El baròmetre municipal del mes de juny dibuixa una imatge nítida de la ciutat, amb un increment notable de la preocupació per l’habitatge. L’accés a una llar és la preocupació principal a tots els districtes de la ciutat menys en un. Ciutat Vella continua expressant màxima preocupació per la seguretat. De fet, la percepció d’inseguretat ha crescut un 43% el segon any de Collboni i frega els pitjors registres del mandat passat, també amb Albert Batlle com a responsable de l’àrea.
El 2019, amb Ada Colau al capdavant del govern municipal, el 42% dels veïns de Ciutat Vella esmentaven la seguretat com a principal problema al districte. Una xifra aleshores històrica que trencava amb 16 anys de registres per sota del 30%. I, ara, malgrat que la percepció d’inseguretat va caure el primer any de govern socialista en solitari -es va situar en el 24,4%-, en un any ha tornat a repuntar 14 punts i és el principal problema del 38,4% dels veïns de la zona.
Evolució desigual de les dades
En dos anys al capdavant de l’Ajuntament, Collboni n’ha tingut una de freda i una de calenta. Un primer any amb dades i percepcions a la baixa, i un segon any en què la percepció d’inseguretat s’ha disparat a Ciutat Vella. El juny de 2023, tan sols un mes després de les eleccions que van precedir l’alcaldia socialista, només a les Corts (37,3%) hi havia una preocupació similar a la de Ciutat Vella, dos punts per sota. Sant Andreu i Sants-Montjuïc fregaven el 30% i la resta situaven la inseguretat per sota d’aquest llindar.
A partir d’aquí, les dades a Ciutat Vella evolucionen favorablement el primer tram de mandat. El nombre de veïns que situen la inseguretat com a problema principal cau un 15% el juny de 2024. Però hi ha un punt d’inflexió, l’estiu passat. El mateix Albert Batlle, en plena polèmica per l’auge d’armes blanques, va arribar a afirmar que s’havia instal·lat la “cultura de la navalla” a Barcelona. Unes declaracions que posteriorment va matisar en una entrevista a Betevé aportant xifres que mostraven una millora de les dades. El primer baròmetre posterior a l’estiu, el desembre de 2024, la inseguretat viu un repunt lleuger a Ciutat Vella que acaba confirmant-se en el baròmetre publicat la setmana passada, amb un augment de 14 punts.
La percepció de seguretat no ha aconseguit estabilitzar-se a Ciutat Vella, un fet que condiciona tant les polítiques governamentals com la pressió de l’oposició. El mateix Collboni va mostrar-se contundent en campanya electoral -aleshores s’erigia en l’alternativa a Colau- anunciant un pla de xoc que després s’ha convertit en el Pla Endreça i avançant que traslladaria el responsable de les polítiques de seguretat del govern, Albert Batlle, de Sarrià-Sant Gervasi –d’on era regidor el mandat passat– a Ciutat Vella. També en un marc electoral, el PSC també va anunciar una oficina antiocupació amb seu al districte i un centre de coordinació d’emergències nou, que ja estant al govern ha situat de cara al 2028, després de les pròximes eleccions.
La percepció i les dades reals de delictes registrats es contradiuen
Les percepcions ciutadanes continuen a la contra d’unes xifres que milloren. Els furts, que suposen la meitat dels delictes que es produeixen a la ciutat, es van reduir l’any passat un 6,3% a Barcelona, confirmant la tendència a la baixa dels darrers anys. I els robatoris violents, que suposen la quarta tipologia delictiva més denunciada a Barcelona, i una de les que generen més alarma, es van reduir el 2024 un 8,4% respecte al 2023.
