Per molt que ens estimem algú, no estem preparats per passar-hi totes les hores del dia en un espai tancat i durant dies i dies. Ho assegura el doctor Antoni Bulbena, catedràtic i director del departament de Psiquiatria i Medicina Legal de la UAB i director de recerca i docència de l’Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions de l’Hospital del Mar de Barcelona. En conversa amb el TOT Barcelona, ens adverteix que el confinament a què estem sotmesos per evitar la propagació del coronavirus es farà més dur a partir del desè dia i ens recomana que trenquem l’aïllament amb activitats socials i col·lectives telemàtiques per suportar-lo.
Efectes d’un confinament sobre els mediterranis
“Els mediterranis som pocs obedients, i una situació de confinament és un esforç molt important per a nosaltres. Durant una quarantena, que implica que no estem malalts, sinó que estem aïllats per prevenció, ens planteja diversos reptes”, explica el doctor Bulbena.
Una de les claus, és la durada. “Com més llarg sigui el confinament, més problemes. A partir dels deu dies, genera símptomes complicats. Et canvien les variables d’orientació, els passadissos es converteixen en estimballs, hi pots arribar a xocar. El temps es fa etern i inacabable, i la persona o persones amb qui estiguis et resolta molt monogràfica. Tot contrasta molt amb el que estàs acostumat”, concreta.
Amenaça per a la família
La família –sigui la família tradicional o el model que cadascú tingui a casa seva– “rep un impacte molt important”, durant un confinament, segons Bulbena. “No estem preparats per compartir amb la família o amb qui sigui, per molt agradable que ens resulti, les 24 hores del dia, tancats de manera no voluntària en un espai reduït i durant un temps prolongat”, explica. Per això, segons el doctor, “quan hi ha malalties greus en una família que obliguen a compartir-ho tot tan intensament, moltes parelles se separen, perquè aflora la intolerància i es fa difícil conviure”.
El cas dels nens és un capítol específic. Bulbena afirma, mig en broma –però no del tot– que “s’hauria de poder treure a passejar el nen a part del gos”, cosa que sí que permet el decret de l’estat d’alarma del govern espanyol. “Els nens per naturalesa són inquiets, no tenen capacitat d’estar tancats, és una cosa física. I Això representa una pressió important per a la qual no estan preparats tots els pares”, argumenta.
Por de la infecció, de la policia i de la crisi
A banda de les tensions que provoca la limitació de moviments, la situació actual provoca tres problemes més: la por de la infecció pel virus, la por de ser aturat i interrogat per la policia si sortim al carrer i la por de la crisi econòmica que generarà la paralització de l’economia. “Ja estan acomiadant gent i, si hi ha incertesa pel futur immediat, la por es dispara. Aquesta anticipació és terreny abonat per a l’angoixa”, exposa Bulbena.
Pèrdua de la identitat
A les possibles complicacions psicològiques generades per l’aïllament, Bulbena hi afegeix la “pèrdua de la identitat”. Puntualitza que “aquesta situació genera frustració, perquè el que ens realitza és sortir cada dia i fer una feina, exercir el nostre paper en la societat, i deixar de fer-ho a la força, a diferència de les vacances, és difícil d’assumir”.
Què hem de fer?
Fins aquí, els problemes que genera el confinament. Però què hi podem fer? Bulbena és rotund: “Trencar l’aïllament de manera telemàtica. Trucar la gent que ens estimem o que ens necessita, organitzat jocs virtuals entre famílies amb nens, fer sopars per videoconferència, sortir al balcó a parlar amb els veïns o a cantar. Hem de ser hàbils i creatius, o no ho suportarem”, alerta.
La seva queixa és respecte l’administració, que troba que hauria de participar o impulsar aquestes trobades col·lectives virtuals. “No intervenen en les festes de Gràcia? Doncs que ho facin també ara!”, reclama. Segons el seu criteri, “s’està posant només l’accent en la restricció i en els missatges punitius, es posen sancions, diuen que enviaran l’exèrcit, però en lloc d’enviar tants missatge de guerra n’haurien de fer arribar de pau, de suport emocional”, es queixa.
Què en traurem de bo?
El doctor Bulbena obre, però, un parell de finestres a l’optimisme. “Serà difícil, però crec que amb el que estem vivint ens reinventarem, per força hi haurà un procés de recreació. Hem d’aprofitar per estar amb nosaltres mateixos i aclarir-nos, què volem de la vida?”, planteja. I, sobretot, creu que “revaloritzarem el contacte personal”. “Hi ha coses que es poden fer per contacte telemàtic, i ho hem d’aprofitar, però ara ens adonarem del gran valor de la relació directa. Revaloritzarem molt la relació natural”, sentencia.
