L’LGTBI-fòbia continua essent una xacra social a Barcelona. El balanç del 2022 que va fer l’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH) va registrar un total d’incidències inferior que el 2021, però un augment del 20,4% de les agressions físiques. En els darrers anys, el total d’incidències registrades per l’OCH a la ciutat ha crescut.
Durant tot aquest temps s’han fet públiques a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials diverses agressions LGTBI-fòbiques. Sense anar més lluny, el 2023 va començar amb tres homes i una dona detinguts per perpetrar una agressió homòfoba a l’interior d’un tren que es trobava a l’estació de plaça de Catalunya. Van propinar a dues persones puntades de peu i les van amenaçar amb una ampolla. L’Ajuntament es personarà en aquest cas.
Les agressions es denuncien més
Sobre la situació actual de l’LGTBI-fòbia a Barcelona té molt a dir l’organització per l’alliberament sexual i de gènere la Crida LGTBI. Un dels seus militants, David Jiménez, explica al TOT Barcelona que els informes que diuen que les agressions creixen no deixen clar sí realment s’ha produït un increment o, en realitat, són més les persones que ara s’atreveixen a denunciar aquests atacs. Aquest punt de vista el comparteix el periodista i autor del llibre ‘No estamos tan bien’, Rubén Serrano, que detalla al TOT com les xarxes socials poden animar moltes persones a denunciar fets que abans no compartien perquè pensaven que estaven soles. “En fer-ho a través de les xarxes, senten que té una repercussió, que hi ha gent que els dona suport, i això pot ajudar-los a voler visibilitzar-ho”, diu.
En Rodrigo Araneda, president de l’Associació Catalana per a la Integració d’Homosexuals, Bisexuals i Transexuals Inmigrants (ACATHI), també sosté en conversa amb aquest diari que hi ha certs discursos de l’ultradreta que des de fa anys fan creure a algunes persones que estan socialment legitimades per tenir actituds LGTBI-fòbiques. En els darrers anys, afegeix, una part del col·lectiu que s’ha vist especialment afectada són les persones trans. “Els discursos TERF (Feminista Radical Trans-Excloent), han avalat, d’alguna manera, agressions a persones trans”, apunta.
L’Eixample, el districte amb més incidències
En analitzar l’estat de l’LGTBI-fòbia amb la mirada a Barcelona, es pot fer una radiografia dels espais de la ciutat on es poden produir més agressions. Segons dades de l’OCH de finals del passat novembre, el districte on més incidències s’havien registrat va ser l’Eixample, al qual el seguien Ciutat Vella i Sant Martí. Davant d’això, Araneda i Jiménez assenyalen que no hi ha zones de la ciutat més LGTBI-fòbiques que altres, sinó que es poden produir en aquelles on es concentra més gent. “Pot passar més en els llocs on hi ha més vida, més manifestacions i vida nocturna”, detalla Jiménez.
En aquest sentit, el militant de La Crida LGTBI indica que hi ha dos espais on és més probable que es produeixin més situacions de violència: les sales d’oci nocturn i el transport públic. Pel que fa a les primeres, celebra que l’Ajuntament hagi desenvolupat un protocol contra la violència masclista i l’LGTBI, però a vegades “és insuficient”. La raó? La resposta a l’agressió depèn molt del personal de seguretat del local. “He presenciat agressions verbals en discoteques, on el personal ha tret ferro a la situació dient que són coses que passen i altres que sí que ho investiguen. En comptes de més seguretat i policia, falta més sensibilització”.
Per part seva, Araneda també veu el transport públic com un dels escenaris problemàtics, però va més enllà i també parla d’àmbits privats que escapen de la protecció que pot donar la mirada pública. “Un exemple són els abusos de poder, com el d’un policia que va agredir una dona trans i migrant, o situacions de vulnerabilitat que es poden donar en treballadores sexuals”. Però encara hi ha altres espais de vulnerabilitat.
Tal com apunta Serrano, es tracta d’espais públics que s’entenen com a privats perquè no hi ha ningú que pugui ajudar en cas d’agressió i on es poden produir violències silencioses. Posa d’exemple un centre sanitari, on, per exemple, un metge no diu a una persona trans pel seu nom; o un entorn laboral, on la persona decideix no explicar que és LGTBI. “Vols evitar que et mirin diferent o, segons el punt de vista del teu cap, amb inferioritat per la teva orientació sexual”, recalca.
En pensar en el perfil dels agressors, inevitablement, s’instal·la en l’imaginari una persona simpatitzant d’ultradreta, però la veritat és que “ho pot ser qualsevol persona” que no cregui plenament en els drets LGTBI. Així ho indica Araneda, que destaca que una bona part dels agressors són gent jove, que a més, també poden tenir actituds masclistes i racistes. Aquesta opinió també la comparteix Serrano, que insisteix que el més urgent és que la societat entengui per què molts agressors són joves o, fins i tot, menors d’edat. “No es tracta només d’un partit polític que transmet aquestes idees, va més enllà de la tribuna, també es tracta de veure què estem fent malament com a societat i quina mena de missatges els arriben a través de les seves xarxes socials”, subratlla.
Perjudicar la visibilitat del col·lectiu
Però quines conseqüències que pot tenir la manera de comunicar les dades sobre agressions? Hi pot haver un efecte crida? Tal com diu en David Jiménez, de Crida LGTBI, si simplement es tradueixen en titulars que només alerten de l’augment de l’LGTBI-fòbia i no incideixen en la necessitat de denunciar totes les agressions, es pot estendre la por entre el col·lectiu i retrocedir en la visibilitat per la qual tant ha lluitat el col·lectiu. “Pot provocar que alguns no es mostrin com són, i amb por no aconseguirem res”, assenyala.
En aquest sentit, Serrano considera que les dades poden ser una mena d’arma de doble tall. Per una part, poden servir per demanar que s’inverteixin més recursos a prevenir l’LGTBI-fòbia, però per l’altra es poden materialitzar en “tornar a l’armari”. “Pots arribar a decidir no portar certa roba o no donar la mà a la teva parella pel carrer, quan el que cal és reeducar els agressors i no controlar les víctimes”, sosté, tot deixant clar la importància que té que el col·lectiu no caigui en el parany de la por. “Significarà que l’odi ha guanyat. Fa dècades que lluitem i aconseguim victòries, com perquè deixar que això passi”, sentencia.
