La Isabel Devant no coneix vida sense la papereria Hija de J. Batlle Horta. Els seus inicis en aquest comerç es remunten a quan era un nadó i la seva mare la posava dins d’una caixa de fusta que col·locava a l’aparador perquè prengués el sol. Aquesta atípica imatge donava peu a algunes bromes. “Semblava el nen Jesús, i la meva mare deia als vianants que en aquest comerç es venien nens”, explica al TOT la Isabel. A partir d’aleshores, va començar el principi de la seva vida en aquesta papereria, on de petita va anar gairebé cada dia després de l’escola.
Hija de J. Batlle Horta és un establiment amb més de 100 anys d’història que es troba al número 48 de la Via Laietana. Devant és la cinquena generació que hi està al capdavant i, als seus 61 anys, ha decidit jubilar-se. Els seus fills, explica, no volen continuar amb el negoci, la qual cosa no li deixa més opció que posar punt final a la història de la papereria i llogar el local. Aquest tancament anunciat es percep ja abans d’entrar a l’establiment. A l’aparador hi ha diversos cartells on apareix escrit “50% de liquidació per jubilació”, acompanyats de diferents productes, des d’alguns típics de papereria fins a figuretes de Nadal, com ninots de neu o petits Pares Noels.
No als comerços turístics
Devant no vol que qualsevol negoci ocupi el lloc d’Hija de J. Batlle Horta. Han contactat amb ella persones interessades a obrir botigues de queviures 24 hores, una casa de canvi i botigues de CBD i de souvenirs. Va rebutjar l’oferta de tots, i va demanar a la immobiliària amb qui treballa que no llogués el local a cap persona que volgués fer negoci turístic. “En aquest punt de la Via Laietana hi ha veïns de tota la vida, no permetré que obrin un negoci turístic que destrossi més el barri. Si puc contribuir a mantenir, en la mesura del possible, el seu caliu, m’agradaria fer-ho”, afirma des del taulell de la botiga que, en principi, tancarà el pròxim 30 de juny.
Les paraules de Devant es materialitzen en la fesomia de la Via Laietana i els comerços del seu voltant. Hija de J. Batlle Horta és un petit oasi enmig d’una zona on gairebé tots els comerços estan orientats al turisme o es dediquen a la restauració: un supermercat Carrefour, un forn de la cadena 365, l’hamburgueseria La Central, l’SK Café, el Restaurant Luigi i la Rosa Negra, entre altres. Per davant seu, passen constants riuades de barcelonins i turistes que fan servir la Via Laietana com a via de pas. Alguns aprofiten el trajecte per fer-se selfies i també fotos amb vistes a La Catedral que ofereix aquesta artèria de Barcelona.
Aquesta descripció és més que una postal del centre de Barcelona. És també un petit retrat del comerç d’una zona que es troba justament a la frontera entre el barri Gòtic i el de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, i per a Devant, “està molt malament”. “No s’han posat fàcils les coses al comerç tradicionals i s’ha premiat els negocis turístics i facilitat les llicències per aquest tipus de negocis”, lamenta. Tot i això, ella no ha viscut mai del turisme. De fet, assegura que els turistes representen només el 5% dels seus clients. La majoria són veïns de tota la vida o de l’àrea metropolitana que aprofiten la visita a Barcelona per comprar. Aquesta realitat es veu perfectament amb la visita espontània d’una clienta. Ha vingut a portar-li la pàgina d’un diari en paper on es parla del tancament de la papereria. Devant li diu que ja té l’article, però que esperava la seva visita per donar-l’hi una pila de llibretes que havia guardat per a ella.
Testimoni de la història de Barcelona
La família de Devant va obrir aquest negoci, abans orientat a la fabricació de llibres de càlcul, el 1917. Ho va fer exactament en aquest punt de la Via Laietana, i això l’ha fet ser testimoni d’una part important de la història de Barcelona, de moments molt foscos i altres de reivindicatius. Un d’ells es va produir quan una bomba de la Guerra Civil va caure a la Via Laietana i, en comptes d’explotar, va entrar a la botiga i es va quedar clavada a una biga. El seu tiet estava dins, però per sort, no va explotar. Un altre té com a escenari la prefectura de la Policia Nacional, d’on la seva família havia vist en els anys setanta com “entraven persones emmanillades i sortien en ambulància”. Més tard, als anys noranta, la mateixa Devant va viure el desnonament del mític cinema Princesa, que després de 20 anys abandonat va acabar ocupat. Un dia que es va quedar fins tard a la botiga, no podia marxar a casa perquè tota la Via Laietana estava delimitada per un cordó policial. Els antidisturbis la van haver d’acompanyar al cotxe.
Més recents són les manifestacions que van sacsejar Barcelona l’octubre del 2019 amb motiu de la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes de l’1-O. Devant recorda com venien a la botiga periodistes i fotògrafs a carregar els ordinadors i alguns manifestants a comprar-l’hi folis. “Feien avions de paper per llençar-los als agents de la prefectura de la Policia Nacional”, assenyala amb un somriure que denota l’orgull d’haver estat part del passat reivindicatiu de Barcelona.
Abans d’aquests records, però, hi ha el primer de tots els que Devant conserva de la papereria. Quan tenia només quatre anys, tots els treballadors van caure malalts de grip. Estaven a les portes de Nadal, i per tant la seva mare i ella, les úniques que no es van posar malaltes, no podien deixar de treballar. Totes dues van fer el que van poder. “La meva mare em va posar sobre d’un tamboret, i mentre ella despatxava els clients, jo embolicava els regals”, assenyala.
Tot això, fa que la papereria sigui per a Devant un dels llocs més importants del món, i per tant el comiat pel qual es prepara és d’aquells que fan mal. “Sento melancolia perquè he passat tota la vida aquí. Deixo molts records i persones que vaig conèixer aquí”, diu assegurant-se, però, que marxa amb la satisfacció d’haver fet una bona feina. “El fet que el veïnat hagi vingut a acomiadar-se m’ho fa saber”, sentencia.
11 
1 
