L’Antoni (nom fictici) està assegut al terra del pati de l’església de Santa Ana, al barri Gòtic, esperant entrar a esmorzar al claustre. Com la majoria de persones amb les quals comparteix aquest temps d’espera, ha passat la nit al carrer. Les condicions dures en què ha de viure són fàcils d’imaginar. És per això que contesta amb indignació en ser preguntat com passa les nits al ras. “Ho passem fatal encara que no faci tant fred”, diu en conversa amb el TOT. Ja té els peus ressentits d’aguantar tantes hores a baixes temperatures. Amb tot, reconeix que “té sort” perquè té mantes i roba d’abrigar, però lamenta que hi ha gent que només compta amb uns cartons. “Les nits són llargues, hi ha molta soledat i tristor”, recorda l’Antoni. Fa un any que viu al carrer. Abans era cambrer.
Dormir al carrer és difícil tot l’any, encara que els reportatges sobre la realitat dels sense sostre acostumen a proliferar als mitjans de comunicació quan les temperatures són extremes. El capellà d’aquesta església solidària, Peio Sánchez, ha pogut presenciar algunes de les particularitats d’aquest hivern. Més enllà de la pujada de les temperatures, assenyala a aquest diari que bona part de les persones en situació de sensellarisme a Barcelona són migrants i cada vegada més joves. “Aparentment, són més resistents”, afirma. El que s’estan trobant a l’església, però, és que una bona part pateix més el fred perquè no hi estan acostumats en els seus països d’origen. “Aquest 2024 ja hem detectat 14 pneumònies que hem acabat derivant a l’hospital”, assegura.
1.384 persones vivint al carrer
Segons el darrer recompte fet per Arrels Fundació el passat mes de desembre, actualment hi ha 1.384 persones vivint al carrer a Barcelona. Una realitat a la qual l’Ajuntament de Barcelona fa front amb l’Operació Fred. Fonts municipals informen el TOT que la fase preventiva s’activa el mes de desembre i suposa la creació de 86 places més a albergs de la ciutat que se sumen a les 2.800 que hi ha tot l’any. La fase d’alerta s’activa quan el termòmetre baixa als 0 C°, “quan es considera que hi ha risc vital”, la qual cosa suposa la creació de més places. Aquest any, però, no s’ha arribat a aquest punt i, per tant, tampoc s’ha comptat amb aquestes places addicionals. Durant els cinc dies de la fase d’alerta de l’Operació Fred de l’hivern passat, l’Ajuntament va gestionar més de 1.400 estades nocturnes.
Santa Anna també té les seves pròpies xifres. Aquest matí, per exemple, ha repartit esmorzar entre 240 persones. Les taules del claustre estan plenes d’entrepans, magdalenes, galetes i cafès que molts mengen detingudament per allargar aquesta estona. No tenen pressa. Un d’ells és l’Ahmed (nom fictici), de 19 anys. En declaracions al TOT recorda que va arribar a Barcelona fa quatre anys i que va estar en un centre de menors fins a la majoria d’edat. Fa un mes i mig, després que se li acabés el contracte de feina, va començar a dormir al carrer. Explica que quan té fred dorm a l’estació de plaça de Catalunya, s’escalfa durant una estona fent salts o fa una petita foguera. Quan parla per telèfon amb els seus pares, els menteix i els diu que tot va bé. “Tot i viure al carrer, no tornaria al Marroc. No hi ha feina”, subratlla.
La situació que travessa l’Ahmed es veu reflectida en altres migrants que estan lluny de casa. Un exemple són un grup de joves de Mali, que naveguen per les xarxes socials, plenes d’imatges d’amics, familiars o coneguts del seu país d’origen. Físicament, estan a Barcelona, concretament entre els arcs d’aquest històric claustre; però en cor i ànima estan a casa seva.
El problema de la temporalitat
Hi ha diversos tòpics instal·lats al voltant de les persones sense sostre, i un d’ells és que molts no volen dormir a albergs. Aquesta realitat, però, no és tan fàcil ni respon només a la seva voluntat. Tal com recorda el director d’Arrels Fundació al TOT, Ferran Busquets, el principal problema és que són de caràcter temporal, la qual cosa fa que no sigui una opció deixar tot el que han aconseguit i marxar sense el matalàs o les mantes que els fan el dia a dia una mica més fàcil. “Ningú els assegura que els tornin a trobar”, afirma. Això no és tot. Tampoc ajuda la situació “complexa” que travessen molts d’ells, ja que pot haver-hi “nervis” o “tensió” quan comparteixen espai amb “30 o 40 persones” en la mateixa situació.
Aquesta realitat complexa es veu amb molta claredat entre les darreres paraules que comparteix l’Antoni. Concretament, insisteix que amb una almoina d’un o dos euros no fa res, sinó que necessita un cop de mà que el faci trencar amb l’espiral de degradació en la qual està atrapat. Es refereix a hàbits elementals en qualsevol rutina, però que per a ell s’han convertit en excepcionals: dutxar-se o canviar-se de roba. “Amb aquestes pintes no puc buscar feina ni puc entrar en una bona botiga. Si vaig per un carrer pijo, hi ha vianants que s’agafen la bossa”, denuncia. “Jo he cotitzat durant 44 anys”, explica en parlar d’una situació que minva la salut mental de tothom qui s’hi troba. En aquest sentit, recorda que mentalment s’ha de ser molt fort, però que molta gent acaba fotuda. “Acabo de veure una noia amb la qual feia temps que no em creuava i he flipat. Està malament”, alerta.
