“Tinc ganes de plorar, ens treuen el poquet que teníem”, diu la Josefa Ruiz, una dona de 73 anys. Aquest “poquet” és un bus que funcioni bé, com el que tenien els veïns del barri de Torre Baró abans del 14 de juny, quan Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) va decidir assumir la gestió del servei a la zona nord del districte de Nou Barris, fins ara externalitzat a l’empresa Sagalés.

Més d’un cop des d’aleshores aquesta dona jubilada s’ha vist obligada a caminar des de casa seva, a la falda del Parc de Collserola, fins a Ciutat Meridiana, per anar a fer la compra i passar per la farmàcia a recollir els medicaments que li ha receptat el seu metge. El trajecte són 20 minuts de patiment, perquè ha de baixar per una carretera mal asfaltada, sense pràcticament espai per als vianants i amb una inclinació massa pronunciada per a ella. De pujada ni s’ho planteja, ja no té edat, diu.

El nou servei ha suprimit una línia de bus

El servei assumit per TMB havia de suposar una millora. La companyia pública va decidir suprimir les antigues línies 80, 81, 82 i 83 per crear-ne de noves: la 180, 182 i 183. Pel camí van eliminar un dels antics recorreguts. La conseqüència d’aquests canvis ha estat un empitjorament del transport públic, opinen els veïns de la zona, que s’han mobilitzat i han reclamat el retorn de l’antic servei. Ara circulen menys busos que abans, comenten els veïns. També denuncien que els han canviat els busos i ara n’hi ha un de molt petit. TMB, conscient de l’enuig generat, s’ha reunit amb els veïns per fer una valoració de la reestructuració de la xarxa.

En aquella trobada de fa uns dies va haver-hi tensió i forts aplaudiments a les intervencions dels veïns durant el torn de paraula, que van aprofitar per rebutjar les explicacions de l’empresa pública. “La reunió va ser una presa de pèl”, explica José Antonio Martínez Vicario, un dels pocs joves que encara viu al barri. “Se suposa que havien de fer un balanç d’aquests quatre mesos de servei, però no van fer absolutament res. La meva sensació va ser que la reunió l’havien improvisat d’un dia per l’altre”, afegeix. Diversos veïns avisen que si TMB no atén les seves demandes, faran soroll. “Tallarem la Meridiana”, asseguren.

La remodelació va ser contrastada i afinada en el diàleg amb el territori en un procés participatiu liderat per l’Ajuntament de Barcelona, ja que es volia donar resposta a les reivindicacions veïnals”, sostenen des de TMB. El resultat de tot plegat és una “millora de les freqüències de pas i més connexió entre barris i amb la resta de la ciutat”, defensen fonts de la companyia al TOT Barcelona. L’ens, a més, considera que el seu servei destaca per l’accessibilitat, la informació a l’usuari i la resposta a incidències.

Sobre l’accessibilitat, els veïns es queixen que de vegades el dispositiu que permet adaptar el bus a les persones amb mobilitat reduïda no funciona; pel que fa a la informació a l’usuari, asseguren que no els notifiquen quan hi ha retards; i, per últim, sobre la resposta a les incidències, el veïnat de Torre Baró explica que quan un bus s’avaria han d’esperar al següent, una hora i mitja, en el cas dels que agafen la línia 180, que té una freqüència de pas de 45 minuts.

Imatge d'arxiu del barri de Torre Baró de Barcelona / ESM
El barri de Torre Baró, amb un servei deficient de bus/ ESM

TMB estudia millores

L’empresa de transports no descarta un canvi en el recorregut d’alguna de les línies de bus, així com revisar les freqüències de pas, com demanen els veïns. On sí que mostren un compromís a complir a curt termini és en la millora dels busos i en la creació d’una nova aplicació mòbil. Malauradament, moltes de les persones que fan servir el servei són gent gran que no té dispositius intel·ligents. “Jo no l’utilitzo”, admet la Josefa Ruiz, coneguda a Torre Baró sota el nom de ‘La Pepa’. “La gent demana el bus a demanda a partir del número de telèfon, no a través d’una app“, segueix Martínez Vicario.

Asunción Miguel Martínez és una altra de les veïnes que lluiten per un barri millor. I com ella, moltes, perquè són sobretot són les dones les que estiren el carro a Torre Baró, coincideixen el José Antonio, la Pepa i la mateixa Asunción. Pel seu propi compte ha picat, porta per porta, als seus veïns i ha anat recollint signatures per reclamar que millorin el servei de bus. Només en tres carrers ja acumula 150 adhesions. “Imagineu si hagués continuat”, diu.

“Estic farta de tants anys lluitant per tot: per l’institut, per l’enllumenat als carrers, perquè ens posessin l’aigua corrent a casa…”, relata Ruiz en conversa amb aquest diari. “Teníem tanta necessitat que tota la gent sortia al carrer”, rememora. “Hi ha un malestar molt gran al barri i jo em sento impotent. Amb l’edat que tinc em trobo així”, explica compungida.

Torre Baró no reuneix més de 3.000 habitants. Aquest és un dels arguments que apareixen en aquesta zona allunyada del centre de la ciutat per intentar entendre per què aquest abandonament: són massa pocs i no donen vots en unes eleccions. La llunyania amb l’administració també hi té a veure. No senten que ni l’Ajuntament ni la Generalitat, des de la plaça Sant Jaume, a més de 10 quilòmetres de distància, els siguin institucions properes. Ells se senten de Torre Baró, no de Barcelona, asseguren amb cert orgull, malgrat tot. “No entenen la dinàmica del barri”, resumeix Martínez Vicario.

Nou comentari