Sant Martí, el districte barraca

Hi ha 208 menors d'edat vivint en assentaments al conjunt de la ciutat | Creixen amb força les naus i locals abandonats com a opció habitacional

La desigualtat territorial a Barcelona és especialment transparent quan es parla d’infrahabitatge. I en concret, de barraques i locals abandonats. Hi ha una zona zero cronificada: el districte de Sant Martí. Ja se sabia que era el punt de més concentració de persones vivint en barracots a l’aire lliure, fets amb plàstics i deixalles en moltes ocasions, però ara, a més, hem pogut saber que també és el que acull més naus industrials o antigues seus bancàries ocupades per famílies sense llar. Les dades d’un informe de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) del febrer de 2019 al qual ha tingut accés el TOT Barcelona ho il·lustren: més de la meitat dels assentaments en solars que hi ha a la ciutat estan ubicats al districte de Sant Martí –50 de 80– i, alhora, també és la zona on hi ha més locals on es viu “amb dinàmica d’assentament” –18 de 89–. 

A més, aquest mateix informe ha aportat una dada desconeguda fins al moment com és la xifra de nens i adolescents que malviuen lluny d’un habitatge digne a Barcelona. Segons el recompte del febrer d’aquest any, n’eren 208. De nou, però, cal destacar la concentració d’aquest sector de la població, dels menors, a Sant Martí. Els petits que viuen amb la seva família en espais que funcionen com assentaments en aquesta part de la ciutat són 82. És a dir, el districte rei del barraquisme acull gairebé un 40% dels infants i adolescents sense llar de la ciutat.

Això encaixa amb el naixement d’un servei municipal que es va crear quasi exclusivament per atendre aquesta situació a Sant Martí, el SISFA ROM. Es tracta d’un grup de professionals que treballa amb famílies amb menors que viuen en assentaments de tota mena i els fa un seguiment, alhora que intenten reforçar la seva inserció social. Segons van explicar a aquest diari fonts del SISFA ROM, “el servei es va iniciar com un recurs per resoldre l’arribada de famílies de Galícia i Portugal a les naus buides del Poblenou i ara s’ha estès a moltes arribades de Romania i països de l’est d’Europa”.

En termes barcelonins, la població total que viu en alguna mena d’assentament irregular són 853 persones. Segons aquestes dades, els nens en representen el 24,3%. És a dir, una quarta part dels veïns que viuen en una barraca o un espai abandonat. 

L’altra Barcelona

Tornant a la divisió territorial, les dades mostren els grans salts que hi ha en aquesta matèria entre les diferents zones de Barcelona, entre altres motius, per l’extensió o la composició del districte. De fet, a molta distància de Sant Martí, les altres àrees de la ciutat on hi ha més presència dels solars amb refugis per viure són Sant Andreu –n’hi ha 9 on fan vida 54 persones– i Sants-Montjuïc –se n’han registrat 6 amb una població de 45 persones–. Ambdós casos queden molt lluny de les 324 persones que fan vida a barraques a Sant Martí. Així, queda clar que el moviment de barracots precaris té un epicentre a la ciutat que ni les batudes per desallotjar els assentaments del voltant de Glòries ni l’augment del pressupost municipal per abordar el fenomen ha aconseguit curar.

En canvi, si es revisen les dades de Nou Barris o Sarrià-Sant Gervasi, no hi ha constància de cap assentament a l’aire lliure. Una situació molt similar a les Corts o Ciutat Vella, que només en tenien un cadascun. Altres dades remarcables inclouen que l’Eixample, tot i tenir únicament tres solars ocupats, aquests espais són habitats per un gran nombre de persones: 42. A Gràcia i Horta-Guinardó, per contra, hi ha comptabilitzats més solars abandonats amb barraques –cinc a cadascun dels districtes–, però hi viu menys gent: 26 i 11 respectivament. 

L’auge dels locals ocupats

Un altre dels aspectes que s’ha pogut conèixer amb concreció ha estat el nombre de locals ocupats que tenen “una dinàmica d’assentament”. És a dir, que sovint tenen unes baixes condicions de salubritat, tenen mancances de subministraments i poden incloure massificacions. Els exemples més comuns són les naus industrials abandonades o els locals d’entitats bancàries que han tancat. El fet, sigui com sigui, és que el seu ús com a habitatge precari s’ha multiplicat per dos en un sol any, segons l’informe de l’IMSS. Les dades mostren que entre el febrer de 2018 i el mateix mes del 2019 hi va haver un creixement sostingut, exceptuant dos mesos, que van elevar de 36 a 68 els espais ocupats per persones en situació de pobresa

Gràfic sobre el nombre d'assentaments a l'aire lliure i locals ocupats / Ajuntament

Gràfic sobre el nombre d’assentaments a l’aire lliure i locals ocupats / Ajuntament

De fet, els indrets amb un sostre són els que prefereixen les famílies amb menors a càrrec. L’informe apunta que si hi ha 329 persones en locals ocupats, 112 en són nens o adolescents. Una tercera part del total (34%). En canvi, amb els assentaments a l’aire lliure, hi ha comptabilitzades 507 persones de les quals només 88 són menors. És a dir, un 17,3%. 

Pel que fa al repartiment territorial, el pastís queda molt més repartit. Tot i liderar Sant Martí, els segueixen de prop els districtes de Nou Barris, Sarrià-Sant Gervasi i Sants-Montjuïc. A la cua, en canvi, queden Ciutat Vella, les Corts i l’Eixample. 

 

A part de les dues modalitats, dels locals ocupats i els solars amb barraques, el document municipal recull una última modalitat contemplada com a assentament: els edificis sencers amb una dinàmica semblant a les tipologies anteriors. D’aquests només en registre un cas. Una finca a Sarrià-Sant Gervasi on viuen 17 persones, 8 d’elles menors. 

Més informació

Nou comentari