Polèmica per la cessió per part de l’Arquebisbat de Barcelona a la Fundació Mémora, de la funerària del mateix nom, de la parròquia del Patriarca Abraham de la Vila Olímpica. L’Arquebisbat va fer públic al febrer que havia arribat a un acord amb Mémora per crear allà un espai per a l’acompanyament integral de les persones en el procés final de la vida i un punt de promoció del diàleg interreligiós. El projecte no agrada ni a ERC ni a l’associació de veïns del barri. Els republicans demanaran dimarts vinent, a la comissió d’urbanisme, al govern de Jaume Collboni que “insti a aturar l’acord”. Es tracta de la mateixa parròquia en la qual Barcelona en Comú va plantejar, a finals del 2024, fer-hi una funerària pública.
La consellera d’ERC al districte de Sant Martí, Lourdes Arrando, diu al TOT Barcelona que “el sòl és municipal”. Arran dels Jocs Olímpics del 92, l’Ajuntament va cedir els terrenys a l’Arquebisbat, que hi va construir un centre de culte, que durant els JJOO es va utilitzar per als serveis interreligiosos dels atletes de les cinc confessions reconegudes pel Comitè Olímpic Internacional (COI). Amb posterioritat, l’edifici va convertir-se en una església, tal com preveia l’acord amb l’Ajuntament. A parer d’ERC, ara hi ha un canvi d’usos i aquests han de passar per l’Ajuntament per rebre el vistiplau. Segons l’Arquebisbat, s’ha d’aprovar un Pla Especial Urbanístic.
Des de l’associació de veïns de la Vila Olímpica, el president Jordi Giró explica que no veu amb bons ulls el projecte de la Fundació Mémora, i considera que l’espai de la parròquia s’ha de destinar a un equipament per al barri, des d’una residència per a gent gran a habitatges assistits per a avis o per a joves. Giró també assegura que els terrenys són municipals i detalla que van ser cedits a l’Arquebisbat pel Hòlding Olímpic. “Estem mirant quina és la situació registral”.
Una cessió per a cinquanta anys a Mémora
La cessió de l’Arquebisbat a Mémora és per a cinquanta anys, a canvi d’un cànon anual, va explicar l’Arquebisbat al febrer en un comunicat. Un cop el consistori hagi donat el vistiplau al projecte, l’església es dessacralitzarà i l’immoble es rehabilitarà.
El TOT s’ha dirigit a l’Ajuntament de Barcelona per conèixer la valoració municipal de l’acord entre l’Arquebisbat i la Fundació Mémora, i si els terrenys són de titularitat del consistori, tal com diu ERC. En el moment de la publicació d’aquest article, les fonts municipals s’havien limitat a dir que el govern respondrà durant la comissió, ja que és un tema complex, implica a diferents àrees i s’ha de mirar documentació. De fet, els republicans demanaran al govern que faciliti als grups municipals “el conveni o instrument jurídic” de cessió dels terrenys o de l’ús de l’espai.
“Aquest nou ús no respondria a la finalitat original que va motivar la cessió dels terrenys municipals, i qualsevol canvi substancial d’ús en un espai d’origen públic hauria de garantir la màxima transparència, l’interès general i la participació del veïnat”, recull el text d’ERC, signat per la regidora Eva Baró, que es presentarà en la comissió de dimarts vinent.
Giró, de l’associació de veïns, insisteix en la mateixa tesi: “Els terrenys es van cedir per a usos religiosos” i mostra el temor que, en un futur, la parròquia s’acabi convertint en un tanatori. El pla de tanatoris aprovat pel consistori el 2023 estableix que els nous equipaments funeraris han d’estar “en un radi de proximitat de 10 minuts a peu dels cementiris”. I, en aquest cas, es compliria el requisit perquè el cementiri del Poblenou està al costat de la parròquia, situada al carrer de Jaume Vicens Vives.
El futur de l’edifici ha d’estar vinculat a l’interès públic
ERC sosté que “cal preservar la funció pública i comunitària” de l’espai, “en coherència amb les necessitats veïnals actuals”, ja que en el passat l’equipament va tenir usos comunitaris i socials. Per als republicans, el futur de l’edifici ha d’estar vinculat a l’interès públic i que es decideixi amb el consens del veïnat i les entitats del barri.
Arrando subratlla que l’Ajuntament pot arribar a un acord amb l’Arquebisbat i recuperar el sòl, igual que l’Arquebisbat ho està fent amb Mémora. “L’edifici és de l’Arquebisbat, però el va construir amb unes condicions i amb una cessió del sòl gratuïta. L’Arquebisbat no pot fer el que vulgui, i menys si hi ha un canvi d’usos”. La consellera republicana recorda que a la Vila Olímpica falten equipaments públics i habitatge protegit.
