La mort de l’expresident del FC Barcelona Josep Sunyol continuarà sent un misteri. Tal com ha pogut saber el TOT Barcelona, l’últim intent per trobar les restes de l’exdirigent blaugrana –afusellat el 6 d’agost del 1936 per les tropes franquistes a la serra de Guadarrama (Madrid)- va finalitzar aquest dissabte, 26 de novembre, sense èxit. La recerca havia concentrat tots els esforços en els dos darrers punts d’aquesta zona muntanyosa on es creia que podien estar enterrats tant Sunyol com els seus tres acompanyants. Les tasques, però, han acabat resultant infructuoses i el cas sembla ara finalment condemnat a convertir-se en un dels tants expedients sense resoldre que acumula la Guerra Civil Espanyola.
La investigació del cas de l’expresident del Barça es remunta a l’any 2009, quan la companyia Condor Georadar decideix assumir el cas i iniciar els treballs per localitzar la fossa on hauria estat sepultat Sunyol. Després d’una primera fase de recerca marcada per diferents entrebancs, les tasques es van reactivar gairebé una dècada després de la troballa d’una fotografia realitzada per un dels integrants de la Legió Còndor l’any 1938. La imatge -que havia passat durant anys inadvertida traspaperada en uns arxius- mostra diversos punts de la zona on es poden veure aglomeracions de terres aparentment artificials.
Suport econòmic per seguir una pista del 1937
Amb el convenciment que aquestes alteracions del terreny podien indicar on havien estat enterrats els cossos de Sunyol i els seus acompanyants, l’empresa encarregada de la recerca va demanar permís al Ministeri de Defensa per poder excavar en el jardí de l’Hospital Militar de Guadarrama, que va ser erigit precisament a sobre d’algun d’aquests monticles. Un cop descartada la presència de les restes en aquest espai, els investigadors es van centrar en els darrers dos punts identificats gràcies a la fotografia on s’havia detectat “senyals de cert interès”. Es tractava de dues muntanyetes de terra de superfície irregular i rodejades de terreny inalterat que es trobaven just al límit del mur del recinte militar, molt pròximes a una carretera.
Després d’aconseguir que el Barça financés els prop de 1.500 euros necessaris per dur a terme aquesta fase final de la recerca, la companyia Condor Georadar va poder iniciar els treballs aquest dissabte, quan la situació meteorològica així ho va permetre. Les tasques van permetre localitzar el traçat de l’antiga carretera sota de l’asfalt de l’actual i també els fonaments de la caseta de peons on va ser interrogat l’exdirigent blaugrana abans de ser afusellat. Segons el testimoni de dos soldats franquistes que van passar-se al costat republicà l’any 1937 i que afirmaven haver estat present durant la mort de Sunyol, les restes haurien d’estar sepultades en algun punt darrere d’aquesta edificació.
Recerca en punt mort
Tanmateix, en el lloc on haurien d’haver estat enterrats els quatre cossos, l’equip desplegat a la zona només va poder trobar casquets, bales, monedes antigues i un tinter que devia pertànyer probablement a un soldat. Ni rastre de l’expresident ni dels seus acompanyants. “Hem buscat a tot arreu i no hi ha res. No ens queda cap punt més on mirar. No sóc de rendir-me, però en aquest cas ho dono ja per impossible. És un fracàs“, lamenta amb consternació Luis Avial, director tècnic de l’empresa i líder de les excavacions, en conversa amb el TOT Barcelona.
Avial considera que amb la informació actual no es pot continuar la recerca i assegura que el més probable és que la fossa on va ser enterrat Sunyol desaparegués amb la construcció de l’hospital durant la dècada dels anys quaranta. Aquesta possibilitat, però, obre un altre ventall de preguntes. Com pot ser que ningú trobés els cossos durant les obres? I si els van trobar, per què no se’n té constància enlloc?
Teories alimentades pel desconeixement
El resultat d’aquest darrer intent per trobar les restes de l’expresident no fa més que alimentar les teories que atribueixen els fets ocorreguts el 6 d’agost del 1936 a un possible complot per esborrar del mapa un personatge poc comú en aquella època i amb una important ascendència mediàtica. En aquest sentit, cal recordar que el també Diputat d’ERC a les Corts espanyoles va visitar el front pocs dies després del cop d’estat franquista acompanyat de l’exporter de RCD Espanyol Pere Ventura Virgili, que aleshores treballava com a periodista al setmanari esportiu La Rambla; d’un oficial català de l’exèrcit republicà destinat a Madrid (Company) i d’un xofer (Quintanilla). La poca informació sobre aquests dos últims personatges -només es té coneixement dels seus cognoms- és precisament la base que sustenta les teories sobre una presumpta conspiració.
El cas està ara en mans dels historiadors. Ells són els únics capaços de reactivar la recerca de les restes de Sunyol amb noves informacions que permetin posar llum a un episodi veritablement enigmàtic. Fins aleshores, la mort de l’expresident del Barça seguirà tenint una pàgina per escriure.
