A Catalunya hi ha un mecanisme —la Mesa d’Emergència— que permet adjudicar un habitatge a aquelles persones que acaben de patir un desnonament o que estan en risc de ser-hi aviat. A Barcelona, malgrat que les competències en matèria d’habitatge són de la Generalitat, l’Ajuntament també hi participa. Això sí, amb molta menor mesura. El pacte diu que el govern català aporta un 60% dels pisos socials de la Mesa i el consistori el 40% restant. Ara, un informe de l’Ajuntament difós per alguns mitjans i al qual també ha pogut accedir el TOT Barcelona, situa una tendència a la baixa en els darrers anys. L’any 2016 hi havia 363 habitatges a la Mesa, molts més dels 209 que figuren l’any 2021. És a dir, en només 6 anys, els pisos socials d”emergència’ han caigut un 40% a Barcelona.
Tot plegat provoca que en aquests moments hi hagi 649 famílies desnonades a la llista d’espera de la Mesa d’Emergència. Això suposa que una de cada quatre famílies desnonades i que no tenen alternativa residencial a Catalunya, viuen a Barcelona. A patir d’aquí, els retrets. L’Ajuntament carrega contra la Generalitat i assegura que el seu deute amb la capital és el principal causant d’aquest problema. Segons l’informe del consistori, des del 2016, l’administració local ha aportat 1.066 pisos i la Generalitat, 340. Per tant, l’executiu ara liderat per Pere Aragonès només aporta un de cada quatre habitatges de la mesa, fet que lamenten enèrgicament des de l’Ajuntament.
Quants pisos aporta cada administració a la Mesa d’Emergència?
Les tendències també són força oposades. L’Ajuntament s’ha mantingut per sobre dels 140 pisos cada any. Això sí, la seva aportació també ha estat irregular. Aquests darrers cursos, el consistori ha estat lluny dels 300 pisos que va proporcionar el 2016, moment en què 8 de cada 10 habitatges de la mesa eren seus. A partir d’aquí, els números també han caigut, si bé sempre han estat molt per sobre de les seves obligacions.
Per contra, la Generalitat, que seguia una tendència a la baixa fins a l’any passat, sempre ha estat per sota d’aquest 60% d’habitatges que s’ha compromès a facilitar a la ciutat de Barcelona. El 2017 va ser l’any que el govern català va estar més actiu. Malgrat tot, la xifra no va arribar a la setantena i el percentatge rondava només el 30% del total de pisos de la Mesa.
L’Ajuntament veu “ineficaç” el programa ‘Reallotgem’ de la Generalitat
Això tampoc vol dir que la Generalitat hagi estat de braços plegats durant tots aquests anys en matèria d’habitatge, si bé és cert que l’Ajuntament li reclama un esforç més gran. L’executiu català ha creat el programa Reallotgem, que busca evitar que les persones vulnerables acabin al carrer. Com ho fa? L’administració ofereix una mediació entre el propietari i l’arrendatari per tal de formalitzar un contracte de lloguer en aquells pisos ocupats per famílies vulnerables a qui se’ls obre un procés de desnonament. L’objectiu és evitar que més persones es quedin al carrer i que la llista d’espera de la Mesa d’Emergència creixi encara més.
L’Ajuntament de Barcelona, però, renega d’un punt concret del programa Reallotgem. Segons s’aprecia a l’informe, el consistori no veu viable que el pla s’activi a 30 dies vista del desnonament. L’executiu de Colau assegura que “està comprovat que els programes de mediació es converteixen en una eina efectiva quan es fa al principi del procediment, a l’inici de la demanda o abans”. Per tant, reclama a la Generalitat que canviï aquesta indicació del seu programa antidesnonaments.
Crítiques al deute d’habitatges
Sigui com sigui, les persones vulnerables continuen exposades a la bona voluntat dels seus propietaris. I en aquest sentit, l’Ajuntament culpa únicament la Generalitat: “Si hagués aportat el 60% dels habitatges, és a dir, els 1.259 que té en deute, avui dia no hi hauria famílies a la llista d’espera i es disposaria d’habitatges per donar resposta a les noves situacions d’emergència”.
