La tensió i les discrepàncies han estat una constant a l’assemblea de taxistes celebrada a plaça Catalunya. Estava previst que comencés a les 11 hores, però el portaveu d’Élite Taxi i membre del comitè de vaga, Alberto Álvarez, anunciava passats 20 minuts de les 11 que el començament es retrassaria. L’assemblea, però, ja començava sense la presència del comitè de vaga. Un grup de taxistes habilitava un espai pels parlaments i començava a clamar contra la proposta que el sector va rebre ahir de la Generalitat. Aquesta tarda s’havia de votar a partir de les 16h, però després d’una hora de retard encara no s’ha presentat cap dels organitzadors, ni hi ha cap urna ni cap papereta.
“S’escolta bé? No? Doncs no hi ha més”. Aquesta frase encetava el torn de paraules del matí, mentre alguns remugaven des de feia estona: “Als que accepten el pacte que els donin pel cul”. Aquest sentiment es va traslladar al micròfon, i alguns dels taxistes reptaven als partidaris d’acceptar la proposta i acabar amb la vaga perquè donessin la cara. La forma de vot que alguns exigien era de mà alçada – “perquè així podem veure les cares dels que voten ‘sí'” -, i rebutjaven la votació a unes urnes que plantejava el comitè de vaga. Els que agafaven el micròfon, però, eren minoria i se sentien molts crits a favor de les urnes. “Volem votar!”, reclamaven unes dones.
El taxista que volia “veure les cares” dels que voten “sí”, durant una intervenció. | A. L.
La tensió era màxima quan els membres del comitè de vaga arribaven a l’assemblea després de reunir-se. El líder visible de la protesta, Alberto “Tito” Álvarez, intentava traslladar la posició del comitè als concentrats, però quan esmentava la votació a les urnes alguns el tallaven amb crits de “no és no!”. “Per què votar ni res?!”, exclamaven altres. Álvarez, en veure que no podia convèncer els taxistes, abandonava l’assemblea i dimitia del càrrec de portaveu del comitè.
A partir d’aquest moment la reunió esdevenia un caos i provocava enfrontaments entre taxistes, que no es posaven d’acord en la manera de procedir. Alguns aprofitaven per retreure a altres concentrats que no havien estat presents a les mobilitzacions. “Avui som 8.000 i la resta de dia érem menys… On éreu?!“, manifestava un d’ells. En aquell moment molts taxistes ni tan sols escoltaven les intervencions, ja que xerraven entre ells al voltant de plaça Catalunya aliens a l’assemblea.
“Aquí també hi ha ovaris!”
“No sé on éreu alguns, però jo us dic que ja tinc els testicles freds de dormir al carrer aquests dies”, deia un manifestant en el seu torn de paraula. “Aquí també hi ha ovaris!”, responien unes dones. Tres taxistes concentrades a plaça Catalunya intervenien al llarg de l’assemblea, i una d’elles expressava el seu suport al comitè de vaga.
Finalment, un home agafava el micròfon i ordenava la situació: es votaria a les 16 hores i es necessitarien 36 voluntaris per organitzar les taules de votació i fer el recompte final. Després d’establir les bases, un altre taxista prenia la paraula i exposava: “Els que estiguin d’acord amb la votació en urnes, que aixequin la mà”. Els braços alçats a favor de les urnes superaven per molt els contraris a votar. “Ho sento companys, la majoria vol votar“, lamentava el taxista que havia proposat la votació a mà alçada.
