Milers de barcelonins hi passen cada setmana, però no tots coneixen la història que s’amaga rere una de les estacions més transitades de Nou Barris. La parada de metro de Llucmajor, a la línia 4, sembla simplement dedicada a la ciutat mallorquina. Però el nom és, en realitat, la porta d’entrada a un episodi de memòria històrica, repressió franquista i símbols recuperats. La clau és just a la superfície. Tot i que l’estació continua dient-se Llucmajor, la plaça on es troba va deixar de tenir aquest nom l’any 2016. Des de llavors, l’espai es coneix oficialment com a plaça de la República. El canvi no va ser casual: pretenia donar protagonisme al gran monument republicà que presideix la plaça i que durant dècades va romandre ocult, i és fruit de la reivindicació veïnal.
L’escultura és una de les peces més singulars de la memòria política de Barcelona. L’obra original es va inaugurar l’any 1936 a la cruïlla del passeig de Gràcia amb la Diagonal, dedicada al president de la Primera República Francesc Pi i Margall. La figura femenina que corona el monument, creada per l’escultor Josep Viladomat i coneguda com La República o La Flama, simbolitzava els ideals de llibertat i progrés de l’època.
Però amb la victòria franquista, el monument es va convertir en objectiu polític. La dictadura el va retirar de l’espai públic i el va fer desaparèixer. Durant dècades, l’escultura va quedar amagada en dependències municipals, lluny de la mirada ciutadana, mentre el règim esborrava qualsevol rastre simbòlic de la República dels carrers de Barcelona. No va ser fins al 1990 que la ciutat va recuperar la peça i la va reinstal·lar a Nou Barris, a l’aleshores plaça Llucmajor. El monument tornava així a l’espai públic després de més de mig segle d’ocultació.
La paradoxa continua viva avui. El metro encara manté el nom de Llucmajor, mentre a sobre hi ha una plaça dedicada oficialment a la República. Per això molts veïns consideren que aquesta és una de les estacions amb més càrrega històrica de Barcelona: un lloc on conviuen la memòria republicana, la petjada del franquisme i els debats actuals sobre els noms i els símbols de la ciutat.
Llucmajor, decebut amb el canvi de nom
El canvi de nom de la plaça es va fer l’any 2016 sota el mandat d’Ada Colau. Però l’alcalde de Llucmajor, Jaume Tomàs, va expressar el seu disgust pel canvi. “M’agradaria veure com perdura el nom de Llucmajor a la mateixa plaça a la qual denomina des de fa tants d’anys”, alhora que lamentava que el consistori barceloní adduís a la memòria històrica per justificar aquest canvi de nom: “Una regidora de Barcelona -Janet Sanz- va dir que canviarien els noms franquistes, entre els quals el de Llucmajor, per posar-li plaça de la República; no volem que ens fiquin al mateix sac que els carrers amb reminiscències franquistes perquè Llucmajor no té res a veure amb això”, denunciava. Sanz, aleshores regidora de Npu Barris, va assegurar que, “com que l’estàtua de la República està situada en aquesa espai, és lògic que també n’adopti el nom, sense que això suposi cap greure cap a Llucmajor”.
