Els terrenys del barri de la Vila Olímpica, en els quals es troba la parròquia del Patriarca Abraham, van ser cedits gratuïtament a l’Arquebisbat de Barcelona a principis del 1994, un any i mig llarg després dels Jocs Olímpics, però el solar no era municipal, segons ha pogut comprovar el TOT Barcelona de l’escriptura de la cessió a la qual ha tingut accés. La propietat del sòl era de la societat Vila Olímpica SA, amb un 60% de participació pública.
L’equipament eclesiàstic està al centre de la polèmica perquè l’Arquebisbat ha arribat a un acord amb la Fundació Mémora per obrir allà un espai per a l’acompanyament integral de les persones en el procés final de la vida i un punt de promoció del diàleg interreligiós. Tant ERC com l’associació de veïns de la Vila Olímpica, que presideix Jordi Giró, estan en contra de l’acord. Els republicans van dir al TOT Barcelona que es tractava de sòl municipal i instava al govern de Jaume Collboni a aturar el pacte entre l’Arquebisbat i Mémora i a destinar l’espai a equipaments per al barri.
“Una venda sense preu”
El tinent d’alcaldia de l’àrea econòmica de l’Ajuntament, Jordi Valls, va respondre a ERC en la comissió d’Ecologia i Urbanisme d’aquesta setmana. Valls va donar a conèixer que la cessió a l’Església va ser gratuïta. El regidor entén, des del punt de vista jurídic, que es va tractar “d’una venda sense preu” i el consistori no té res a dir amb el projecte que es farà. “L’arquebisbat pot fer el que vulgui”, sempre que compleixi amb el que diu el planejament i la legislació vigent, ja que ni el solar ni l’edifici són municipals.
Un dels compromisos del govern municipal amb ERC va ser que se li facilitaria la documentació de la cessió. Una vegada analitzada l’escriptura, ERC sosté que la finca es va cedir fa més de trenta anys per a uns usos concrets: “La ubicació d’un temple”. “No es parla d’un ús genèric ni molt menys d’una explotació lliure”, apunten fonts d’ERC. Aquests usos queden reforçats per una documentació posterior, que “certifica que en el solar s’ha construït el temple i unes dependències parroquials”. “La cessió gratuïta tenia una causa i una finalitat. Si aquesta finalitat desapareix o es transforma substancialment, l’Ajuntament ha de poder revisar, informar i decidir sobre la compatibilitat del nou ús… No és acceptable que ara es converteixi en una oportunitat de rendiment econòmic privat sense control públic. L’Ajuntament ha de defensar l’interès públic i qualsevol nou ús hauria de ser validat públicament i no acordat només entre l’Arquebisbat i un tercer”, afirmen els republicans.
La cessió la va fer la societat Vila Olímpica
En qualsevol cas, el tinent d’alcaldia va assegurar que la cessió gratuïta a l’Arquebisbat no la va fer l’Ajuntament sinó la societat Vila Olímpica SA. Durant els jocs, es va constituir el Hòlding Olímpic, en el qual el 51% de les accions eren de l’Estat i el 49% del consistori. El Hòlding Olímpic tenia un 60% de participacions de la societat Vila Olímpica (l’altre 40% era d’empreses privades). Durant la construcció de la infraestructura olímpica, es va edificar la parròquia, que durant els JJOO es va utilitzar per als serveis interreligiosos dels atletes de les cinc confessions reconegudes pel Comitè Olímpic Internacional (COI). El 20 de gener del 1994, en ple procés de liquidació de la infraestructura olímpica, es va cedir a l’Arquebisbat. “Mai ha sigut de titularitat de l’Ajuntament quan es va fer la transacció. Abans pot ser sí, però llavors no”.
L’associació de veïns vol equipaments
Des de l’associació de veïns de la Vila Olímpica, el president Jordi Giró explica que no veu amb bons ulls el projecte de la Fundació Mémora, i considera que l’espai de la parròquia s’ha de destinar a un equipament per al barri, des d’una residència per a gent gran a habitatges assistits per a avis o per a joves.
La cessió de l’Arquebisbat a Mémora és per a cinquanta anys, a canvi d’un cànon anual, va explicar l’Arquebisbat. Un cop el consistori hagi donat el vistiplau al projecte, la parròquia es dessacralitzarà i l’immoble es rehabilitarà. Segons l’Arquebisbat, l’espai d’acompanyament integral per a persones en el final de la seva vida vol convertir-se en un referent nacional i internacional. “El projecte preveu la creació d’un espai dedicat a la reflexió, el suport emocional, educatiu i comunitari per a les persones que travessen aquesta etapa, les seves famílies i els professionals que els atenen” va explicar l’Arquebisbat. La iniciativa permetrà mantenir el patrimoni històric d’un centre de culte obert pels Jocs Olímpics i suposarà dotar de recursos les parròquies dels voltants per fer les seves activitats.
El prec que va presentar ERC a la comissió instava l’Ajuntament a facilitar als grups municipals “el conveni o instrument jurídic” de cessió dels terrenys o de l’ús de l’espai. En el mateix prec, Baró destacava que els usos pels quals es van cedir els terrenys eren els religiosos i considerava que l’acord de l’Arquebisbat amb Mémora suposa un canvi d’usos del solar. A més, ERC va plantejar que el futur de l’edifici estigués vinculat a l’interès públic i que es decideixi amb el consens del veïnat i les entitats del barri.
