L’imperi de les apostes online segueix en plena expansió i això podria portar a pensar que, per tant, les sales físiques van a menys. Res més lluny de la realitat. Els locals d’empreses com Sportium, Codere o Luckia segueixen augmentant i ja n’hi ha 3.150 al conjunt de l’estat, segons les dades de l’Anuari del Joc Espanyol 2018. Un augment que capitalitzen especialment la ciutat de Madrid i la seva perifèria, però que, en canvi, a Barcelona hi troba l’excepció. De fet, mentre a la capital espanyola gairebé s’han doblat els establiments de joc en tres anys, la ciutat barcelonina no només no n’ha incrementat la xifra sinó que l’ha reduït lleugerament.
Madrid ha passat de tenir 93 locals a peu de carrer l’any 2016 a tenir-ne 160 actualment, amb un increment del 72% dels casos, segons les dades obertes de l’Ajuntament de Madrid. Una tendència que, a més, ha arrossegat als municipis de la perifèria. En canvi, Barcelona, en contra de la tendència general del mercat espanyol –que ha augmentat en 800 sales en els últims 5 anys–, ha reduït el nombre d’establiments de 38 (2016) a 35 (2018). Així ho detalla l’informe de la Direcció General de Tributs i Joc de la Generalitat.
Aquesta diferència entre les dues capitals emergeix gràcies a la limitació imposada a nivell català pel que fa al nombre de salons de joc i apostes –que barregen màquines escurabutxaques, jocs d’atzar i pantalles per veure esports i jugar-se diners–. Així, des del 2015, va quedar fixada la xifra màxima de 126 establiments al conjunt del país després d’aprovar la normativa que donaria encaix al BCN World. Una opció, la de mantenir un topall estable de sales de joc i apostes, que comparteixen altres comunitats com les Illes Canàries o l’Aragó. En canvi, a la comunitat de Madrid han pujat els locals de 257 a 385 entre 2013 i 2017, a Castella-la-Manxa de 44 a 182 i a la Regió de Múrcia de 184 a 325, entre d’altres.
“Hem d’agrair que Catalunya sigui un oasi en aquest sentit”, remarca el president de l’Associació del Centre Català d’Addicions Socials (ACECAS), Francesc Perendreu, a aquest diari. Segons l’expert, caldria regular el nombre de sales de joc i apostes a tot arreu perquè, tot i les facilitats actuals amb les aplicacions mòbils, “els comportaments ludòpates sovint comencen en grup, visitant una sala de joc i fent un beure mentre miren algun esport entre amics”. I les dades li donen la raó. Segons l’anuari del joc a Espanya, els clients d’entre 18 i 25 anys de les sales han passat de representar el 11,2% l’any 2013 a ser el 29% l’any 2017.
Sant Antoni i el Raval, els barris amb més sales
A Barcelona, a més, hi ha una altra diferència amb Madrid. Si a la capital espanyola moltes de les sales es concentren als barris més pobres, a la ciutat catalana només es dona de manera excepcional. El Raval, amb tres establiments d’apostes al barri, i Vilapicina i la Torre Llobeta, amb dos, són els únics exemples de concentració de cases de joc a un territori on les rendes corresponen a la part baixa de la classificació per barris de Barcelona. A la resta de zones amb un poder adquisitiu més baix, hi ha un màxim d’una sala de joc en tot el barri.
De fet, on hi ha més establiments d’aquest tipus és a Sant Antoni (4), juntament amb la Dreta de l’Eixample (3) i Sagrada Família (2). Tots aquests barris formen part del districte de l’Eixample, que és, amb diferència, el que acull més locals d’apostes, 11. A continuació quedarien empatats els districtes de Ciutat Vella –que des del 2016 n’ha perdut tres– i Sants-Montjuïc, amb cinc sales cadascun. Sant Martí i Nou Barris, per la seva banda, tenen registrats quatre locals a la seva zona. I Horta-Guinardó continua sent l’única àrea de la Barcelona que resisteix sense cap sala.
Així, mentre el mercat de jugadors que aposten online es consolida a Espanya –ha passat de 290.000 usuaris l’any 2013 a 828.000 el 2018, segons el Ministeri d’Hisenda– i les sales, tot i reduir-se en número a Barcelona, continuen sent un negoci que funciona, diversos experts consultats per aquest diari situen com a màxima prioritat abordar una regulació contra la publicitat desfermada de les companyies d’apostes. “Cal conscienciar molt sobre el perill de les addicions al joc perquè estan, alhora, molt induïdes pel bombardeig publicitari i terriblement penalitzades a nivell social”, senyala el cap de la unitat de Conductes Addictives de l’Hospital Clínic, Antoni Gual.
De moment, a l’espera d’una regulació ferma des del Congrés dels Diputats i el Parlament, Perendreu celebra de manera continguda que hagi arribat la primera multa a la un anunci que indueix a les apostes. Ha estat contra l’anunci de l’empresa 888 i el seu missatge de “Entra, entra, entra. Aposta, aposta, aposta. Juga, juga, juga” amb Carlos Sobera com a veu i cara visible. L’organisme de control de la publicitat Autocontrol ha sancionat, amb un import desconegut i la retirada de l’espot, la companyia per incomplir els codis publicitaris i reflexar “una actitud compulsiva”. Segons remata el màxim encarregat en matèria de conductes addictives de l’Hospital Clínic: “Una societat desenvolupada ha de permetre el joc i n’ha de prohibir el màrqueting”.
