El Consell Assessor de la Rambla ha proposat convertir edificis buits i antics hotels de la Rambla en habitatge públic. Ho recull l’informe final del consell La ciutat i la Rambla, que aposta per recuperar residents per al passeig més emblemàtic de Barcelona i impulsar-lo com a eix cultural, una idea, aquesta segona, que ja està en l’agenda de l’Ajuntament, amb la reobertura del Club Capitol i del Teatre Principal, entre altres equipaments. La reforma s’acabarà el febrer del 2027, si no es produeix cap endarreriment. El cost final serà de 55,6 milions, 11,1 més del previst inicialment.
Les conclusions del document són clares: cal un pla d’habitatge específic per a la Rambla per facilitar l’ús residencial de pisos, i mesures específiques com transformar antics hotels i edificis buits en habitatges socials, tal com han fet altres capitals europees en zones turístiques saturades. En una atenció als mitjans, el president del Consell, Joan Oliveras ha dit que la transformació residencial de la Rambla és una aposta a llarg termini, que requereix d’un pacte polític i que pot trigar anys, però cal explorar opcions, ha recollit l’Agència Catalana de Notícies (ACN).
“Sense residents, la Rambla és un decorat”
Oliveras ha detallat que a Amsterdam és va fer quelcom de semblant: es van localitzar antics hotels en desús i es van reconvertir en immobles d’habitatge públic. L’informe conclou: “Sense residents, la Rambla és un decorat; amb habitatge assequible, comerç útil i espai públic ordenat, pot esdevenir el laboratori de la nova política urbana de Barcelona, una Rambla viva, amb convivència, qualitat i orgull ciutadà”.
El document posa el focus també en les terrasses de la Rambla i en la necessitat de regular-les, “amb fermesa”, per evitar la “saturació”. I planteja impulsar accions de gestió de l’espai públic en context de gran afluència com, per exemple, protocols d’alta afluència en caps de setmana i temporades turístiques amb control d’accessos o pacificació de la via. Tal com ja va explicar el TOT Barcelona, en un futur les terrasses tindran un disseny unificat, amb una reducció del nombre de taules d’un 16%.
Una oficina de coordinació cultural
En l’àmbit cultural, en un futur la Rambla comptarà també amb la Antiga Foneria dels Canons, que esdevindrà el Centre d’Art Digital de Catalunya, i se sumarà als equipaments ja existents, com el Liceu, el Teatre Poliòrama, el Centre d’Arts Santa Mònica i el Palau de la Virreina. En aquest sentit, l’informe proposa l’impuls d’una oficina de coordinació cultural que aplegui les associacions culturals al voltant de la Rambla, per centralitzar i donar coherència a les actuacions.
També recull promoure la coproducció amb equipaments com el Liceu, la Virreina, Santa Mònica, l’Ateneu barcelonès o les biblioteques de districte, i defensa apostar per un certàmen cultural a la Rambla, un Any la Rambla, amb una programació especial i accions de gran visibilitat.
Més inspeccions comercials
Des del punt de vista comercial, el Consell Assessor de la Rambla obre la porta a fórmules acordades de reconversió comercial, especialment amb locals amb contractes o llicències a punt de caducar, i aposta per impulsar la remodelació de locals amb uns criteris d’imatge i experiències comuns. El document proposa també desplegar multiinspeccions (de llicències, sanitat i laborals) per netejar males praxis i fer complir la legalitat. L’informe dedica un capítol al mercat de la Boqueria, on recomana crear un servei d’inspecció específic de la qualitat al mercat, implicar cuiners de prestigi com a prescriptors, i limitar la proliferació de terrasses als passadissos laterals, entre altres.
