Ahir un jutjat penal de Barcelona va ratificar la sentència que eximeix l’assetjador de Paula Bonet de complir pena de presó i el condemna a tres anys i tres mesos a internament psiquiàtric. Davant la resolució del magistrat, que no varia gaire la pena que ja se li havia aplicat amb la sentència del 2022, Paula Bonet ha titllat “d’injust i dolorós” que s’hagi absolt al seu assetjador per patir un “trastorn mental“, després que se l’hagués condemnat per assetjament, amenaces i l’incompliment de les mesures cautelars.
“Moltes m’esteu escrivint per saber com estic. Vaig decidir no parlar fins que la sentència fos ferma, però em permeto compartir aquest article de Fallarás perquè entengueu l’injust i dolorós d’aquesta situació que ja s’allarga massa en el temps“, expressa Bonet des del seu compte de Twitter, tot enllaçant-hi una publicació de la periodista, Cristina Fallarás, titulat “La violència masclista no és bogeria eròtica”.
La reacció de Bonet a la sentència, però, no ha estat l’única de les xarxes. L’advocada penalista, i qui porta defensa el cas de Bonet als tribunals, Carla Vall i Duran, també ha volgut expressar el seu malestar envers la resolució a través de Twitter: “No es pot donar forma de patologia al masclisme més pur“, assenyala amb contundència Vall, que també ha afegit en la mateixa publicació que recorreran, novament, la decisió judicial.
Absolt per trastorn mental
La sentència del Jutjat Penal número 10 de Barcelona absol a l’acusat dels càrrecs d’assetjament, amenaces i incompliment de les mesures cautelars, perquè considera que l’home en qüestió pateix un trastorn mental. I, per aquest motiu, l’home haurà de complir condemna de tres anys d’internament en un centre psiquiàtric. Aquest trastorn mental, però, és també el motiu pel qual l’Audiència de Barcelona va demanar que es reobrís el cas i es tornés a revisar la sentència, ja que consideraven que “l’aplicació d’un factor eximent complet com aquest requereix un grau de justificació i motivació elevat” i que, en aquest cas -fent referència a la primera sentència- no hi era.
