Quan observem fotografies antigues de Barcelona, el més habitual és fixar-nos en tot allò que ha canviat. Hi ha instantànies de fa dècades o fins i tot un segle que mostren escenaris de la ciutat que ens poden arribar a semblar pràcticament irreconeixibles avui dia. Ara bé, no sempre és així. A vegades, alguns indrets aconsegueixen mantenir-se gairebé congelats en el temps, amb modificacions, però que no alteren la imatge general que tenien. És el cas del tram superior d’una de les grans artèries de la capital catalana. Si des del TOT Barcelona us proposàvem fa unes setmanes un viatge a dues grans avingudes de la ciutat perdudes en el temps, a través de fotografies antigues de l’avinguda Diagonal i el carrer de Sants, aquesta setmana recuperem el mateix propòsit, però a l’inrevés i amb una altra artèria barcelonina com a protagonista. Parlem del passeig de Sant Joan.
La imatge en qüestió que ens permet retrocedir al passat d’aquesta via de la capital catalana va ser compartida fa uns dies per l’usuari Catalunya Color, un perfil que es dedica a posar color a instantànies antigues en blanc i negre de tot el territori català. En concret, el document gràfic publicat a xarxes està datat al voltant del 1930 i mostra el tram del passeig de Sant Joan que va des de la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer, a l’encreuament amb la Diagonal, fins a l’extrem superior de l’avinguda, tocant a la plaça d’En Joanic. Aquesta zona correspon amb els límits entre el barri de la Dreta de l’Eixample i els de la Vila Gràcia i el Camp d’en Grassot i Gràcia Nova, ubicat a l’altura dels carrers de Còrsega i Rosselló, respectivament.
Petits canvis i dos tòtems que es mantenen
Un dels edificis que ens permet identificar clarament que la fotografia ens mostra aquesta part superior del passeig no és un altre que el Palau Macaya, visible a mà dreta. Projectat per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1898 i 1900, es tracta d’una obra d’estil eclèctic encarregada per l’industrial Roman Macaya Gibert i engalanada per uns ornaments de pedra que porten la signatura dels reputats escultors Eusebi Arnau i Alfons Juyol. L’immoble va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) l’any 1973 i actualment funciona com a seu de l’entitat social i de sostenibilitat de la Caixa, que el va adquirir el 1947.
Al seu costat, també és fàcilment identificable la coneguda com a Casa Dolors Alesan de Gibert, un edifici modernista erigit entre els anys 1902 i 1905 per l’arquitecte diocesà de Barcelona, Enric Fatjó i Torras. Es tracta d’un immoble de façana simètrica, amb tribunes laterals de planta sinuosa que abracen els dos primers pisos i fan de balcó del tercer, amb una barana de pedra ricament esculpida. La finca va patir una reforma entre el 2021 i el 2022 a càrrec del despatx Bach Arquitectes, que va restaurar-la afegint dues plantes, pràcticament imperceptibles des de la façana principal, i adaptant-la per ubicar-hi 18 habitatges de luxe.
Tot i haver passat gairebé un segle des de la imatge, l’aspecte general que l’avinguda presentava aleshores no dista molt de l’actual. Es manté el passeig central, que tot i que ja no és de terra sí que té encara arbres i arbusts a banda i banda, i un carril per als vehicles de pujada a l’esquerra i un de baixada a la dreta. Sí que és perceptible com ha augmentat la densitat d’edificis en aquest tram, no només per la construcció de nous als espais buits, sinó també per l’enderroc dels vells en favor de noves promocions més modernes. A l’asfalt, ara hi ha un carril bici, un per a vehicles normals i un per a les línies d’autobús i els taxis.
