Cinc carrers de la Vila de Gràcia es decoraran aquest 2026 amb la trilogia d’El senyor dels anells durant la festa major. Són els carrers de Fraternitat de Dalt, Fraternitat de Baix, Llibertat, Progrés i Tordera. En total, es guarniran 23 carrers, entre els quals hi ha cinc places. La festa major, una de les més importants que se celebren a Barcelona, serà entre els dies 15 i 21 d’agost. L’any passat, el primer premi se’l va endur el carrer de Progrés, amb decorats d’un correfoc.
Així, cadascun dels cinc carrers que aposten per la trilogia de J. R. R. Tolkien, tindrà la seva temàtica concreta. A Fraternitat de Baix serà El bosc de Fratergon; Fraternitat de Dalt, La comarca de Dalt – La fraternitat dels anells; Llibertat, Argonath, Aranyerra i Mòrdor; Progrés, Progrés dels Anells: el retorn del veïnat, i Tordera, Tordelfs-Rivendel.
Els avis, els bombers, la Guerra Civil i el mar
A la resta dels carrers de la Vila de Gràcia, els decorats seran variats. El carrer de Berga reviurà les visites a la casa dels avis durant la infància (Anem a ca la iaia); Ciudad Real recordarà els noranta anys de l’inici de la Guerra Civil, amb un homenatge als poetes represaliats durant el conflicte (Ens queda la paraula); Joan Blanques de Dalt fa un altre homenatge, en aquest cas al cos de bombers (Brigada Joan Blanques), i Joan Blanques de Baix reflexiona sobre la fragilitat de l’ecosistema marí (Un mar de meduses).
El carrer de la Perla aposta per una altra pel·lícula, Els Pirates del Càrib, amb un decorat del vaixell (La perla negra), i Lluís Vives reviu les calçotades (La calçotada). Hi va haver un temps en el qual l’Umbracle del parc de la Ciutadella, que s’ha començat a reformar, va funcionar com a sala de ball i el que fa el carrer de Mozart és recordar aquells anys (L’hivernacle encantat), i Perill recrea un símbol de Barcelona, les floristes de la Rambla (Perill en flor).
Si Mozart retrata una època de l’Umbracle, anar al carrer de la Providència serà com entrar a l’Hivernacle de la Ciutadella, amb plantes i flors (Floridència); Puigmartí reprodueix festes de la cultura vietnamita (Viet Fest); el carrer de Sant Pere Màrtir reivindica jocs sense rols de gènere (Pot baixar Jesús a jugar?); la travessia de Sant Antoni evoca una masia catalana abandonada (Can Travessia), i Verdi titula el seu guarnit amb el nom de Metamorfosi, l’evolució d’un cuc a papallona.
Dues dècades de Batiscafo Katiuscas, el disc d’Antònia Font
Els cinc darrers espais que es decoren són places. La del Poble gitano celebra els deu anys de l’associació Romanipe’s (Aniversari) i del decorat que va fer. El sentit escatològic de la cultura catalana protagonitza els guarnits de la plaça de la Vila (Un guarnit de merda). La plaça del Nord es convertirà en un jardí amb flors i plantes imaginàries, amb un laberint per als nens i nenes (El jardí improbable). La plaça de Rovira i Trias celebra vint anys ininterromputs de decorats i vint anys del disc Batiscafo Katiuscas d’Antònia Font (Batiscaforoviruskas). I la placeta de Sant Miquel i els voltants fan un homenatge al món de les lletres i la literatura (L’abecedari de la Festa).
