Les protestes per la sentència exacerben la divisió en el moviment estudiantil

Els dos sindicats majoritaris a Barcelona protagonitzen tres episodis que evidencien la falta d'entesa

Va ser una imatge que ho va dir tot. Flashback al 17 d’octubre: tres dies després de la publicació de la sentència del Suprem, una manifestació juvenil passa per davant de la prefectura de la Policia Nacional a Via Laietana. La protesta havia començat a la plaça Universitat en rebuig a la resolució de l’alt tribunal i passava per l’edifici policial abans d’arribar a Sant Jaume. Va ser allà on la manifestació, secundada pels dos sindicats estudiantils majoritaris a Barcelona i Catalunya, es va dividir en dues columnes. La llunyania entre el Sindicat d’Estudiants i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) va passar de la metàfora a la literalitat.

La primera columna, la del SEPC, acabava de passar per davant de la prefectura amb manifestants encaputxats i amb una escridassada als agents de la policia espanyola que formaven la línia policial. La del Sindicat d’Estudiants va quedar enrere, a uns 50 metres de distància, i el seu portaveu, Borja Latorre, demanava amb un megàfon als del SEPC que avancessin i que evitessin la “violència”. A més, quan el Sindicat d’Estudiants va arribar a l’alçada de la prefectura, el director de seguretat del sindicat, Ian Gallego, exigia als presents que no es tapessin la cara. “No tenim res a amagar”, justificava. 

Pancarta del Sindicat d'Estudiants el 17 d'octubre | Adrià Lizanda

Pancarta del Sindicat d’Estudiants el 17 d’octubre | A. L.

El primer capítol de les friccions entre els dos sindicats va ser a Via Laietana, i el segon ha arribat aquesta setmana. Una doble convocatòria de vaga de 48 hores ha evidenciat la falta d’entesa estudiantil: el SEPC cridava a aturar les classes entre ahir i avui, i el Sindicat d’Estudiants feia el mateix per als dies 30 i 31. “No els considerem un agent vàlid”, argumenta al TOT Barcelona la portaveu del SEPC, Bel Oliver. “Nosaltres apostem per la unitat d’acció”, replica el portaveu del Sindicat d’Estudiants, Borja Latorre, a aquest diari. 

Des del SEPC acusen el Sindicat d’Estudiants d’haver fet un “viratge” ideològic. Una exportaveu del SEPC recorda, en diàleg amb aquest diari, la proximitat del PSOE i el Sindicat d’Estudiants, i qualifica d'”oportunisme” l’adopció de tesis independentistes. “Si no ho haguessin fet no traurien ningú al carrer”, aprofundeix. Però Latorre nega rotundament que els socialistes i el Sindicat d’Estudiants estiguin en la mateixa òrbita, i insisteix que el sindicat del qual és portaveu “defensa la república catalana i lluita contra la repressió franquista”. Fa referència a la fundació del sindicat per reforçar la seva posició, ja que relata com va néixer al 1986 per “lluitar contra el govern socialista” de Felipe González. 

Columna del SEPC en la manifestació del 17 d'octubre | Adrià Lizanda

Columna del SEPC en la manifestació del 17 d’octubre | A. L.

Les accions dels últims dies que busquen forçar les universitats a facilitar l’avaluació única exacerben també les friccions i són el tercer capítol que s’ha viscut després de la publicació de la sentència. Si bé el SEPC defensa els bloquejos als accessos dels centres per obligar els rectorats a permetre que els alumnes s’examinin a final de semestre per saltar-se classes i poder mobilitzar-se de forma permanent, el Sindicat d’Estudiants discrepa. Latorre considera que només s’aconseguirà amb les vagues impulsades “des de la base”.  

[r:3]

Un detall com ara la forma amb què es refereixen els uns als altres també és significatiu. “El Sindicato representa el marc estatal del moviment”, expressa l’exportaveu del SEPC consultada per aquest diari. Per a ells, el sindicat és el Sindicato de Estudiantes, ja que el vinculen amb l’organització juvenil a nivell estatal i no catalana. “Defensem la república catalana arreu de l’Estat”, respon Latorre. “Quan ens manifestem a Sevilla o altres ciutats espanyoles també ho fem”. Altres veus, com ara la coordinadora d’universitats de Jovent Republicà –conegut fins fa poc com les JERC–, Núria Marín, ho posen en dubte. “Ja ens agradaria que defensessin les tesis independentistes arreu de l’Estat”, manifesta.

El discurs del Sindicat d’Estudiants és més conciliador que el del SEPC. Latorre lamenta que van plantejar al SEPC que s’afegís a la vaga del 30 i 31 però van rebutjar l’oferta. Tot i així, afirma que donen “suport” a la convocatòria de l’altre sindicat. La portaveu del SEPC, Bel Oliver, detalla que el Sindicat d’Estudiants no té “programa polític”, cosa que, segons destaca, no passa en cap altra organització juvenil. Ho confirma una exresponsable de relacions polítiques del SEPC, que afegeix en conversa amb el TOT Barcelona que “mai” han tingut relació amb el Sindicat d’Estudiants malgrat els intents d’aquests últims. 

[r:1]

“Un gir curiós i que sembla oportunista”

Altres organitzacions juvenils, com el Jovent Republicà, tampoc tenen relació amb el Sindicat d’Estudiants. Així ho manifesta la coordinadora d’universitats de Jovent Republicà, Núria Marín, que admet que no es coordinen amb aquest sindicat com sí qeu ho fan amb el SEPC. Marín coincideix, a més, amb el diagnòstic del SEPC: “El Sindicat d’Estudiants ha fet un gir curiós i que sembla oportunista des del 2017”. Ho diu amb referència a l’adopció de les demandes independentistes per part del sindicat en els últims dos anys, cosa que el portaveu del Sindicat d’Estudiants nega. 

Quant a la rellevància dels dos sindicats enfrontats, el SEPC calcula que disposa de més d’un miler de militants a tot Catalunya i 9 assemblees –conegudes com a nuclis– a Barcelona més una a la Universitat Autònoma (UAB). El Sindicat d’Estudiants, per la seva banda, xifra en 9.000 militants els que té a tot el país i en 5.013 dels que disposa a la capital catalana. Pel que fa a les assemblees, Latorre assegura que en tenen 24 a Barcelona. 

[r:2]

Sobre finançament, el SEPC es basa en “l’autogestió”, segons precisa la portaveu, Bel Oliver. Així, mantenen la independència econòmica amb la venda de productes del sindicat com ara samarretes o festes populars. El Sindicat d’Estudiants rep subvencions, tot i que són “mínimes” respecte al total de finançament, segons matisa Latorre. El gruix de diners arriba a través de la quota dels afiliats, que paguen 30 euros per any. Cap dels dos sindicats disposa d’alliberats. 

Més informació

Nou comentari