Una de les primeres coses que l’activista veïnal Manuel Vital va fer quan el maig del 1978 va ‘segrestar’ un autobús de la Línia 47 va ser avisar a la seva dona, la Carmen. “Què has fet?”, va preguntar-li ella. “L’autobús ja està aquí, a Torre Baró”, va contestar. Aquest record el comparteix en declaracions al TOT Barcelona un veí d’aquest barri del districte de Nou Barris, José Manuel Roper, qui llavors només tenia 14 anys. Recorda que estava jugant amb els seus amics a pilota al carrer quan, de sobte, van presenciar una insòlita imatge: un autobús circulant per la part superior del barri, concretament per la zona del Castell de Torre Baró. No estava sol, l’acompanyava una multitud de veïns que corejaven: “Volem autobús, volem autobús!”.
Tal com va explicar el passat mes de juliol a aquest diari el soci fundador de l’Arxiu Històric Nou Barris, Arnaldo Gil, el motiu que hi havia darrere de l’acció de Vital, qui també era conductor d’autobús, va ser que el servei no arribava a aquella zona de Torre Baró. La companyia d’autobusos es negava a donar cobertura perquè, segons deia, els vehicles no podien circular per carrers tan empinats, alguns dels quals estaven sense pavimentar. Vital va demostrar que sí que podien. “Pel que m’han explicat, resulta que Vital ho havia demanat abans a l’Ajuntament i es van riure de la seva proposta. Amb el cabreig que li va agafar, el va portar fins al barri”, assegura Roper, d’ara 60 anys.
Veïns fent de veïns
Aquesta història, que perviu en el record de molts barcelonins malgrat el pas de les dècades, està d’actualitat perquè tindrà pel·lícula pròpia. Es diu ‘El 47’, és del director barceloní Marcel Barcena i es va rodar el passat mes de juliol amb la previsió d’estrenar-se als cinemes el pròxim mes de setembre. El més important per al barri és que alguns dels veïns fan de figurants interpretant els veïns de l’època. Entre els que van participar, n’hi ha que, fins i tot, van viure els fets, com Roper. Altres, com en José Antonio Martínez, vicepresident de l’Associació de Veïns del Torre Baró, els han conegut des de la distància que donen els anys a través del record de les seves famílies. “És important que es revisqui la història. Si les històries no s’expliquen a les grans pantalles és com si no existissin. I aquí existim i resistim”, insisteix.
Encara que Martínez no va viure el ‘segrest’, diu que és una anècdota instal·lada a l’imaginari col·lectiu del barri que tothom sent a casa des que és petit. El seu pare li va explicar que quan l’autobús va arribar ell, juntament amb altres veïns, s’hi van posar al davant per tal d’escortar-lo. Per part seva, la Dolores Múñoz, una altra veïna que llavors tenia 30 anys, indica al TOT que quan ella i la seva família estaven a punt de dinar va passar l’autobús, la qual cosa els va fer canviar de plans i ajudar-lo a continuar el seu trajecte. “En certs punts, els homes empenyien el vehicle i les dones trèiem terra del carrer per fer-ho més fàcil”, assenyala aquesta veïna, d’ara 80 anys.
En el seu cas, Roper va pujar-hi amb la seva família. Diu que el recorregut no va finalitzar fins que va arribar al barri veí de Ciutat Meridiana, on l’acció va acabar abruptament amb l’aparició dels grisos. La seva àvia es va emportar Roper del lloc dels fets perquè no li passés res, però la seva mare s’hi va quedar i va acabar detinguda pel ‘segrest’, de la mateixa manera que Vital i altres veïns. A la comissaria on van anar, també hi va estar Muñoz. El que més recorda és que un veí va portar a ella i la seva família uns entrepans perquè no havien dinat res i que la seva filla va gastar una broma a una dona que, en passar pel davant, va preguntar què passava. “Res, que hem segrestat un elefant del parc”, afirma entre rialles. Paral·lelament, Roper destaca que per sortir de comissaria, la seva mare va haver de pagar una multa de 10.000 pessetes de les antigues. La sort d’en Vital va ser encara pitjor: el van acomiadar. “Amb motiu d’això, el veïnat es va manifestar cada diumenge a l’avinguda Meridiana. Després d’unes quantes protestes, el van acabar readmetent”, celebra.
Un barri en lluita constant
Aquesta acció reivindicativa és només una de les moltes lluites que els veïns de Torre Baró han protagonitzat amb el pas dels anys. Martínez afirma que també han lluitat per altres drets bàsics com els serveis d’electricitat, aigua i —un altre cop— d’autobusos. El maig del 2022, 44 anys després del ‘segrest’, un grup de veïns va tornar a mobilitzar-se contra el servei de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) protagonitzant cada divendres talls de carrers per demanar millores en el servei, ja que patia retards de manera habitual. Gairebé dos anys després, Martínez assegura que encara està lluny de ser òptim. “Un dels problemes és que hi ha usuaris que han arribat a esperar entre 45 i 60 minuts. Un dia, fins i tot, el retard va arribar als 80 minuts”, denuncia.
Aquesta lluita, que en part va començar amb el ‘segrest’ de Vital, està retratada, segons Martínez, amb fidelitat a la pel·lícula ‘El 47’. Per tal d’aconseguir que els escenaris se semblessin al màxim al Torre Baró dels anys setanta, els seus responsables es van reunir amb l’Arxiu Històric Nou Barris i l’Associació de Veïns de Torre Baró, entre altres, van recórrer el barri de dalt a baix per trobar les localitzacions adequades i van recuperar moments històrics a partir de testimonis i fotografies. “Han fet el que no fan els polítics, i això és una meravella perquè han captat l’essència del barri”. Això es va denotar durant l’escena de l’arribada de l’autobús ‘segrestat’, quan alguns veïns van plorar d’emoció. Una d’elles va ser Muñoz. “Em vaig emocionar perquè gràcies al ‘segrest’ tenim autobús. Espero que Vital, estigui on estigui, descansi amb pau i glòria”, conclou.
