 3, 2026
L’Ajuntament declina fer valoracions
El TOT Barcelona ha demanat al servei de premsa de l’Ajuntament el seu posicionament sobre la vaga i com estaven anant les negociacions amb els sindicats implicats, si n’hi havia, per intentar tancar un acord. Les fonts consultades s’han limitat a dir que no fan valoracions.
El nou conveni col·lectiu de l’Ajuntament per als anys 2025-2028 es va aprovar en el plenari de gener i ha deixat com a titular principal una reducció de la jornada laboral a 35 hores setmanals. No obstant això, l’acord no va tenir molt suport polític, ja que només hi van votar a favor PSC i Barcelona en Comú; Junts per Barcelona i ERC es van abstenir perquè hi ha col·lectius neguitosos, i PP i Vox, se’n van desmarcar.
CGT considera que la jornada de 35 hores no s’aplica de forma igualitària a tota l’organització municipal i consolida “desigualtats” i precaritza sectors feminitzats. “El conveni castiga especialment els serveis d’atenció directa, amb una presència majoritària de dones”. “A Serveis Socials tothom fa més 36 hores. Els educadors de carrer sí que fan 35 hores, però aquest és el menor problema que tenen”, argumenta Rubio, de la Intersindical.
“Malestar” i “sobrecàrrega”
Elvira Galeano, secretària general del Sindicat d’Administració Pública de CGT a Barcelona, detalla que en el cas dels Serveis Socials s’ha establert un complement de perllongació de jornada que ha generat molt “malestar” en la plantilla. El personal, assegura, està molt “sobrecarregat” de feina i casos, la qual cosa ha derivat en molts treballadors que han hagut de demanar la baixa. Galeano també diu que l’Ajuntament “juga al desgast” de la plantilla. Tant CGT com la Intersindical asseguren que el govern municipal no s’han volgut reunir amb ells. En l’inici del conflicte, van demanar una mediació, però l’Ajuntament no s’hi va presentar, apunta Rubio.
La Intersindical posa el focus, entre altres aspectes, en les afectacions que el nou conveni té en l’Institut Municipal de Serveis Socials, un àmbit castigat en el qual la “nova normativa suposa perdre fins a nou dies de compensació a l’any”. A parer seu, el servei està saturat, amb ràtios impossibles que impedeixen fer una intervenció real en infància o violència masclista. El sindicat denuncia que hi ha una “retallada social encoberta”, tant pel que fa als ajuts d’emergència com als allotjaments d’urgència. “Les llistes d’espera creixen i la inversió real baixa”.
Pel que fa a les OAC, la Intersindical explica que continuen amb aturades parcials i assemblees generals. “El conveni afecta a tota la plantilla. Tenen el mateix problema de precarització, retallades socials encobertes i que no es compleix amb les 35 hores”, afegeix el delegat sindical Miquel Rubio.
Ampli seguiment, segons CGT
CGT afirma que el seguiment que està fent de la vaga és de mitjana del 73% en les OAC, amb un 100% a les Corts, i entre el 80 i el 84% a Sants-Montjuïc, Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi, la qual cosa ha obligat a anul·lar massivament cites prèvies de la ciutadania. Als Serveis Socials, la mobilització és de 385 professionals de mitjana. I al Servei d’Atenció a les Violències Masclistes (SARA), que es va sumar a l’aturada divendres passat, el seguiment va ser d’un 80%.
Aturar les externalitats
Els sindicats plantegen una taula de negociació específica “per abordar la realitat” dels serveis afectats, que inclouen, a més de Serveis Socials, les OAC i SARA, el programa d’acció socioeducativa A partir del Carrer (APC) i els Punts d’Atenció i Informació a les Dones (PIAD). Entre les reivindicacions, CGT esmenta una jornada de 35 hores setmanals per a tota la plantilla, amb flexibilitat i conciliació efectiva; un increment de la plantilla i recursos per garantir la qualitat del servei i reduir ràtios; aturar les externalitzacions i apostar per a la municipalització dels serveis; uns horaris dignes (ara es fan jornades que poden superar les 10 hores continuades); una millora salarial que posi fre a la pèrdua de poder adquisitiu, i una reversió de les retallades dels drets laborals i les prestacions a la ciutadania.
Les escoles bressol es mobilitzaran a partir del 16 de març
Un altre col·lectiu municipal al qual no ha agradat al nou conveni és el de les escoles bressol. Sònia Fernández, vicepresidenta del sindicat Ábacos, expressa la seva “preocupació” i cita com una de les reivindicacions principals la creació de “105 places estructurals”, una per a cada escola bressol municipal, “amb l’objectiu de reforçar les plantilles i garantir una millor atenció educativa als centres”. La resposta municipal, però, ha estat crear 250 places a mitja jornada dins d’una plantilla volant. “No representa una ampliació real de plantilla“. En la pràctica, aquestes places corresponen a substitucions que actualment ja s’estan realitzant als centres i que ara es consoliden en forma de contractes a mitja jornada. Aquest model condemna moltes professionals a malviure amb mig salari i consolida la precarització dins d’un servei públic essencial.
Ábacos també mostra el seu desacord per l’eliminació de la segona activitat per edat, que es limita únicament a determinats casos de salut i a un nombre restringit de places. Alhora, reclama un calendari escolar propi, independent de la Generalitat; la baixada de les ràtios educatives, més recursos per atendre adequadament els infants amb necessitats educatives especials, la cobertura immediata de les substitucions, el reconeixement de l’hora de dinar com a temps efectiu de treball, i denuncia la manca de compensació econòmica pel decalatge d’hores respecte a la nova jornada de 35 hores de l’Ajuntament.
Les escoles bressol barcelonines es mobilitzaran la setmana del 16 al 20 de març, amb la resta del sector educatiu, detalla Fernàndez. “Només a través de la mobilització de les professionals i del suport de la ciutadania podrem revertir la situació actual i garantir que les escoles bressol municipals continuïn sent un servei educatiu públic de qualitat per a la ciutat”.
