La sala Baluard del Raval va duplicar consums amb el tancament de narcopisos

Salut alerta sobre el repunt de la cocaïna i la gravetat de l’alcohol, però no disposa de dades que apuntin a més heroïna

Les sales de venopunció de Barcelona van notar de forma molt directa el tancament d’un centenar de narcopisos al Raval el darrer trimestre de l’any passat. La veterana sala Baluard, al Raval sud, va duplicar el nombre de consums el 2018, amb uns 41.500 usos davant dels 21.800 de 2017. També la gran narcosala que hi ha a la Mina –que atén tants usuaris com totes les de la capital juntes– va atendre més consumidors i usos, tot i que amb un increment menor percentualment. 

Les dades que ha fet públiques aquest dimarts la conselleria de Salut de la Generalitat de Catalunya apunten a que es tracta en concret d’un augment d’usuaris regulars, perquè el nombre de consumidors no ha augmentat en la mateixa mesura: Baluard el 2018 en va registrar 1.394, mentre que un any abans n’atenia 1.129. L’increment net, per tant, és de 265 usuaris. Sobretot van notar que pujaven els consums per inhalació, que ja superen l’heroïna injectada amb un 37% i 34% respectivament entre els toxicòmans en tractament.

Per la seva banda, la sala de la Mina va créixer en 379 usuaris (en total 2.273 enguany) i 1.187 consums (87.595), en part també pel tancament dels pisos de Ciutat Vella. El centre Lluís Companys, al costat d’Arc de Triomf però dins de Ciutat Vella, també ha repuntat lleugerament, de 1.495 consums el 2017 a 2.211 el 2018. En canvi la sala Fòrum del carrer Llull i la que hi ha dins l’Hospital Vall d’Hebron s’han mantingut estables, amb uns 6.000 i 500 usos respectivament. 

Usuaris i usos de les narcosales de Barcelona l'any 2018 / Salut

Usuaris i usos de les narcosales de Barcelona l’any 2018 / Salut

El secretari de Salut Pública, Joan Guix, i el subdirector de Drogodependències, Joan Colom, han desglossat les dades i han valorat com “una bona notícia en termes de salut pública” aquest transvasament. “Són persones que consumien i malvivien en narcopisos i que s’han adreçat al lloc que toca, a un centre de reducció de danys”, ha sintetitzat Colom. Per compensar aquesta reorientació de consumidors tant el centre del Raval com el de la Mina han ampliat l’horari d’obertura.

Les “narcosales”, la primera trinxera indispensable

Els centres de reducció de danys i les sales de venopunció–malanomenades també narcosales– són una peça clau del sistema sanitari català d’atenció a les drogodependències. Atenen consumidors que encara estan en una fase molt crítica i que no estan preparats per entrar en cap programa de tractament. En aquests espais trenquen el cercle obsessiu de consumir i buscar la següent dosi, aturant-se per parlar amb professionals sanitaris que els escolten i que els faciliten xeringues estèrils, vacunació, proves de VIH o hepatitis i fins i tot una dutxa o roba neta.

[r:3]

És un primer contacte amb el sistema públic, molts cops imprescindible per reconduir-los amb el temps cap a la desintoxicació. A Catalunya hi ha 10 sales, de les quals 5 a Barcelona ciutat i dues ben a prop (La Mina i Badalona). La seva ubicació ve determinada pel mercat de la droga: si no es situen a prop dels punts de venda, molts toxicòmans no s’esperen a fer un trajecte a peu o en transport públic. En conjunt van atendre més 3.500 persones i un total de 146.916 consums, 22.205 més respecte de l’any anterior. 

Entre les 10 van fer front a 214 sobredosis més que l’any anterior, cap d’elles mortal perquè van poder-les revertir de forma immediata subministrant naloxona als afectats. Una de les actuacions pioneres de la xarxa és formar consumidors veterans i donar-los aquest fàrmac perquè puguin atendre una sobredosi d’un company si consumeixen fora de la sala, a fi de salvar les vides també dels consumidors reacis a apropar-se als serveis públics.

Del carrer a les estadístiques

Les dades de Salut, no obstant, són sobretot d’inici de tractaments de desintoxicació i mostren les tendències amb un diferencial de temps. Per exemple transcorren de mitjana 9,4 anys entre l’inici del consum d’heroïna i la demanda de tractament. “Passen anys des que una persona s’inicia a que puja tractaments, però amb el temps sol ser indicador molt fiable”, defensa. 

Sobre la percepció veïnal d’un retorn de l’heroïna, Colom és taxatiu: “No estem tornant als anys 80”. Aleshores els atesos per heroïna eren el 51% i en el que portem de segle XXI s’han mantingut estables al voltant del 12%, amb un miler d’inicis de tractament anuals, la majoria dels quals amb experiències prèvies d’intent de desintoxicació. Si hi hagués un pic com el dels anys 80, les estadístiques de les sales de venopunció haurien fet saltar l’alarma.

El secretari de Salut Pública, Joan Guix, i el subdirector de Drogodependències, Joan Colom / MMP

El secretari de Salut Pública, Joan Guix, i el subdirector de Drogodependències, Joan Colom / MMP

No obstant, esbossa tres possibles factors d’aquesta creixent preocupació ciutadana: la visibilitat de llocs de consum molt concentrat els darrers anys, com la Mina o el Raval; els decomisos de grans quantitats d’heroïna al Port de Barcelona i Galícia; i la lenta arribada del model americà d’iniciació a l’heroïna a causa de l’addicció prèvia a fàrmacs opioides amb recepta mèdica. Caldrà veure, d’aquí uns anys, si les dades de tractament mostren un augment del consum d’heroïna als carrers. Un dels factors que ho podria dificultar és que al voltant d’una quarta part dels usuaris de les sales de venopunció són estrangers –la majoria, europeus–, dels qui és més difícil predir si es desintoxicaran a Catalunya o al seu país.

La cocaïna i l’alcohol preocupen més 

De moment la principal preocupació sanitària és l’addicció a la cocaïna. Aquest subtipus de tractament ha crescut els darrers tres anys de forma sostinguda després de 6 anys estancada. Ja suposa una quarta part dels tractaments. El perfil del cocaïnòman atès és el d’un home de 38 anys i nacionalitat espanyola, que es va iniciar en el consum als 21 anys i que consumeix també altres substàncies com alcohol i tabac. La seva discreció també sobresurt, perquè no mostren els patrons de marginalitat d’altres perfils d’addictes: el 86% tenen domicili estable i el 49% té fills. 

Ara bé, per incidència i invisibilitat, la de l’alcoholisme, insisteix la Generalitat any rere any. Té una alta morbi-mortalitat i molta repercussió social i familiar. Un terç dels morts en accident de trànsit van donar positiu en alcohol el 2018, a més d’un 21% de positius en psicofàrmacs o drogues. És l’addicció que acapara amb diferència més inicis de tractamentsde desintoxicació, amb un 42,2% (5.879 casos). El nombre de demandes de tractament per cànnabis l’any 2018 ha augmentat respecte els dos anys previs, tornant als valors màxims de sol·licitud de tractament de l’any 2015. 

Més informació

Nou comentari