Cinquanta treballadors socials denuncien l’Ajuntament per una “falsa externalització”

La demanda assegura que totes les directrius sobre la gestió dels serveis les dona el consistori i no l'empresa adjudicatària, com hauria de ser habitual

El govern de BComú i PSC té un problema amb els treballadors socials que atenen la cara més crua de la pobresa a Barcelona. Tant és així que una cinquantena de professionals de diferents serveis municipals denunciaran l’Ajuntament. L’acusen de tenir-los empleats a través d’empreses externes quan, en realitat, qui té el control sobre tota la seva feina és el mateix consistori. És el que es coneix com a una cessió il·legal.

De fet, alguns dels afectats ja han interposat la demanda. És el cas del Servei d’Inserció Social a Famílies ROM –gitanes no autòctones–. Són catorze treballadores que assisteixen les famílies amb menors que viuen en assentaments o locals ocupats. Els professionals se senten desbordats en el dia a dia i menyspreats a la nòmina, que consideren que està en desigualtat amb altres serveis municipals. Per això, segons la denúncia a la qual ha tingut accés el TOT Barcelona, es reclama que el jutjat del Social “reconegui” la plantilla com a “treballadores de l’Ajuntament de Barcelona”. 

El text de la denúncia ho justifica assegurant que l’actual empresa adjudicatària, Asispa, no té “facultats” ni “poders” sobre “els mitjans patrimonials de l’explotació”. A més, destaca que la plantilla treballa en un espai “propietat exclusiva de l’Ajuntament” i que “tots els elements de treball” que utilitzen les treballadores també ho són. Com a exemples, cita els telèfons, els ordinadors portàtils i de sobretaula, el mobiliari i el material d’oficina. I, encara més important, la demanda apunta que “totes les ordres i directrius del treball emanen dels caps i supervisors de l’Ajuntament”. Fins i tot, cita dos noms, Pilar Navarro i Rebeca Collantes, com a les veus identificades que donen indicacions de manera freqüent sobre com gestionar el servei externalitzat. 

La demanda es va entregar el passat 17 de setembre i va dirigida tant a l’empresa adjudicatària que encara ocupa la plantilla, Asispa, com al consistori. En el text, es personen totes les professionals del servei fins ara conegut com a SISFA Rom. Ara, en canvi, s’han modificat les sigles per anomenar-lo SISFAM i que el concepte aplegui totes les famílies estrangeres en situació s’infrahabitatge i amb menors a càrrec. Sigui com sigui, ja hi ha una data establerta per fer la vista oral en cas que no s’arribi a un acord abans del judici: el 7 d’octubre del 2020. 

Un govern sense posicionament

Mentrestant, fonts del govern municipal han declinat comentar les acusacions. Han apuntat que “l’Ajuntament de Barcelona no ha rebut aquesta demanda i, per tant, no té coneixement dels eventuals detalls que pugui incloure”. Tanmateix, el conjunt de la denúncia admesa pel jutjat del Social número 12 compta amb un annex que mostra que el govern ja estava sota avís d’aquestes crítiques. Es tracta d’una reclamació prèvia, dirigida al Departament d’Intervenció Social a l’Espai Públic municipal, i amb la certificació de l’Ajuntament de Barcelona d’haver-la rebut el 2 d’agost. És un text idèntic al de la denúncia. 

Més enllà d’aquest focus de conflicte, però, també hi haurà altres denúncies. Fonts del SIS i el SISMO, uns serveis que també gestiona Asispa però que, en aquest cas, s’encarreguen d’atendre les persones adultes que viuen al carrer, ho confirmen. Uns quaranta treballadors, d’un total de 56, estan acabant de signar el document que faran arribar als jutjats. En la mateixa línia que les companyes del SISFA Rom, la idea és presentar-lo en forma de demanda col·lectiva. La situació és calcada. La denúncia serà per cessió il·legal.

Les denúncies, el final d’una altra lluita

Una representant del servei SISFA Rom detalla que es van adonar de la seva condició de denunciants potencials de rebot: “Nosaltres protestàvem per unes condicions laborals que ens havien promès quan es renovés el contracte que ens explota. Quan no les van complir, un advocat ens va avisar que el problema era més gran del que ens pensàvem. Que estàvem treballant amb una falsa externalització, una cessió il·legal”. La situació econòmica del servei que atén famílies estrangeres amb menors és tan justa que, sovint, han de prendre mesures que afecten les persones vulnerables. “Alguns mesos, com no ens arriba la dotació, no es fa servei de bugaderia. I durant un mes no podem rentar la robar de la canalla. Esclar, els nens després s’exposen a tota mena de comentaris a l’escola”, denuncia.

La situació d’indefensió, a més, s’ha vist agreujada amb l’augment de l’horari d’atenció i l’increment de famílies a tractar, que no ha cessat els últims anys. “El SISFA Rom es va iniciar com un recurs per resoldre l’arribada de famílies de Galícia i Portugal a les naus buides del Poblenou i ara s’ha estés a moltes arribades de Romania i països de l’est d’Europa”, apunta la mateixa veu.

En teoria, amb el nou concurs, que preveu estrenar-se al gener, el problema de la dotació econòmica per a les famílies estaria resolt. L’Ajuntament amplia el pressupost del contracte un 16,4%, en passar dels 2,03 milions d’euros del període 2015-2018 als 2,36 milions previstos actualment pel nou període. El SISFA Rom podrà fer bugades tots els mesos. Tot i així, les treballadores segueixen sense tenir les condicions que demanaven. Com ja va explicar aquest diari, la petició era que s’apliquessin “els complements de valoració i diagnosi, de penúria –té en compte l’impacte emocional sobre les treballadores–, de disponibilitat i de coordinació”. I fins i tot, el departament de Drets Socials els va arribar prometre que hi hauria millores en aquest sentit. Finalment, però, el nou contracte va aparèixer sense cap d’aquests canvis promesos. 

Fonts municipals van reconèixer que “la tinença de Drets Socials” va voler que els increments “repercutissin en les condicions laborals de les treballadores” i va “estudiar com fer-ho obligatori”. Davant l’evident fracàs d’aquesta voluntat, van escudar-se en el fet que “els responsables jurídics” els van corregir: “no era possible afegir cap especificació concreta amb relació a les retribucions i els complements que ja preveu el conveni laboral actual”. I les professionals es van quedar sense millores, tot i l’augment d’hores i atencions que faran. Ara, depèn del que digui el jutjat, podrien arribar a ser treballadores internes de l’Ajuntament. De moment, però, seguiran en la protesta. Demà dimecres, a primera hora, tornaran a empaperar la façana de l’Institut Municipal de Drets Socials. 

Comentaris

    ave-maría 13/11/2019 11:53 am
    No saben res de gestió, es a dir no tenen n.p.i. de com funciona ni un ajuntament ni un país, només la llengua molt llarga

Nou comentari